Blaus

Expliquen que

Expliquen que la ciutat era de marbre, que els manuscrits i
transcripcions l'últim crit,
Que la llum embadalia als visitants,
Que Alexandria era de la cultura el paradís.
Expliquen que de nit
La llum del far era molt blanca,
Que competia amb l'albada.

Expliquen el mar era un mirall
I la biblioteca aquell sublim espai.
Isabel Barriel

Blaus egipcis

Mar més blau que el cel, Alexandria, far que em reté...
Kavafis, Moustaky, en Durell
I uns quants més.
Segles, viatgers i papirs en flames,
Àgores víctimes de la brutalitat
Que un mar més blau que el cel ha contemplat.
Isabel Barriel

La biblioteca d'Alexandria

S'aixopluguen

L'arbre sota els núvols,

la casa sota el cel,

jo baix l'Univers

i tots a sota els mots.

(publicació automàtica)

Formes, disseny, textures...

(publicació programada)

Nova pista BI

DEL BLOG "LÁPICES PARA LA PAZ"

EL SEMBRADOR DE ESTRELLAS

Existe una estatua en Kaunas, Lituania y se llama Star Sower o El sembrador de estrellas y que pasa desapercibida a la luz del día.

Pero por la noche, bajo su sombra una estela de estrellas cae de su mano. Me ha parecido precioso este simple gesto de transformar el mensaje. Actuar sobre la realidad y cambiarla, como dice Galeano, es la única manera de probar que la realidad es transformable.

Sota el sol del matí

Sota el sol del matí

tota la llum,

tota la vida,

tots els camins...

k

L'hivern ens regala

hores breus per fruir

d'espectacles i vistes

abans que arribi la nit.

***

Nova pista, BI

Versos de tardor

Clicant a sobre,

podeu obrir el llibre

"Versos de tardor",

publicat per Petrópolis,

impulsat i coordinat per en Jesús M. Tibau

i escrit per uns quants malalts i malaltes de blog

entre els quals m'hi trobo.

Una pista

Tres estrofes amb bones intencions

Que els sons de l'hivern
ens musiquin la vida,
amb l'harmonia del fred
i el caliu al sol de migdia.

Que les llargues nits
ens emmirallin els somnis
amb espurnes d'estels
i els desitjos probables.

Que el món giri rodó,
i ens ofereixi camins
per anar-hi enllà amb lleuger equipatge
i l'esguard atent sota qualsevol oratge.

***

Ja és hivern al meu carrer

Ja és hivern al meu carrer,
de seguida es fa de nit
i la llum se'n va a dormir.


Ja em cordo l'anorac,
busco el gorro i la bufanda
per quan surto de parranda.


Ja és hivern al meu carrer,
de seguida es fa de nit
i la llum se'n va a dormir.

Solstici d'hivern

Nit llarga,

dia breu;

gelades a l'alba,

escassa llum

matinades malva.

Vespres de fum,

g

hores de calma.

Hivern

Ja pots entrar a casa,

pots venir a ciutat,

a muntanya i al camp.

Et rebran la neu,

les nits sota zero,

el gel i tot el fred

Et rebrem,

hivern.

A punt pel solstici

Tardor vora el riu

Foto: vegetació de tardor vora el Vero

Carta a Blogaire Invisible

Blogaire Invisible 2009

A qualsevol dels tres blogs
que trobareu a continuació
s'explica això
del Blogaire Invisible
amb acurada perfecció:
Malerudeveure't
Anna Tarambana
Alepsi

El secret ens uneix
amb vincles de mutu interès.

Ara us declaro
que tinc joies i diamants,
diners guardats al banc
i un cotxe flamant (poder no tant...)

Un habitacle amb tele
plena d'imatges d'ofensiva intensitat,
i uns dies de vacances
amb bitllets per volar cap a la immensitat.

Aliments i begudes,
i roba de quan la vaig comprar.
Tinc quasi de tot
el que hom pot desitjar.

Ja podeu, doncs, començar a descartar
els articles de luxe que a dalt he esmentat
i també els que us he anat detallant
i que tinc quotidianament a l'abast.

Ara us explicaré coses que se'm posen bé:
anar a cercar bolets
i trobar-ne sempre més,
ensumar olors del camp,
sentir la saviesa dels mots,
mirar l'horitzó amb ulleres de sol,
sortir al vespre com qui va a lluir el gos,
admirar els filòsofs que parlen idiomes,
escriure sobre paper blanc setinat
amb boli negre de punta fina fent la lletra petita,
tastar els formatges de Radiquero
amb vi de la conca del Vero,
ignorar els berlusconis del mundo entero,
llençar catedrals als aznars
i cantar malament un bolero...
I moltes coses més,
com fer ikebana japonès
o llegir el diari al revés.


Més clar, l'aigua.

Fuig avall

Foto: riu Vero al seu pas per Barbastro (Comarca del Somontano. Osca)

Fuig avall el corrent d'aigua,

no s'emporta cap reflex.

S'hi emmirallen les branques

retallades al cel;

suren amb la llum les imatges

sobre el riu d'aigües en moviment.

***

Temporal de tempestes

Temperatures extremes,

fred gèlid del pic de l'hivern.

Temporal de tempestes

i onades gegants,

neu a les carreteres,

ventades a les ciutats.

Intempestuosa arribada

del fred als nostres indrets,

benvinguda esperada

amb calfreds a la pell

i alè entre les boires

del paisatge més bell.

***

Albirem

Albirem dies de freda blancor,
dies de silencis prudents
i mandres amb estiraments
al llindar dels matins d'hivern.

Albirem sorolls de tanques,
el grinyolar de finestres i portes,
brogit entre llunyanies i veus perdudes,
notícies i despertadors poc oportuns...

Albirem aquell renquejar primer,
sortir del llit malgrat el pes a les parpelles,
el rebuig que ens provoca ser al món despert
i les ganes de seguir dormint per sempre
solcant els camins sota les llums dels somnis.

Quan...

Quan solques el cel entre estels,

quan les paraules et bressolen

i els blaus i blancs de les onades

et conviden a ser mar.

j

Quan veus llums als camins

i sents músiques lleus

que fan callar els crits.

h

Quan el món gira rodó

i et fa ballar sense so.

h

Quan et passi tot això

apunta't-ho al record

amb cal·ligrafia d'or

i el pàlpit dolç del cor.

l

Coses d'ara

No parem a les escoles,
toca preparar el festival,
assajar les nadales,
dissenyar els decorats...

Buscar figuretes,
garlandes i llums,
col·locar bons desijos,
pintar boles brillants,
retallar siluetes
de camells i corones,
convidar un Rei Mag.

Alimentar el Tió
que ha arribat del bosc,
esperar una nevada
acomiadant la tardor,
estudiar el poema
somiant un món millor.

Ultimar les portades,
enquadernar llibrets,
enganxar als vidres
avets, núvols o estels.

I rebre les vacances
que ens regala l'hivern!

Tardor sempre

Ocres,

tardor sempre.

Llum fatigada

de desembre;

dies pansits,

tardor sempre.

Boires baixes

Foto: sierra de Guara (Osca)

Boires baixes, to rosat,
fan la dansa, fan la dansa.
Boires baixes van al ball
cada tarda
i en silenci fan un salt.

Regal

Del blog "Col·lecció de moments".
Gràcies, Carme Rosanas, que has donat vida al post del cargol.

Sobre la tija

eixut i amagat,

somia pluja.




***

S'amagava

Foto: Colegiata de Santa Maria. Alquézar

S'amagava el sol

tot deixant rastre.

Cel rosat, llum a ratlles,

núvols de plom.

S'amagava el sol.

Flueix la llum

Flueix la llum al cel,

inaugura un dia fred

que ens regala hores

farcides de projectes

per omplir-nos tot el temps...

*

**

***

Tardor a ciutat

Foto: "Tardor a ciutat", aquarel·la de Montse Barriel

Boira baixa,
olor a humitat,
tardor de plom a ciutat.

Quatre plantes mal comptades
alguns arbres als carrers,
milions de fulles caigudes
i el polsim fluint amb les ventades.

Tardes breus,
tristor a les cares.
Massa pressa empeny les passes
i de nit fan mal els peus.

Què té un poema?

Té cadència un poema,
té el ritme ficat a dins,
té la rima de les lletres
i una idea o dos per dir.

Té música i silencis,
té energia
té aromes i sabor,
té allò que has de dir!

Té records als seus mots,
penes del cor o alegries,
té la vida si té veu...
Té un bocí del nostre món.

Dies curts

Dies curts,

moments que alien

volguts aixoplucs

i lleugeres intempèries.

Post fet a mà

Colors de tardor?

Foto: imatges del novembre al Delta de l'Ebre



Ni fulles daurades
ni arbres nus ni bosc,
sense catifes d'ambre
ni simfonies en groc.

Colors de tardor?

Rosats i blaus de quadre
sota un bressol de llum i sol.
Tardes curtes de marbre
i vespres de seda i or.

Llum i mirall

Foto: "Luz" aquarel·la de M. Martinez Rodrigo

Reverencien les cases a l'aigua,

mira el poble cap al mar.

Són els blaus llum i mirall

de la vida amb aires de sal.

Xi-Xendú

v

vv

vvv

vvvvvv

Us presento a en Xi-Xendú,

que té gana, que té gana.

És un panda en Xi-Xendú

que et demana a tu bambú.

^

^^

^^^^

^^^^^^

(Si cliques a sobre de "more", li pots proporcionar branques de bambú tendre arrossegant-les amb el ratolí, i en Xi-Xendú se les cruspirà i estarà content, molt content).

Passen els dies

Àcides encara les taronges,

les mandarines, oloroses i dolces.

u

La tardor es fa inacabable

entre oliveres generoses

i la vinya ja sense fruit

amb quatre pàmpols enrogits.

g

Passen els dies,

cauen al pou de l'oblit,

que les dates d'ara són grises,

i el futur ha reeixit.

t

Somiem amb el fred blanc de l'hivern,

amb els dies de festes anunciades,

amb les properes curtes vacances,

amb les nits solemnes sota els estels...

.

*

^^

OOOO

MMMMMM

Verds

Foto: tamarius, canyes, joncs, salicòrnies i d'altres herbes del delta de l'Ebre

En funció de la llum,
en funció de l'hora,
en funció de l'ull.

Poques variables
i tots els verds.

Les olives

Foto: olivera, Sant Martí Sarroca (Penedès)



Han crescut a l'olivera
i s'enlairen cap el cel,
ballen amb les branques i les fulles
quan a caprici bufa el vent.



Aviat sereu al pot,
les olives, les olives,
aviat sereu al pot
olivetes del meu cor!



Foto: les olives de l'olivera d'abans

Terra i aigua i cel

Cavallons de poca alçada,

aigua llacunar

reflectant la llum de dalt.

Aixopluga el cel

aquest espai immens

sota la volta de l'univers.



*
**
***

Un escriure esfèric

Un escriure esfèric,

un recordar profund,

un explicar la vida

amb molinets de llum.

Apropiant-te dèries,

fent saltirons pel món,

buscant raigs al teu ampit,

aclamant parotets en vol.

o

Orbitant pels càntics,

projectant sabors,

cercant estels màgics

als espais somorts...

l

***

Salicòrnia

Sota el sol de migdia,
vora l'aigua del mar,
a caprici del vent,
a recer de la brisa,
creix la planta salina.


Salicòrnia petita,
salicòrnia sagaç,
coloraina de vida,
terra,vida, aigua i sal.

Rectes i corbes en harmonia

Foto: Natura viva, vora una sèquia del delta de l'Ebre

Rectes i corbes,

varietat a les formes.

Geomètrica harmonia.

***

Temps de mandarines

Temps de mandarines,

d'anar a recollir olives,

d'esperar el sol brillant,

el temps de tancar finestres

i obrir cortines de bat a bat.


Els vespres sobre el mar

són aiguades reflectants,

exposicions de mitja tarda

antesales d'hores noctàmbules,

d'hores fosques sense far.



I els dies fan arcades

de llum escasa amb escarafalls,

que la natura ja es procura

descans solemne temporal.


Temps de mandarines,

temps de mandra i de badalls...

Bon profit!

Com el sol

Com el sol,

com la lluna,

similar l'estructura...

Ens agraden els bolets

Ens agraden els bolets,
ens agraden els aromes
de fang i terra i molsa,
i d'aquella pluja amorosa
que es fa essència dins del bosc.

Ens agrada el raig de sol
que entra entre les branques
per il·luminar el rovelló
i assecar les herbes a migdia,
les solitàries, i les que bressolen teranyina.

Ens agraden la puagra i el pebràs,
l'amanita i el bolet de tinta,
el que creix damunt la soca
i els petits d'allà, a la vora de l'asfalt.

Ens agrada el bosc d'ara,
ens agraden tants colors,
anar a cercar bolets, cargols,
castanyes i cireretes d'arboç,
olors de natura,
el vent fresc de migjorn,
els núvols del capvespre,
pinyes, flors, i pinyons.

Ens agrada el firmament!

Titil·len els estels,
vacil·len de nit al cel,
espurnegen, centellegen,
són guspires de l'univers.

I busquem constel·lacions
amb figures i els seus noms,
i de dia, anem als Planetaris
per mirar els astres del món.

Ens agrada el firmament!

***

Boires del matí

Boires del matí
que oculteu el mar.
Li traieu la funció mirall
i les ganes d'emblavir.
*
Vent blanquinós
de textura etèria,
cel enganxifós
a la gran via aerèa.

*
A migdia, el cel és trist,
la llum aclapara pena,
el mar no es deixa veure
i la ciutat, fosca, griseja.

*

Dia qualsevol de novembre:

el desencís d'una tardor

sense fred, ni pluja, ni aquella remor

que li atorga glamour al bosc,

als carrers urbans colors d'orfebre

i a la vida quiotidiana, sabor i alè.

Cercant mil respostes

Estira't al terra
sota els vanos d'una palmera
per veure com cada estel
il·lumina l'escena
teixint mapes i camins
a la nit més fosca i extrema.

Com tu, contemplaren abans,
egipcis, celtes, grecs i romans,
fenicis, nabateus, hitites i troians
constel·lacions d'extraordinàries formes.

Inventaren històries,
llegendes i mites.

I sota el titil·lar de les estrelles
seguim somiant aventures,
solcant l'infinit amb l'esguard
i cercant mil respostes
sense saber ben bé
formular els perquès.

Brillen els estels

Brillen els estels,

fan l'ullet a la Lluna

tenen tota la nit

per lluir-se al cel

entre el vent que belluga

les branques ja nues,

i un núvol que hi juga.

Brillen els estels

cada nit a l'Univers.

Constel·lacions, o la fascinació de l'etern

Inicialment, aquest poema duia el títol "Constel·lacions".
Ara, tot manllevant el comentari de na Olga Xirinacs, ha quedat com ho veieu. Moltes gràcies, Olga. Per la teva lectura, i per la teva aportació.



Galàxies, estels
pel·lícula nocturna
guionada pels grecs.

Constel·lacions al cel,
figures, formes d'escultura
que brillen a la foscor de l'Univers.

Verge, Lleó
Balança, Orió...
Constel·lacions.

A la nit

Abans d'anar a dormir,
un plat d'ajoblanco malagueny
amb submarins acolorits:
caviar, i bacallà norueg.
Després, un ou esclafat
amb patata i trufa negra.

Quatre avellanes
i una tisana amb mel de romaní.

Abans d'anar a dormir.

A migdia

D'aperitiu musclos de roca al vapor
i escopinyes gallegues d'una llauna.

Després, un abundant i bon arròs
amb gambes i escamarlans i sèpia i suc
i escarxofes i pebrots i allets de l'hort.

Amanida d'api i tomàquets llustrats
amb panses, pinyons, oli i nous.

I per postres, raïm moscatell
amb un brie francès mig madur.

De bon matí

Parar taula de bon matí.

Una copa amb suc de taronja,

pa de cereals que anem torrant

i pernils i formatges i oli i tomàquet,

mantega, codonyat i melmelades.

Olives trencades del jardí,

cafè, xocolata, iogurt o llets endolçades.

*

**

***

La poesia és

"La poesia és mantenir els desitjos intactes

malgrat el temps que va passant."

M.Montserrat Medalla Cufí

És explicar un món esfèric
amb quatre mots lineals.

És aprofundir amb imatges
dins la veu que la llegeix.

És escalar un vuit-mil
essent un esperit.

És cremar la llenya
d'un bosc que no existeix.

És llum, és cel,
és paraula nàufraga al cervell.

És el mar on suren
mil mons paral·lels.

Llum al cel

Ambient de llum al cel,
estels i tall de lluna;
el sol deixa mentre s'allunya
un rastre iridisat rosat i mel.

I els núvols ho celebren
amb cabrioles que s'esvaeixen
i et manlleven l'enteniment.

Petita cançó de l'alba

La primera llum de l'alba,

guspira del despertar.

Motor irreductible

del diari caminar.