El paper

Foto: grulles de paper per la pau. Memorial Sadako d'Hiroshima (Japó)

Abans jo era un arbre

amb nius al brancam,

grans fulles verdes

i flors oloroses

de suaus pètals blancs.

Ventall sota el vent,

a l'estiu gran ombrel·la,

a l'alba dolça poncella

i trist tronc al pic de l'hivern.

He sofert mutacions

a la meva essència,

he canviat l'estructura

per tornar a ser útil al món.

Sóc ara pla, llis i brillant,

de colors, reciclat o blanc,

net, sedós i tallant

lleuger, dúctil, versàtil, elegant...

Sóc amic de la lletra i la tinta,

sóc verge full per escriure,

fulla estampada de llibre;

pels àvids lectors, hores de plaer.

Pels escriptors, font de vida,

cos quotidià de llibretes, revistes,

receptes, instruccions i diaris

esquelet dels diccionaris,

suport pels mars i continents

als mapes dels atles,

tresor disfressat de diners,

bastida de partitures,

prospectes i cançoners,

faristol per a aquest poema,

redactar la carta als Reis

o dibuixar un arbre

amb nius al brancam,

grans fulles verdes

i flors oloroses

de suaus pètals blancs.

Sóc, amics, el paper.

30 de gener, DENIP

Foto: Japó (llum i contrallum)

Dia

Escolar de la

No violència

I la

Pau

PAU

És fràgil el mot,

dúctil el concepte.

Ha de dominar el món:

és el gran repte.

S'enfila pels núvols

i dibuixa coloms

amb branques d'oliveres

entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,

balanceig i raons.

Raons solemnes

o raonables qüestions?

Pau a la Terra

sota la llum del Sol.

I dia a dia, gaudir de l'estrena

del més fràgil mot.

I. Barriel

(Poema publicat a aquest blog el dia 29 de gener de 2009)

***

Camuflatge

Univers ocre

a un racó del poble.

És poesia

T'atrapa el poema,

ja hi vius a dins

quan un núvol és tema

i la seva pluja té encís.

T'atrapa i musica

les petjades endavant,

quan t'endinses al fang

i esquitxes suc de rima.

És poesia l'herba

i el cargol,

la nit i el dia,

la cantata del sol,

la lluna que et mira,

el ritme dels mots,

el blau de la flor

el cel de colors

i el Planeta que gira.

Tot és poesia.

***

Figures de gel

Foto d'una foto

Exposició d'art local al Restaurant del campament del llac Khubsgul (Mongòlia)

Escultures de gel. (Del concurs que celebren cada hivern)

Ens habita l'hivern,

som figures de gel.

Ens pentina el vent,

ens aprima la pluja,

som transparents

ens agrada la lluna.

Ens agrada la neu,

ens agrada el gebre,

ens agrada el fred,

les boires, els núvols i l'aire.

Ens molesta el sol

i l'alè de les bèsties,

la tos i els mocs de la gent

i els ulls dels monstres.

Ens habita l'hivern,

som figures de gel.

***

Participació al 190è joc literari de "Tens un lloc dalt del món"

Participació poètica al 190è joc literari que convoca en Jesús Tibau al seu magnífic i prolífic blog "Tens un racó dalt del món"

Simbiosi

El teu caliu,

serena escalfor

amb tanta calma...

Ara sóc feliç!

M'aixoplugues

generós prenent el sol.

Vivint al camp,

tot era competència i guerra.

Les paparres entre l'herba

o saltant olímpiques des d'alguna ovella.

Les mosques al voltant

del teu cap, els ulls i les orelles.

Les espigues que se t'enganxaven,

les punxes que t'esgarrapaven,

la pols, el fang, les pedres i la terra,

tot el que feia del teu pèl

un laberint ingrat de polseguera i merda.

Ara sóc feliç!

El teu caliu,

serena escalfor

amb tanta calma...

Simbiosi de puça agraïda

i gos urbà de bon viure.

***

Lleó

Foto: Ruïnes de Baalbek (Líban)

Pedra lleonina

o lleó petrificat?

El blauet

Posa quiet

el blauet

entre mil blaus,

quan la tarda

és lloc de pau

a Beirut, vora la mar.

Posa quiet

el blauet.

Foto de família

Foto: la Corniche, Beirut (Líban)

Boires

Foto: Parc Natural d'Andringita (Madagascar)

Són les boires vora el terra,

ballant entre les herbes.

S'esvairan amb la calor

a caprici dels núvols

i a voluntat del sol.

Poema de gener

Foto: fruits vermells d'hivern

Gener llarg,

dens, ple, serè,

seu de tots els inicis,

porta d'entrada a un any

que neix amb empenta i afany

i va creixent als fulls del calendari.

Alimenta les agendes,

emmarca els projectes

entre les albades clares

i les nits més fosques

que es desfan de matinada.

.

Fruites vermelles d'hivern.

La primera flor a l'ametller.

Els verds més insistents

als pins, avets, cedres i xiprers.

I aglans, i taronges i olives,

i les vinyes adormides

a caprici de l'oratge i del fred.

Tempestes, llums estel·lars,

lluna altiva, petita, creixent

a un cel negre de diamants incrustats

que fan de la neu un paradís solemne i blanc.

Ens bressola gener

amb somnis savis vora el foc,

i ens regala pluja fina

i vents gèlids, i arbres de nu brancam

que traspuen ganes boges de primavera.

Ganes boges de primavera...

***

Totes i cada una de les paraules

Saltimbanquis de circ,

aigua viva a les cascades,

sons intergalàctics,

frontisses rovellades,

veu d'un temps

sèpia i passat,

truc per endevinar esdevenirs,

àlbums de segells matats,

totes i cada una de les paraules.

Escombres àgils dels racons,

ganxet fi per teixir filigranes,

altaveus de precs i d'oracions,

fórmules, protocols,

crits corals als monestirs,

càntics, cantarelles

i batibulls de fonemes,

diàlegs al teatre, al cinema,

confessions de secrets,

misterioses, encriptades

totes i cada una de les paraules.

Trossos de vides caducades,

històries ràncies, corcades,

inscripcions al nomeolvides,

ratlles digitals als vidres;

esgarrapades, brogit, remors,

sospirs, calfreds, enyors...

Totes. Totes i cada una de les paraules.

***

Projectes

Encastar el futur al temps

bastint projectes

altra hora somniats.

Construir subtils pentagrames

per situar a ses trames

els més tènues i dolços sons.

Seguir, seguir

amb la batalla quotidiana

cercant estels al cel de cada nit...

Sentir que molt endins

les idees són poemes

que ens parlen amb encís.

***

L'hivern o el fred del marbre

La fulla balla amb el vent,

és el brancam mida del temps.

Nuesa expressa de l'hivern

i a l'ambient el fred del marbre,

que a mig món regnen gelors

i se'ns queda en res la tarda.

***

Estrelles de gel

Diminuta la finestreta.

Al vidre, ratllat, tanta i tanta estrella...

L'aigua amb l'alçada es congela

i el meu avió pel cel la passeja.