divendres, 31 de maig del 2013
Que surti el sol!
Un altre dia rúfol,
blanquinós i fresc,
emboirat i humit.
Abillat de jornada tardoral,
allunyat d'acolorides perspectives.
Només conserva de la primavera
la dolça flaire de quatre flors blanques
amagades pels balcons,
els verds i taronges dels aparadors,
i el desig immens
de que arribi un dia el bon temps...
Que surti el sol
i ens il·lumini els paisatges!
Que surti el sol
i ens dauri els camins!
Volem veure el groc
als camps de blat,
el mar d'un blau calmat
entre la platja i el far
i les papallones volant
sobre les flors d'un prat.
Que surti el sol!
dijous, 30 de maig del 2013
Entre aromes de primavera
A un escenari ric i fred
prepara el maig la retirada,
que ha d'entrar un juny vigorós
impulsat per la força de la llum
i el ritme bressolant de la ventada.
Arriba jove, madur i fastuós
entre aromes de primavera,
poms de flors plens de colors
i l'albada clara més matinera.
Són llargues les tardes,
són canviants els cels
i ens sorprèn sovint l'oratge.
El dies, assolellats,
tardans els vespres.
Nítides les nits,
esclatants, estrellades,
vestides de festa
emparant les nostres millors vetllades
vora la mar,
a les terrasses...
vestides de festa
emparant les nostres millors vetllades
vora la mar,
a les terrasses...
dimarts, 28 de maig del 2013
Moments de calma
Arrambada a l'ombra i quieta vora el mur
veig el balanceig de les branques,
ballar les fulles amb la llum
solar, diürna, càlida i plaent,
i també com el blau juga amb els verds
a recer de tots els vents.
Són moments de calma al meu univers,
són segons de vida plena,
que quan surti a córrer al camp
de perills se m'omplirà la carrera
sota aquest cel clar de primavera.
Sóc gossa de caça, vella,
dormo de nit emparada per les estrelles
i cada matí busco una veu de poeta
perquè m'escrigui a mi aquest poema...
A una gossa vella.
A una gossa vella.
dijous, 16 de maig del 2013
A Mollerussa
Fa uns dies vaig anar a Mollerussa per tal d'oferir uns tallers poètics a dues escoles. Fruït d'aquella experiència, són les imatges i els poemes que podeu veure a continuació.
Sensació
Sensació
Un
gat a la teulada
arraulit
entre la boira,
xemeneia
de maons
amb
niu de branques seques,
els
camps verds
i
ensenyant vermell, unes roselles...
Tot
ho veig
des
del tren
i de
seguida
queda
enrere.
Arribo
a Les Arrels
-és
l'escola que m'espera-
plena
de nenes i nens
tocats
per la primavera.
Amb
els braços oberts,
les
veus de versos plenes,
els
poemes a les parets
i a
les mirades que m'estrenyen.
És
bonica sensació:
sota
una pluja d'aigua clara
veig
la feina que allà queda,
veig
l'empeny dels docents
per
obrir les subtils portes
al
món dels sons i els poemes.
Veig
tant i tant treball fet,
veig
la immensitat del temps,
veig
un món de nit i estrelles,
veig
el blau a un cel immens,
veig
un paradís de mots i seda...
Isabel,
maig
2013
(POEMA DEDICAT
A L’ESCOLA
LES ARRELS,
DE MOLLERUSSA)
***
Poemes al Siloé
La tarda era gris,
el camp es mullava
i
us jo vaig parlar
de com poemava.
Les
vostres mirades
a la veu clavades
em
feien viatjar
per rimes i paraules.
Us vaig regalar
primers versos
impresos
i encara la tarda
ens bressolava
veient dracs marins
dansant a la pissarra…
Isabel, maig 2013
POEMA DEDICAT A ALUMNAT
I PROFESSORAT
DE L’ESCOLA SILOÉ,
DE MOLLERUSSA
Al paradís de les ombres
Entraré a una sala fosca,
encendré una flama roja
i contemplaré al paradís de les ombres,
filigranes d'entrellum voltant fantasmes.
I els silencis d'allà dins
em pessigaran la gola
per emetre els sons més fins
i no sentir-me ja mai sola.
Barrejaré aquesta veu
amb la remor dels vells temps
per ser un ésser més
a la coral de la memòria.
Jo sóc filla del passat
i he heretat l'idioma,
el criteri, la lletra i el saber
de tantes vides que han construït la Història.
encendré una flama roja
i contemplaré al paradís de les ombres,
filigranes d'entrellum voltant fantasmes.
I els silencis d'allà dins
em pessigaran la gola
per emetre els sons més fins
i no sentir-me ja mai sola.
Barrejaré aquesta veu
amb la remor dels vells temps
per ser un ésser més
a la coral de la memòria.
Jo sóc filla del passat
i he heretat l'idioma,
el criteri, la lletra i el saber
de tantes vides que han construït la Història.
dimecres, 15 de maig del 2013
Poncelles al jardí
Doblegat el maig pel mig
ens regala pluja i neu,
declara que la primavera
esclata al nostre mapa,
que el sol és generós
amb la llum i proclama
que la calor és a prop
i la natura així ho canta.
Borrons a les branques,
poncelles al jardí,
els boscos cau de vida
i els prats acolorits.
El blanc de les muntanyes
té el temps finit
i les flors als paisatges
ens flairen l’aire per fi.
La calor és ben a prop
i la natura així ho canta.
dimarts, 14 de maig del 2013
Quin esclat!
Sóc poeta nit i dia,
sóc poeta dia i nit,
sóc poeta dia i nit,
sóc poeta de bastida,
xuclo versos a la vida.
M'arrosseguen sempre els mots,
m'incorporen a una dansa
generada per la vista i l'oïda.
Quin esclat!
I m'estiren cada dit
per acaronar les lletres,
que romanen al teclat
mentre fan coreografies.
limitades per la tinta.
Quin esclat!
Us convido a aquest ball
us convido amb alegria,
doncs viure fent poesia
us il·lumina el terrabastall
de la quotidiana travessia.
***
divendres, 10 de maig del 2013
Roda de poemes
al voltant de tantes emocions...
Llençarem garlandes de versos
per terrasses, finestres i balcons.
Farem noves composicions
per cantar la llum de cada dia,
encabir el vol d'un au que arriba
o recordar velles cançons.
Serà un constant anar i venir
per tots els temps verbals,
i amb les paraules més subtils
preguntarem a vells enigmes,
viatjarem pels misteris,
pujarem per l'escala de la nit
fins anar a les estrelles,
fugirem de molts malsons
i obrirem capsetes d'altres mons.
***
***
dimarts, 7 de maig del 2013
Pessigolles
Les flors blanques dels arbres
fan pessigolles a l'aire;
estén el vent tota la dolçor
entre el vernís blavós del cel
i la ciutat d'un gris insuportable.
Ja es l'hora dels nous verds
esquitxats de coloraines
que ens asfalten els prats
en un temps vital de flaire.
Fugiré amb el cap del món urbà
i amb els ulls atents
volaré a valls i muntanyes
per gaudir d'un regal primaveral
que els sentits ens aclapara...
dilluns, 6 de maig del 2013
El tomàquet
Salat ja el tomàquet
i banyat a l'oli daurat
em demana mossegada
ara que és ben acompanyat.
-Us necessito- deia enfurismat
al setrill i al saler, ajudeu-me,
amics, a sortir d'aquest mal pas.
Jo no sóc ningú -afegia-
sol i sense la vostra amistat,
doncs només la meva flaire
no atreu cap boca amb gana.
Era abans llavor,
planta ufana i flor.
M'agrada viure a l'horta
i morir a la taula vostra.
diumenge, 5 de maig del 2013
Navegant per la mar
Navegant per la mar
cada vers amb sa vela
busca atracar al port
per confegir el poema.
El guia de nit el far
amb la llum sublim de la idea,
es deixa portar pel vent
poderós i vital de la llengua.
Acaba el seu viatge
aquell pom de mots
una albada vora la meva platja
i el diu ara la teva veu daurada.
Navegant per la mar
cada vers amb sa vela...
divendres, 3 de maig del 2013
Ha nascut la primavera
Ha nascut la primavera,
dorm al bressol de la nit
sota un mapa d'estrelles.
Quan es fa de dia
s'aixeca per pintar flors i borrons,
dibuixar circuits de vols
o cantar melodies a ritme de pluja.
S'alimenta de records
i s'estima que el seu cor
palpita veloç amb ganes de vida.
Mutarà la primavera deseguida,
creixerà per tenir una infantesa
per la sublim energia beneïda
i ser estiu -seu de mosques i calors-
quan arribi la festa de la collita...
L'oratge de maig
Plugims sobtats al final de la tarda,
cel blau lluminós de bon matí,
les flors esclaten al jardí,
la neu encara pot caure a muntanya.
L'oratge canviant de maig
ens regala varietat al vestuari
i moltes sorpreses diàries
a un cel creatiu que mai no es cansa.
Els prats són paletes de colors,
els camins s'omplen de fang
arbres i plantes generen borrons
i les nits neixen a l'hora daurada...
Fulles noves coronen les branques,
els boscos es renoven,
estrenen verd acabat d'aparèixer
i la flaire és ja perfum de primavera.
i la flaire és ja perfum de primavera.
Els ocells volen per l'aire
i nien, que arriba el temps de cria,
els insectes ja es fan presents,
els camps esdevenen caus de vida.
dimecres, 1 de maig del 2013
Estrenem el mes de maig
caminem sota el sol, sota la pluja,
veient com la temperatura baixa i puja,
com un núvol ara amb el blau juga.
Estrenem un mes canviant,
ple de dies àvids de novetats:
poncelles que esclaten,
flaires de colors a l'aire,
nits que conviden a contemplar
constel·lacions al temple celestial,
camins vers horitzons llunyans
i tantes hores lluminoses per pensar...
És maig la sortida airosa de l'últim fred,
la mina per a l'aigua clara del desgel,
la imatge als boscos dels nous verds
i tants i tants piulars d'invisibles ocells.
Estrenem el mes de maig,
arribem ja a la rotonda de la vida.