dimarts, 10 de gener del 2012

Fulles mortes

Foto: algú em pot dir el nom d'aquests arbres?
Parc Natural de Plitviche, Croàcia


Fulles mortes,
és hivern.

No cauen
amb la neu, 
no cauen
amb el gel.

Tremolen
amb la brisa, 
tremolen
amb el vent.

Rebregades, 
enfosquides,
ja esquifides,
testimonis,
fulles seques
d'inclemències
sota el cel.

Testimonis
del gran fred.
De les pluges,
pedregades,
grans tempestes
i nits plenes d'estels.
Hores d'intempèrie
al bell mig de l'univers.


Fulles mortes,
                                                                    és hivern.


a

4 comentaris:

  1. Ferran Arizcun Arizcun8:35 p. m.

    Fulles mortes, bolets morts.
    És hivern.
    Però encara es troben fulles
    i encara es troben bolets.

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel11:14 p. m.

    i és que el bosc és cau de vida!

    ResponElimina
  3. Imma Cauhé11:47 p. m.

    I el boniques que són aquestes fulles mortes, que deixen pas a les noves de la primavera.
    T'ha quedat un poema molt graciós al ser compost per versos tant curts.

    ResponElimina
  4. Isabel Barriel1:06 p. m.

    Imma, estem a la roda del temps i cada episodi és un espectacle (crec).
    Tenim aquesta sort. I també tenim la sort de jugar amb les paraules...

    ResponElimina