Entrem a l'octubre

Entrem, de nou, avesats, a l'octubre

sabent que la pluja ens pixelarà sovint els vidres,

sabent que els vents esculpiran als carrers remolins

i que les hores s'esbatussaran als rellotges

per regalar-nos pinzellades de llums, d'ocres i goigs.

 

 

Entrem al paradís somniat dels follets,

als boscos humits conquerits pels micelis,

al regnes vegetals de les fulles somortes,

a l'harmonia que rau al cor viu de la tardor.

 

 

Entrem mentre tots els blaus esdevenen tènues

i el sol esquitxa diamants a la superfície del mar,

mentre l'estiu es perd a l'àlbum mig emmagatzemat

entre els records que la memòria encara no ha etiquetat...

.......