bolets de tinta (foto extreta del blog http://terrassacat.blogspot.com.es/)
(Nou reclam-ara amb urgència-escrit per un bolet)
Llum canviant al cel,
preludi de la festa.
Joia immensa:
l'esclat de la tempesta.
Vents i llamps i trons,
pluja intensa.
I després, ruixats constants,
i el terra que xucla
amb sed estiuenca tota l'aigua.
I les fulles, i el brancam
regalimant les gotes-mirall.
I les teranyines fent puntes, fent el ball
de l'harmonia per les molses, els líquens,
les falgueres, les soques i els troncs.
I florir al mig del bosc
en grans i bells erols.
I ser, i viure.
I esperar a trobar el teu esguard
carregat de subtils emocions.
I rebre l'ànsia de les teves mans
a la meva pell fresca i humida.
I ser collita,
i exhalar l'últim alè amb tu a la cuina...
Aquest poema m'ha agradat especialment. No sé pas per què serà...
ResponEliminaTal vegada és premonitori...
ResponElimina