De viatge

Haikú

Papallona,
has fugit de la nit
buscant la llum.

*

Al voltant de la Poesia

I

Tens totes les hores del dia,

tens totes les llums del sol,

tens cada estrella de la nit,

tens l'univers:

el món és teu, Poesia.

II

Cal obrir bé els ulls,

ensumar mil aromes,

gaudir amb el vol de les mosques,

jugar a ser mosquits,

volar amb les papallones,

voler ser pingüí de l'Àrtic

o un blauet brillant al Zambeze,

suar conquerint un cim...

III

Cal descriure el què has vist

obrint el sac de paraules

per triar-ne quatre, o dues o tres

i escriure el primer vers.

Els següents, després, van caient.

Com els esquitxos de l'aigua,

com la llum del cel al maig,

com el tro, el llamp

o a l'alba el primer raig.

IV

Has de procurar no perdre cap mot,

i conduir-lo, que ha de trobar el seu lloc

al poema que ens explicarà -o no-

que n'és de bonic el món.

El més bell poema

Remena al cau de les paraules

fins que trobis un enllaç

que comuniqui el que et ronda al cap

amb el vers més delicat.

*

I amb cada lletra avançaràs

pel poema, ritme i rima,

i els estels que el musiquen,

mot a mot esdevindran cançó.

*

Silencis, veus, somnis i sons

fan de la poesia una bona raó

per ser alè de vida,

per ser bressol amarg o dolç.

*

Amb pluja, vent, calor o fred,

amb un desig imponent,

amb un record o una conversa

pots construir ara el més bell poema.

*

En Gabriel Boloix, al seu blog "Escrits del fum", ha fet un preciós apunt després d'haver llegit "El més bell poema".

Aquí el teniu.

*

Cargol

Cargol
treu banya,
que un dia plourà.

Esquitxa

Esquitxa l'aigua
arran de mar,
l'onada és música.

Aranya

Treballa l'aranya,

treballa i no para,

que s'ha de procurar

el més fresc menjar.

Sargeix l'aire amb la bava,

fa puntes d'estampa,

i espera que la seva trampa

sigui el parany més eficaç.

Quina gana,

amiga aranya!

Quina gana!

Vent i brisa

Branques i fulles,

i el canyissar,

arbustos i arbres,

verd bressolar...

El vent queda quiet,

i ara la brisa lleugera

impera tremolera

-tot és belluguet-

al brancam del voltant.

L'olivera juga a ser plata,

posen eucaliptus i llorer

harmonia a la branca,

ho acoloreix el roser;

segueix el compàs

l'oreneta de pas

i pinta el cel estiuenc

un blau poderós de llarga durada.

Entre el verd, les flors

Entre el verd,

les flors.

Paradís per les abelles,

paradís pels mosquits.

Paradís al mig del bosc.

Somnis de gat

Somnia el gat
que la pedra és blana,
somnia ara
que la vida és llarga
i farcida de rates.

Sóc un gos

Sóc un gos tou i plaent

que conviu entre la gent,

m'agrada anar aquí i allà,

m'agrada saltar i volar...

Se m'enganxa una paparra

sovint, se m'enganxa a la pell,

doncs li agrada a l'espavilada

burxar-me, innocent, cada moment.

Sóc un gos tou i plaent

amb paparra entre el pél,

coïssor causada pel seu zel,

i fiblada de llarga durada.

Parlant amb un gos amic

i tractant el tema paparra,

arribem a la conclusió avui

que és comú la simbiosi* esmentada.

(*dir parasitisme seria passar-se, pobre paparra)

Mar-mirall

Cada gota del mar,

cada onada a la platja,

cada núvol per dalt,

és una cara de l'aigua.

I amb la foscor,

es vesteix el mar de mirall

per duplicar llunes,

per pentinar la llum dels estels

que surten de nit a il·luminar-nos el cel.

Dansen les llums,

és balanceig, i a caprici del vent

escalen a l'onatge insistent

fins que les esvaeix al final l'alba.

Acròstic- regal de Júlia Costa

Incansable poeta de la vida
Saps els secrets de les petites coses
Amb pacients eines i amb constància trenes
Belles paraules en el món eteri
En el qual ens movem amb llibertat
Lleials al temps de les paraules màgiques.

Brodes domassos per posar als balcons
Al sol ixent i al ponent sempre tendre
Reculls bugades amb somnis estesos
Romans fidel a la força infinita
Incansable, que et mena a regalar-nos
Els poemes senzills en aparença
Lligant les ànimes amb cordes invisibles.

Aigua d'estiu

Aigua d'estiu

esquitx salat

vora la boira.

*

Aigua d'estiu,

gota penjant

a la fulla quieta.

*

Aigua d'estiu,

rosada blanca

d'albada al niu.

*

Aigua d'estiu,

riera inquieta

salts entre l'herba.

*

Aigua d'estiu,

plugim ferotge

amarant la terra.

*

Aigua d'estiu,

núvol salvatge

que plora i riu,

fa de l'oratge

mot amb caliu

i del futur

collita intensa

d'apagallums,

de rovellons

i camagrocs,

de rossinyols,

moltes llenegues,

els ous de reig

i molts més bolets...

Aigua d'estiu!

Tornem als orígens

Aquest blog torna als seus orígens;

serà de nou sols seu de poemes adreçats als infants.

Per a ubicar tota la resta de poesia que escric, i apunts diversos,

ha nascut "poemesalblog",

lloc que espera impacient les vostres visites.

Gràcies a tothom,

IBM

*

**

***