Nana grega

El primer estel

foto de Daniel Arteaga

S'acaba un hivern 

de foc, fum i flama,

arriba a la seva fi el fred

i la nit llarga s'acaba...

La llum clara del cel,

la brisa lleugera, el vent,

i el desig de la florida,

t'impulsen a la sortida

i a contemplar, al capvespre,
el primer estel.

Et rebran les flors, 
la música, la pluja,
el caliu de la benvinguda.
I a dalt, el sol i la lluna.

Estrelles...

Estrelles de cinema,

sopa d'estrelles,

estrelles de mar,

l'estrella Polar,

estrelles fugisseres,

veure les estrelles,

tenir mala estrella,

estrelles als cristalls

de la neu i la sal,

al portal de Nadal,

al gebre de la nit,

al gel de l'albada,

al luxe dels hotels,

al cel nocturn dels homeless,

penjolls als avets,

i molts més estels

a la vareta de fada,

a les firmes dels okupes,

al Panetari, als mapes del cel,

a la màgia del circ,

al caliu d'algunes mirades,

als esquitxos del foc,

a la pedra foguera,

mare de totes les espurnes,

al barret d'aquells rars bolets,

als atles, a la rosa dels vents,

als contes pels nens,

als dibuixos infantils dels tres Reis...

Les gotes de pluja

que s'estavellen i esquitxen,

i les flors estrellades

de pètals radials 

que pinten de colors el camp.

I no vull parlar

de condecoracions als soldats

ni del rang dels generals,

dels esclats de canons i tancs

ni de les cortines de trets mortals

llençades enmig de les guerres des dels aeroplans,

no en vull parlar.

I ...de passeig per la cuina,

tastarem els ous estellats

i l'anís estrellat ben infusionat,

làmines de carambola,

i un plat de llum estel·lar

amarada en confits blancs

d'escuma salada del mar.

***

Tèrmic llindar

Guarda't a la butxaca el glaç

i uns flocs de neu a les mans,

guarda't el fred extrem a la pell,

aquesta gelor hivernal als peus

o la blancor envoltant-te el cap...

I un dia, quan la calor ens aclapari,

quan a l'estiu la suor sigui un clam salat

i el sol de migdia porti un càstig a cada raig,

cerca ràpid tot el que avui has guardat.

No trobaràs aigua freda ni gel ni glaç,

no trobaràs neu ni cap fred floc blanc

ni gelor hivernal a l'alè al nas ni al pas.

Només el record d'un cru hivern passat

que, en tancar un moment els ulls,

et farà traspassar el tèrmic llindar
per tal de viure un sorprenent instant.

***

Neix el sol

Neix el sol 

ben amagat

entre muntanyes

i núvols blancs,

L'alba el reclama,

el cel el rep

i el busca el fred.

Al mar és reflex,

al camp és verd,

al bosc és vida,

a casa alegria

i, avançant el dia,

tot ho tenyeix

fins que a l'orient

al vespre es perd.

Obre la cortina

fosca entre estels

i el negre del cel

calma el teu ritme.

Et quedes quiet,

i la nit somnia

que ets lluny del temps.

***

Abellerol

Abellerol de tots colors,

abellerol de bec dur, fort,

que espera quiet al brancam

un insecte per caçar, un senyal...

***

I anar viatjant pel món de les paraules

Les parpelles mig tancades,

els ulls, humitejats,

la visió lleument entelada

i les imatges emboirades

o filtrades pel sedàs...

I començar un breu poema

per explicar les sensacions,

descriure la blancor del camp

d'un matí d'hivern vora la mar

envoltat de gust fred i salat

o flaires d'un fum llunyà 

dissimulant penes al cor i soletats.

I de cop, deixar-se aixoplugar

per l'esperança en el sol de primavera.

I anar viatjant pel món de les paraules

per triar les que ens vulguin acompanyar

per tal de consolar nostres tristeses

i empènyer-nos les passes enllà, molt enllà.

Per obrir els ulls com plats,

per encendre llums per tot el voltant

i veure l'entorn ben emmarcat,

amb els límits nítids, ben dibuixats

i els paisatges carregats d'identitat.








***

Fred

Neu, glaç i gel i vent i fred...
Les muntanyes ja són blanques
i el cel, en continu moviment,
ens omple el temps de bafarades
amb cançons, poemes blancs
i dolces paraules enxarxades.

No volen els ocells,
se'ns fa visible el nostre alè,
s'atura l'hàlit de la natura
i ens agrada el cel d'hivern.

La llum de febrer

Ens entra a la vida la llum de febrer,

l'imminent cant de l'ametller,

la blancor arreu escampada

i mil promeses de nous verds...

Ens entra a la vida febrer

oferint-nos creixents jornades

per l'alegre oratge esvalotades

i pintades al nostre calendari 

amb la tinta gris d'estricta calma.

Flaires dolces al camp

dels calçots que es torren,

dels colors que fugen,

de la neu que es fon,

de les flors que surten,

dels cargols que van,

del sol que torna,

d'un cel que trona,

del núvol que escampa,

dels borrons que esclaten,

dels arbres que s'abillen i dansen...