dissabte, 19 de juliol del 2008

Postals

ImageChef.com - Custom comment codes for MySpace, Hi5, Friendster and more ImageChef.com - Custom comment codes for MySpace, Hi5, Friendster and moreImageChef.com - Custom comment codes for MySpace, Hi5, Friendster and more ImageChef.com - Custom comment codes for MySpace, Hi5, Friendster and more




Vacances, terres d'aventura,

Arestes brillants.

Camins d'art i natura,

Acabats de traçar.

Nits amb llunes de plata,

Cintes d'estels

Eclipsis de dia,

Somni perdurable i etern!... VACANCES.





*********

divendres, 18 de juliol del 2008

dijous, 17 de juliol del 2008

Naveguen

Naveguen les lletres pel cap
flueixen a les mans, al final de cada braç;
cada dit les pressiona amb la màgia del traç.

Espais i silencis, tecles digitals,
pantalla lluminosa que rep el procés
per gestionar les paraules del vers.

Salten, són vives, criden,
llisquen pel blanc,
es precipiten en onades, les empeny un vent
o queden aparcades, anegades, sobtades,
esborrades, xuclades cap al pou del no res.




Juliol

Tens nom d'emperador, juliol.
Arribes farcit de temps, juliol.

M’encetes les vacances.
Duus a les tardes més generoses
llum solar plena de matisos.
I les nits més càlides sota la lluna.

Ets preludi de l'agost.

Ens catapultes a les lectures,
a saltar d’una ombra a una altra,
a esquivar mosques i mosquits,
a assaborir líquids exquisits.

Ens fidelitzes als protectors solars,
a contemplar el mar
a controlar els núvols,
a preveure les tempestes,
a fer la migdiada al sofà.

Ens fidelitzes al goig del temps immens.



dimecres, 16 de juliol del 2008

Els grills

Se senten des de la matinada
els frecs dels grills arreu,
fan una esfera sonora,
sonen en totes direccions.

És el soroll de tarda,
canícula crepuscular
que emmarca migdiades
sota la galvana estival.

Tenyeix l'ambient
d'un groc cremat,
tot ho omple de temps buit,
suspèn l'espai als núvols
i llambrega mil records.

dimarts, 15 de juliol del 2008

Dauren

Dauren la tarda el últims raigs,
fan brillar els verds més tendres,
entren a la vermellor dels hibiscus.
Queda immòbil, estàtic i sobirà el llorer.

No es mou ni un bri d'herba,
el cel és d'un blau encara lluminós,
li queden, però, pocs substanciosos minuts
perquè la foscor
marqui el ritme de la nit
i ens serveixi un tros de lluna envoltat d'estels.

S'aiguabarregen de cop molts perfums:
la dolçor del gessamí,
la humitat del mar veí,
els records de molts estius viscuts...

Són las tardes de juliol

Són las tardes de juliol
pous il·limitats de vida.

Aglutinen migdiada,
bany de sol i platja,
berenar un gelat amb nata,
caminar per la muntanya
buidant una bossa de patates.

Aglutinen mirades,
lectures de llibres,
aventures d'herois i batalles,
històries d'astronautes
i cantates d'estiu amb armonia fins al vespre

Són les tardes de juliol.

El mar és un cristall

El mar és un cristall,
el sol hi pren un bany
i esmicola l'aigua cada raig.

El retorna fet diamants
de diminuta fractura i molts quirats.

Tot el dia la llum canvia
i molts blaus li posen fons.

Un dia és un regal



No cal encendre el llum a dins la cambra

que fa ja estona l'albada hi fica el sol.
Malgrat la persiana mig tancada,
malgrat aquesta son enganxada al cap,
malgrat la temptació mai escoltada
de quedar-te al llit de manera il·limitada,
t'aixeques considerant que un dia és un regal.

dilluns, 14 de juliol del 2008

Absència

En absència d'un cavall
o d'una cabra famèlica
t'has de comprar un tallagespa
per mantenir l'herba avall,
proporcionada, no massa alta.


L'endolles, vas passejant
mentre l'empenys cap al davant
i t'aïlles del voltant.

Oda a la rentadora





Atorgues a la roba moviment,
amb dolcesa la bressoles,
compàs i ritme tens al sorollet,
rentes calces, pijames i camisoles.

Desemparelles els mitjons,
emblanquines els llençols
fas olor a suavitzant
i rebregues la fibra més delicada.

Ets una màquina complidora,
lleva-taques rentadora
que treballes mentre balles
entre aquelles acolorides bombolles.


diumenge, 13 de juliol del 2008

Després de la tempesta

Els cargols ballen la rumba
entre les gotes de pluja
i els cucs corren contents
pels deliciosos verds.

Ressusciten ja les fulles,
brillen sota un sol perifèric,
mentre els núvols busquen triomf
per tornar a regar el paisatge.

Les poncelles troben lloc,
totes les plantes s'animen,
i llueixen aquell look
que donen l'alegria i la salut.

dissabte, 12 de juliol del 2008

S'anuncia la tempesta


Un cel espès i dens
s'omple de gris i violeta,
ja comença a tronar
la tarda és de tempesta.

Tanquem portes i finestres,
s'aixeca un vent fred i negre,
la pluja es fa esperar,
les branques no paren de ballar.

Minva la llum,
s'escurça avui el dia
i ens regala el temps d'estiu
un vespre de foscor i tenebres.




divendres, 11 de juliol del 2008

Encanteris sota el cel

Passejant pel bosc de les vacances
descobrim encanteris sota el cel:
les aranyes teixeixen amb saviesa,
després els mosquits s'hi estampen
i sorgeixen les preguntes
per estirar el fil del coneixement.

Les mallarengues i els pinsans
ocupen llocs per ser observats.

Les marietes i papallones,
els llangardaixos i els escarabats
viuen tranquils pels cims i prats.

Els gotims de raïm són petits,
hem d'esperar per fer-ne un tast.

Passejant pel bosc de les vacances
descobrim encanteris sota el cel:
hores profundes per entrar als llibres,
llepar gelats de fruites noves,
dormir al jardí de les fades marines,
sentir sirenes a un llac sense fons,
beure aigua freda d'una mina que ja és font...

Pactarem amb bruixes i follets
l'extensió flexible d'aquest temps
amb catalitzadors d'hores fora rellotge
i sorpreses plenes d'entreteniment.

Passejant pel bosc de les vacances
descobrim encanteris sota el cel.




Matinar



Matinar, anar a primera hora a la platja

per trepitjar cada petjada de les gavines vora mar.

Reconèixer ses circuits,
llurs passeigs per la sorra a l'albada
abans d'aixecar l'inicial vol del dia.
I fruir d'un mar encara en calma.

Dies sense deures

Dies sense deures
hores plenes de temps
per nedar per l'aire
i fer del mar un llit de sons.

Dies sense deures,
hores plenes de llums
per pintar els cels canviants
i fer dels núvols caus de mots.

Dies sense deures,
hores plenes d'estiu
per prescindir d'horaris
i contemplar els móns.

dijous, 10 de juliol del 2008

Del rosa al blanc

Del rosa al blanc
els núvols d'un capvespre
que volen copsar l'última llum
d'un sol que ja s'amaga,
d'un dia que s'acaba,
d'unes hores d'aire lliure.

Es difuminen poc a poc
mentre el blau deriva a fosc
i la lluna creixent
daurarà aviat un tros de cel.

I és que el juliol
ens regala colors
per embellir tots els ambients
a qualsevol hora de dia.

S'apropen els peixos

S'apropen els peixos,
juguen a l'aigua
entre la sorra i el sol.

Se'n van mar endins
i de seguida tornen:
no ho faran pas
quan siguin grans.

El cel és llum


La diplademia creix




El cel és llum,

les flors aroma:
el gessamí trepa amunt,
el cant d'un ocell sona.


Presideix el llorer,
l'hibiscus floreix,
la gespa armonitza,
la diplademia creix.

On i quan

Bufa brisa del nord,
balanceja la palmera
-vanos capritxosos al vent-
i mou els verds de l'olivera.

Matí net i tranquil
que ens regala llum total,
sol a la nostra mitja esfera,
i calor estiuenca hemisfèrica.

On i quan
són circumstàncies rellevants
que ens coloquen benestars
o condicions vitals extremes.

dimarts, 8 de juliol del 2008

Esmalta








Esmalta el sol la tarda,
envernissa cada flor
mentre rego la gespa
i l'aigua és brillantor.








Un bany a la cala

Testimoni mut del meu bany a la cala:
un corb marí de llarga estada
damunt la roca entre dos platges
que domina el panorama.

Sol exquisit d'estiu sobre l'aigua
que bressola inquietant quatre banyistes,
un veler dormitant, boies lluminoses
i, en conjunt, el plaer a la mirada.

Des del mar, flotant, faig una escombrada
pel relleu muntanyós que m'envolta,
seu de pins i d'altra vegetació bigarrada,
quatre xiprers aïllats, alguna atzavara,
palmeres despentinades
i jardins a les cases tancades:
bungavílies, rosers, alzines i baladres,
i tots els verds pintant aquell quadre.


Surto del aigua admirada
i segueix el corb marí,
amb un posat de pinguí,
sent el rei del mediterrani espectacle.

Tot un dia pel davant

S'ha fet de dia,
t'aixeca el sol
i fins que es faci fosc
tens un munt d'hores
per viure al món.


I ser pluja regant,
llibre llegint-lo,
mar banyant-hi,
cim en pujar-ne,
veu cantant,
lladre de paisatges,
cau de records.

I ser viatger pels camins,
perfumista de flors,
entomòleg al camp,
geòleg entre còdols
i ornitòleg al vol.

dilluns, 7 de juliol del 2008

Cau la nit

Cel cobert
per tuls espessos,
gruix de núvols densos.
Llum apaivagada,
es va fent fosc...

Cau la nit
a sobre la terra,
cau la nit
sense lluna, sense estels,
cau la nit.

I el silenci
és al pentagrama
que traça la negror.

Sols té vida cada mot
que escric a l'ordinador.

diumenge, 6 de juliol del 2008

Cada juliol m'encisa els dies


Cada juliol m'encisa els dies,

els farceix d'aire intens
d'un goig extens,
de joia suprema.

Sedimenta les presses,
foragita temors,
regala temps,
esquitxa abundors
catalitza alegries.

Cada juliol m'encisa els dies.

Tempesta d'estiu

Amenaça tempesta,
els trons fan por,
espanten de cop
a un sol que s'amaga
fins que d'immediat un raig
surt amb ganes de guerra.

Quatre gotes refresquen
del capvespre l'ambient
mentre la llum s'apaga
a un entorn silent.

Ni xàfec ni plugim,
sols núvols fugissers
per decorar el cel
i mitja centena de mots
per confegir aquest poema.




Veig el cim

Veig el cim
cobert de pins
que ens oculta
el mar veí.

Ensumo, però,
la flaire de sal,
el vent marí,
la massa d'aigua,
l'estiu de banys,
les caravana llarga,
el ple a la platja,
la invasió humana.

Dansa







Dansa el baladre

pinten ses flors esferes roses
entre fulles d'un verd intens.

Balla el llorer,

ballen les ombres,
balla la tarda
amb la calor
d'un diumenge ventós.

Dansa un estiu de juliol

amb les poncelles i el sol.

Perfum salí

Perfum salí,
vent de mar
ritme d'havaneres
record dels indians.

Araucària al jardí,
fantasmes fugits,
ferralla a la fondària,
antics pelegrins
que furgaren fortuna
ara fonedissa al fons marí.

Llum reticular

Llum reticular
travessant l'aigua,
bany a mar,
profunditat de seda
neda lleugera,
neda i navega.

Incisiva traspua
i com qui no vol,
suau llisca brillant.

Et segresta la lluna

Un filet corb de llum
incrustat a un cel de foc
quan la nit encara dubta
i la tarda ja és record.

Flueix el temps, s'atura,
et segresta l'arc de lluna.
Viatges a un lloc remot,
deixant un forat al món.

I quan et desperta l'alba
ets pell d'aiguamarina
amb pigues de granat,
fins que tornes de cop
i saps que ja has somiat.



dissabte, 5 de juliol del 2008

Insecte pal



No tinc ni gos ni gat,
ni canaris ni peixos,
no tinc pas animals convencionals
Sols tinc un insecte pal.

divendres, 4 de juliol del 2008

Poemes de l'arxiu

Costa Brava

Els pins fan reverències
a la mar, prop la ginesta,
i totes les atzavares
fan ufanes una festa.

Ha sortit el sol de març,
il·lumina la carena,
a la mar pren un bon bany
i fa color a tota l'arena.

Les onades van i venen,
de la platja fan un món,
les gavines s'hi passegen
i les barques tenen son.


Arbre


Caminar amb el cap ben alt,
trepitjar les fulles seques,
enfonsar els turmells al fang...


I esperar la neu d’hivern,
i esperar que plogui el temps,
que t’envoltin les falgueres
que l’estiu ressequi el sòl,
que et creixin les arrels.


I quan siguis un gran arbre
ignoraràs el teu passat
i esperaràs el sol de març.

Entre els mots

Nedar a l'estany gelat,
buscar or entre la sorra,
relliscar de nit pel fang
o naufragar al mig del mar...


Això i més pots viure
si t'endinses entre els mots
que algú ha escrit a un llibre
i fas dels teus dos ulls iots.



Capvespre


Circulant cap a l'oest
veig el sol fet una esfera
de foc incandescent
gegantina i fugissera.

Com a sostre,
un cel inmens
d'absolut gris
i volum intens...

Declina el sol a l'horitzó.
Al davant, troncs i branques definits,
siluetes fosques d'un capvespre ja finit.

I començarà la nit.

Ja neix la flor de l’ametller


Ja neix la flor de l’ametller,
ja hi floreix quan s’acaba gener.
I cada nit contempla el panorama
d’un camp viu emblanquinat per la nevada,
amb un ull a cada estel
i a la lluna la mirada
mentre regna el fred a tota la contrada.




L'ametller







L'ametller ha florit,
la mosca ho ha vist.
Cada flor,
un fruit
quan l'hivern
ha fugit.

El sol i la lluna



El sol i la lluna
dansen tot d’una,
el sol amb les mosques,
la lluna a les fosques.

DE NIT



S’ha fet de nit
i surt la lluna,
s’ha fet de nit,
dormiré al llit.

El llit és tou,
el llit m’agrada,
el llit és meu,
el llit m’abraça.

S’ha fet de nit,
dormiré al llit.

Les onades de la mar

Les onades de la mar
ara esquitxen, ara esquitxen.
Les onades de la mar
ara esquitxen i se'n van.



A la vora de la mar



A la vora de la mar
he trobat una gavina,
a la vora de la mar,
la gavina ha volat.

A la vora de la mar
he trobat a quatre crancs,
a la vora de la mar,
els crancs s'han amagat.

A la vora de la mar
he vist la lluna plena,
a la vora de la mar,
la lluna s'ha quedat.

Mirem la lluna i jo,
mirem l'aigua salada,
la lluna des del cel,
i jo des de la platja.

A la vora de la mar
he vist la lluna plena,
a la vora de la mar,
la lluna s'ha quedat.

Solstici d’hivern


La nit més llarga de l’any
posa nom a aquesta data:
és avui el solstici d’hivern
que li roba hores al dia
allarga la durada als somnis,
encén bombetes dins la foscor,
sembra l’esperança en el nou temps,
escombra les rancúnies,
i enceta nostre futur...

I tots els futurs del món.
I els mons del món futur.

Cada any te el seu solstici,
cada hivern el seu Nadal,
cada nit la seva albada,
cada platja ses onades,
cada plaça el seu fanal.

Monjoia



He vist la lluna d'ungla,

sota la llum corba del cel,
monjoia fina, perfum i mel.

Hi penjarà una fada el seu vel,
el rastre de plata un estel,
jo, els meus somnis
i algú en secret, els seus anhels.

Un dia sencer

Mitiga la tarda una llum excessiva
que el matí d'estrena ha expandit
mentre dóna ja l'alternativa
a un capvespre eixerit
que és, com sempre, antesala de la nit.

Se'n va amb la brisa,
se'n va enganxada a la vida
de cada fulla, de cada planter,
a la vida fluida que s'esmicola a cada carrer,
se'n va fent memòria la història d'un dia sencer.

I quan acluquem les parpelles
i les forces siguin víctimes dels estralls de la son,
somiarem altres móns
sota els auspicis d'un cel fosc
esquitxat amb llums d'estels.

dijous, 3 de juliol del 2008

Al mar


No hi ha finestres al mar,

ni portes ni sostres,
és descapotable per dalt.

I balla i salta i canta

cada onada coral.
I amaga tresors enfonsats.
I sorprèn,
i convida la gent.

Reguitzell de gavines




Humitat a la cara,

sembla que res mai més serà sec.
Olor d alga, salabror a tot l ambient.
Reguitzell de gavines que criden
i canten a l aire silent.
La tarda cau sobirana presencial
gris i espartana sobre l aigua essencial
que marca frontera fonedissa
entre l adéu d Alfonsina i la vida.