Finestres i balcons

Contemplar els carrers

emparada per les cortines,

veure com avancen les formigues...

*

**

***

Vida més enllà dels vidres

Assassinat

Ensenya el gat

l'últim assassinat.

Porta el crim a la mirada

i a la boca, la rata esclafada.

Llum i vent

Esgrogueïdes les herbes

que hi ha voltant el llac.

Les més verdes

s'han cansat

de tanta llum

que porta el març,

del vent potent

que ve d'enllà...

***

Cadascú a casa seva

Cadascú a casa seva.

I a la de tots, la primavera.

l

Entra pels celoberts, pels balcons,

per les finestres i els racons.

l

Les cortines semblen seda

i les persianes fredes presons

que atrapen els raigs que entren

i segresten el sol a l'interior.

***

Timó o farigola

Il·lustració-regal de Dolors Todolí

Ens envolta el seu aroma,

entra al cap pel bell mig del nas

i ens recorda a la boca

l'antiga sopa de farigola.

Petita flor que ens informa

de la vida intensa al bosc,

timó que ens guareix la gola

i la nostra salud general millora.

Timó o farigola

noms per a una planta sola

que sota els peus és olorosa,

i un miracle a la cuina bona.

***

Acarona el vent

Acarona el vent

fulles, flors i branques,

i aixeca a mar onades.

Ens empeny

ben lluny el vent!

Mosquetes mortes

Somnis

****

***

**

*

Entres al món dels somnis

per les portes de la nit.

Voles entre els núvols,

ets mosca per les flors,

navegues entre muntanyes

i retornes al matí, amb el sol.

*

**

***

****

Hores de caloreta

Hores de caloreta,
dies rúfols que ens porten
a nits fosques sense estels.

Rebre, sí, una primavera
que entra amb la maleta plena
d'esperances en cels blaus,
en terres que germinin
i en flors que esdevinguin
un dia vida nova als fruits.

En paisatges d'equilibri,
en el silenci a les llavors,
esperança en l'aventura
de pintar colors als mots.

Dama prima Primavera

Il·lustració-regal de Dolors Todolí

k

Dama prima Primavera

que volteges sobre el camp,

atorgues flors a cada planta

i pintes papallones voleiant.

j

Vens amb aires de grandesa

i bona vida al teu voltant;

surten mosques, grills i abelles

a ensumar flaires dels prats.

h

I ens manipules el termòstat

per canviar de modelet a cada instant.

O tal vegada hàbil jugues

amb totes les temperatures?

p

Hores fresques entre càlids vents bufant,

plugims, tempestes, cel canviant.

Dies de raigs que escalfen àvids

atmosfera i blau del mar.

Nits de lluna i punts brillants

que ens conviden amb la fosca a vetllar.

j

Dama prima Primavera!

***

**

*

Canvi d'hora

Ens fan marejar els rellotges
i canviar costums de son,
moure ritus i hàbits
sota el cel de dia i nit...
 
I les busques busquen hores
diferents de les que són,
alteren els horaris de tothom
per gestionar els raigs de sol.

Dies de març

Dies de març amb el dens mantell blanc,
boires freqüents i núvols alts.

Dies de març que estrenen primavera,
reben vents càlids per espantar l'hivern
i inicien florides i vols d'ocells.

Qui no ha vist les orenetes
fent els nius sota el terrat?

Qui no ha vist com esclata el roser
i pinta al jardí el primer vermell?

Qui no ha vist la nit clara de lluna
que et convida al tard a perdre el cap?

Qui no ha sentit la veu del camp?

Qui no espera el temps dels fruits madurs?

Qui s'apunta a la més excel·lent feina
d'esperar que la calor sigui la reina?

La fada Primavera, titella de Dolors Todolí

Imatge extreta del blog Titiricoses

S'amaga feta antulls la fada,

retoca llums del panorama,
decideix pintar-hi flors variades
amb aromes d'abraçades i dolçor.

I és que la fada primavera
es mou sense paciència ni espera
quan les nits minven a favor del dia
i els núvols s'acceleren amb alegria.

-Us regalo avui tempesta.
O us estimeu potser
colors de màgia al capvespre?
Jo sóc la fada que amb empenta
us regala un temps de festa,
albades poderoses de sol valent,
migdies per buscar arbres ja verds
i tardes que s'enfilen lentament
per les hores de llum més benvinguda-.

***

Si fos un mascarell, si fos una gavina

Si fos un mascarell,

si fos una gavina,

cap a mar planejaria

i allà em deixaria bressolar

n

pel ritme i l'harmonia.

Suraria en ball d'onades

prenent el sol de tarda;

i si veiés navegar

h

cap a mi un vaixell,

jo em capbussaria, mare.

Princesa Primavera

Il·lustració-regal de Dolors Todolí

Gran princesa Primavera,

ets benvinguda al món real

abillada amb tots els verds

entre roses, grocs i taronges

i l'alegria més cabal.

***

**

*

Temps de primavera

Temps de primavera,
cel canviant,
boira, núvols
abraonant la terra...

Desglaç de març,
raigs amb empenta,
aigua clara i freda
de pedra en pedra.

Plugim sobtat
que ningú espera;
sol d'abril,
la vida engega.

I arriba un maig
d'albades promptes,
vespres subtils
de ruixats i ambres.

Juny tot seguit,
escurça nits
traçant camins
de cotó flonjo i fi.

Molses i herbes,
verds que neixen,
flors i falgueres
sota les geleres.

I a prats i estepes
vents i tempestes,
i a mar les nits
miralls d'estrelles.

És aquell temps
de cant de sirenes,
d'illes amb palmeres,
de rius a les selves.
De llibres als carrers,
de roses roges
i dolços aromes;
de dies més llargs,
amb llum generosa
quan la tarda
esdevé cel rosa...

"El secreto de sus ojos"

"The road"

Dia de la poesia

S'esmicola la llum

per sota l'aigua salada;

torna al cel feta diamants

de petita factura i molts quirats.

j

S'esmicolen el mot,

cada vers i el poema,

són a la trama del tresor,

són a la xarxa de la poesia.

j

Són gresol del cap i el cor.

Són la màgia de la vida

són l'espai de la florida,

són el temps de cada crida,

són les veus amb eixida.

k

***

Estrenem primavera

Estrenem enguany primavera

quan l'hivern no vol marxar

i el fred l'alè encara ens gela.

k

Estrenem llum cada albada

en matinar amb l'embranzida

a la que el sol ens convida...

h

I la nit sa durada ja limita,

i equilibrada amb el dia

anirà ponderant el nostre ritme.

k

I brotarà verdor arreu

i els colors de la florida

estamparan a casa vida.

h

I passaran abril i maig

i el juny ens portarà a l'estiu

i les pluges faran fèrtils els camps.

k

Creixeran espantaocells

i serà esplèndida la collita

quan l'oratge li dicti la rima,

i així ho determini el pas del temps.

i

"Up in the air"

Cinema

Entrar al cinema,
plorar amb la pena aliena
o riure amb cridòria extrema;
aventurar-se pels penya-segats
i entrenar les ales pels barrancs.

Endevinar qui és l'assassí
sobrevolant les teulades
mentre el cel es pinta de rosats
i es fon en negre una llunyana imatge.

Deixar-te seduir
per històries que has llegit
i veure com actors i actrius
naveguen pel mar sense vaixell,
s'arrosseguen amb por per l'herba
o reben trets de tinta vermella...

"La cinta blanca"

"Entre copas"

"En tierra hostil"

Endevinalles i animalades

Ses petjades són les baves,

el seu rastre és el moc.

S'arrossega per les pedres

i és feliç sortint quan plou.

Solució: el cargol

Estiro el cap cap a la lluna,


estiro el cap cap els estels;


s'hi suma el coll a aquest anhel


i ma mirada puja i puja...

Solució: la girafa

Endevinalles nascudes als blogs

Bibliopoemes

Tens un racó dalt del món

****

Anunci de primavera

Cent mil branques ja en flor,

els insectes van de festa

brunzint per tanta blancor.

t

Una pluja que matina,

a migdia surt el sol.

L'oreneta tot s'ho mira

i refila l'oriol,

la vinya espera nua

el brot de la primera fulla;

blau, blanc, gris i verdor

anuncien primavera a la natura

i a la cuina abundor.

***

Mes de març

*

Mes de març,

llum i vent

i música a la vida.

Dansaires blancs,

pètals de l'ametller,

com veles d'un veler

voleiant al mig del blau intens.

Es fan iguals

mar i cel,

es fan iguals

nit i dia;

baixa aigua als rierals

i l'alegria ens convida

a córrer pels prats

trepitjant els verds i la florida.

***

És blanca la florida

És blanca la florida,
és blau brillant el cel
i la primavera s'anuncia...

Flou-flor-flou

No et serveix

No et serveix l'arribada imminent de la primavera,



no et serveix si no recordes les gelades crues de l'hivern,



si no ensumes amb un somriure la dolçor d'una poncella,



si no projectes paisatges i camins per trepitjar,





no et serveix el pas del temps





si no gestiones oportunament els teus passats,





els nostres futurs, tots els presents...

Danses

Danses dels raigs damunt la Terra,

jocs d'ombres entre les flors i les herbes...

Colors als ametllers

que anuncien primavera

quan l'hivern és fred present

i hi llencem mirades fugisseres

amb la càmera al davant

i els mots rimats ballant pel cap.

Es col·loca cada paraula

al lloc més inversemblant

per convertir-se al final

en poema extemporani

que canta el caliu hivernal

bressolat per l'esperança

d'un seré oratge brillant

que un dia ens acaroni.

Amb dits del vent pel pentinat

i sorra fina a tota la cara,

solemne airet del nord

per compassar-nos cada passa

amb la seda suau que ens filtra la llum a la mirada.

Danses dels raigs damunt la Terra,

jocs d'ombres entre les flors i les herbes...

Guspira, detonant

Guspira, detonant;



burjar i burjar



converses i expressions,



manllevar dos o tres mots



del noticiari de la tarda



per engegar un vers



i retratar un temps



de gelada i lent futur,



de blanc sobre les herbes,



d'enrenou entre els cristalls



que esdevindran cascades



sobre molses, a coves de fades.







I recrear aquell paradís



que s'allunya i s'amaga



pels racons del record



amb les paraules que algú parla...

Sobre el gris

De puntetes

De puntetes
va la lluna
va la lluna
de puntetes
va la lluna
cap al ball.




El ball,
el ball d'ones
amb l'escuma
amb l'escuma,
el ball d'ones
amb l'escuma
que hi ha al mar.





De puntetes
va la pluja
va la pluja,
de puntetes
va la pluja
cap al ball.

El ball,
el ball d'ones
amb l'escuma

amb l'escuma
el ball d'ones

amb l'escuma
que hi ha al mar.

De puntetes
va l'albada
va l'albada
de puntetes
va l'albada
cap al ball.



El ball,
el ball d'ones
amb l'escuma
amb l'escuma,
el ball d'ones
amb l'escuma
que hi al mar.

...

Sóc el sol

Sóc el rei
del dia al cel,
i em passejo
i em passejo.

Sóc el sol
astre imponent,
llum i foc
al firmament.

Sóc l'alè,
alè de vida,
sóc la font
de cada ser,
sóc l'estel
que sempre et cuida,
tinc el nom
de sol-solet.

Jo et puc cremar la pell,
jo puc canviar el color del cel,
i m'amago perquè dormis
bressolat per molts estels.

No li cal a la lluna vaixell

No li cal a la lluna vaixell

no li cal avió, ni cotxe,

ni via, ni metro, ni tren;

no li cal a la lluna cap vel.



Viatja per les onades,

viatja solemne pel cel,

l'aixopluguen núvols i boires

i la màgia brillant del estels.



Corre per cims i carenes,

fa de la fosca nit un bell univers

farcit d'històries i llegendes

que fan adormir a grans i xiquets.

Escales, graons, escaletes i baranes

Matinada freda

Matinada freda,

l'últim cop de l'hivern,

tremolor extrema,

gelor absoluta a la pell.



No plou ni neva

ni bufa avui el vent,

llueix el sol

a un cel blau transparent.



I ens fa anar de pressa,

mira com va la gent!



Empeny tothom el fred

i ens perturba el seny,

fa visible l'alè

quan del temps és el rei.

A taula

Cadires, estovalles,

les begudes i el pa.

Bona gana,

plats, les copes i safates,

oli, taques i el menjar.

Bon profit de sobretaula,

les engrunes a la gespa

i tu, que has d'anar a fregar.

***

**

*

La vie en rose

Torna a sortir el sol,

reixeix cada color

sota un cel blau de debò.

n

Boires, trons i nevades,

cops de vent a les vesprades

són novetats ja historiades.

j

La immediatesa del bon temps

que se'ns enfila pels vidres,

aquesta bonança que ens acull

quan sortim a viure pels carrers,

l'alegria que se'n deriva

d'endevinar que la primavera aviat serà viva,

copsar el taronja contumaç

de la primera strelitzia,

o els roses infinits

que ens regala l'ametller...

k

Sentir-te ocell de pas

o abella aixoplugada.

Veure, viure i ser natura

o poeta entre el mot i la pintura.

***

Volen volves

Volen volves,

volves blanques

pels carrers.

Volen volves,

volves blanques,

ball al vent.

Flocs de neu,

dansa lleu.

La nit s'atansa,

serà avui clara arreu;

capa blanca

allà on mireu.

Capa blanca,

allà on esteu.

No pren la neu al terra

Ens atura el fred ambient,
ens fa recular a cada intent
d'estirar les cames al passeig...

No pren la neu al terra
ni sobre la gespa verda,
no pren l'entusiasme dels projectes,
no pren a la nostra oïda el gemec
dels que deixa al marge la fortuna.

No pren la flama a la llenya,
que la pluja i la neu
i la humitat ambient
han fet sa gestió inoportuna.

No s'acaba l'hivern

No s'acaba l'hivern,

ens arrossega al paradís del fred

lluint nítids els paisatges.



Serenor entre el blanc i el res,

gelor suau, subtil, tenaç i fina

que ens balanceja amb ritme

entre les hores dels dies expandits

i la minva encara escassa de les nits.



Com els núvols pel cel,

com el rosa per l'ametller

com el vol de les abelles pels fruiters,

passeja enguany l'hivern.


El que es fondrà al mes de març,

el que emblanquina les albades,

el que ens reté al caliu del llit,

el que signa al matí els noticiaris.


El que amaga la lluna de nit,

el que ens refreda els aires,

el que ens retarda la calor,

l'hivern que ens gela els geranis.


No s'acaba l'hivern;

acoloreix, però, el desig

i atia entre els freds

les flames més esperançades.