Benvingut fred

Ens envaeix el fred sense embranzides,
és un fluir constant
que la radio anuncia
i qualsevol dia arriba.

Lleu, abrupte, generós, contundent,
benvingut fred.

Cada fulla pren color

Cada fulla pren color

quan s'instaura la tardor,

i si arriba una ventada

les porta el vent a fer una desfilada

per lluir sa brillantor

a aquella efímera passada.

Poema per dormir un follet

Codonyat amb perfum de tarongina,

dotze carbasses i mel d'ametller,

castanyes farcides de cucs fets puré

i una copa de most acabat de fer.

Preparar aquest àpat suculent

i anar al bosc a remenar la fullaraca.

Quan vegis que un follet s'escapa

el convides a endrapar,

i abans que acabi el banquet

dormirà el feliç follet.

Vent de tardor

Està entrant per la finestra,
s'expandeix arreu de cop.

És un vent lleu i frescot
que ens envia la tardor
precedit pel ruixat amb tempesta.

Refresca l'aire de matinada
i farà sortir al carrer la gent
avui ja molt més abrigada.

Fruir

Fruir d’un cop de vent

quan la tardor es fa omnipresent.

Saltar pels tolls de fang,

passejar un cistell molt gran

per omplir-lo de bolets,

contemplar el cel fins el tard

per fugir de les tempestes...

Fer del bosc nostre palau,

cantar i ballar amb les teranyines,

trepitjar amb delí la molsa,

sentir el vol d’un trencapinyes.

Poema per dormir una aranya

Invocar que caigui la pluja
perquè unes gotes d'aigua
bressolin la teranyina.


Un balanceig columpiarà la xarxa
i amb aquell ritme suau
quedarà l'aranya sedada.

Poema per dormir la lluna

Apagar el llum de la tauleta,

dipositar nostra mirada al cel,

amb els ulls hipnotitzar la lluna

i esperar a que dormi relaxada en ells.

Poema per dormir una fada

Preparar un coixí

flonjo de seda

i omplir-lo d’aire marí,

perfumar l’ambient amb pi dels boscos

i obrir persianes i finestrals.

Quan entri a la sala una fada,

recitar-li un vers d’aquests

perquè es quedi encantada

i la son l’arreli aquí

fins que floreixi el jardí.

Ens abraça la tardor

Ens abraça la tardor,

ens regala llum cansada

entre remolins i ventades,

fum i roig de llenya i foc,

i el farcit gloriós del rebost…

Poema per dormir la migdiada

Reposant una de les orelles
aconseguir estar horitzontal
ensumant la flaire de les postres,
sentint tots els sorolls del món mundial.



Tancar els ulls amb insistència,
tossir i sospirar si cal,
deixar-te endur per la son enllà,
dormir una curta estona i despertar.

El procés d’enfosquir

Camins hi ha al cel

que dibuixen els estels

per passejar-hi la mirada

i perdre’s pel seu mapa.

El procés d’enfosquir

s’inicia amb la presència

d’una llum intensa

que destaca al blau marí.

I veiem o no la lluna

eclipsant aquella via

que lluita i ens crida

per abduir-nos fins demà.

En tancar les parpelles

després de reposar-hi els ulls

guardem la imatge arxivada

a la pantalla interna de llum.

Alhora, el silenci de la nit,

el cap fos amb el coixí

i la suau dolçor del llit,

ens conviden a dormir.

Llum

Ha caigut un raig de llum

sobre el toll d'aigua clara

i s’hi ha emmirallat

amb el cel blau de tarda.

Pluja

Un capa densa i blanca
ha cobert avui el cel:
anuncia l'aigua clara
d'un ruixat a punt de ser.

Rebré la pluja amb alegria,
omplirà el món de vida
i el bosc de terra humida
perquè neixi algun bolet!

Poesia és l'alè

Poesia és l'alè que formata els mots,

és la fulla de l'arbre que cau,

és el vent que indiscret la mou,

és la llamborda que et fa saltar

quan t'encantes i la veus volar,

és la indiscreció mental de debó,

és arxiu, color i sensació,

és el fluir i la condensació...

Els set colors

Al pinzell del blanc més pur i net,
a la neu immaculada,
a la sal que s'amuntega vora mar
pots trobar si mires bé
els set colors de l'arc més sant.

I a les cascades i cataractes,
i a les bombolles de sabó
i a les gotes d'aigua que dispara l'aspersor
si ha fet acte de presència un raig de sol.

Deixa'l volar!

Deixa volar el so de la fantasia,
deixa'l que trobi racons per niar,
que el lloc on s'atansi i arreli
serà per sempre font de privilegi.

Hi aniran les fades i els nans,
hi aniran els àngels i les sirenes del mar.
Es deixaran atrapar
per les teranyines entre fils de seda.
Viuran amb les flaires del imaginar.
Sobreviuran les negrors i les penes,
posaran harmonia al demà...

Com taques d'òxid

S'entesten en aparèixer
per tenyir els verds d'abans,
són com taques d'òxid
que ens atrapen l'esguard.

Torrats i vermells clars,
vermells cremats,
colors a estones iridiscents,
taronja lleu tenyit de flama encesa,
carbassa espès,
roig intens,
ocres de tota la gamma,
el groc de la palla,
el groc del blat,
el groc del sol sobre la plana,
el groc pujat d'anunci barat,
els colors granats
aquell pigallat del terra tou
i un raig de llum sempre canviant
perquè el paisatge sembli nou.

Han practicat tots els colors
pintant les cireretes d'arboç,
les magranes, els rovellons,
els troncs i les soques,
les fulles del bosc
i les postes de sol.

Taques d'òxid, la tardor.

Arribarà la tardor

L'espai enfosqueix,
la llum s'entrompeça,
som al final de l'estiu.

És anunciada sorpresa
que cada any esdevé
amb suau lleugeresa.

El calendari ho expressa
des del seu vell arxiu
fet de temps i saviesa
sobre el Cel i la Terra.

Arribarà la tardor
carregada d'enyor,
i hores per omplir
el cistell al bosc.

És aquesta nostra classe

És aquesta nostra classe,
entreu alegrement
que farem del temps que passi
un gran divertiment.

Obriu els ulls i les orelles
i la capseta de pensar
que hem vingut a passar un curs
ple de sorpreses per xalar.

Un dies farà sol,
d’altres s’enfosquiran
alguns caurà pluja o nevarà...

Però a la nostra classe
un cel privat ens aixoplugarà.

Òrbites de tardor

Tremolen les fulles,

el fred les marceix,

el vent les espanta,

l’arbre les retè.

La tardor les bressola,

helicoïdalment van caient

-són òrbites sota el cel-,

el fang les acopla.

Esmicola el temps cada fulla

mentre li cau a sobre la pluja.

I queda al terra la millor catifa:

seu de la mort, cau de la vida.

Poema de tardor

Patina per l'aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.

Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s'amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.


Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.

Ha sortit

Ha sortit avui aquell sol tímid

que anuncia la fi dels dies càlids

daurant un raïm ja a punt de veremar,

escalfant-nos al mar els últims banys,

assecant les millors figues i els madurs albercocs.

Ha sortit jugant al cel amb uns núvols de pas

que al setembre volen ploure xàfecs sobre els camps.

Ha sortit amb un interrogant que, incert al calendari,

ens pregunta si omplirem els cistells als boscos mil·lenaris.

Ha sortit com sortirà al cel cada dia

empenyent el temps de tots a l’avanç de nostra vida.

Demano

Demano al vent que porti núvols,
demano al cel que perdi el blau,
demano al bosc que estigui humit,
demano a la nit que balancegi
el fred i la calor amb savi equilibri.


I demano als núvols i al cel i al bosc
i a la nit i a la pluja i al sol
que siguin generosos i bons
i ens regalin rovellons.




(SI S'ESCAU):

Moltes gràcies als núvols i al cel i al bosc
i a la nit i a la pluja i al sol...

Dels colors

Una abraçada al bosc
dels colors del foc
el disfressen de tardor.

Roig a les fulles de l'auró,
groc al brancam del castanyer,
taronja cremat sota el sol
i tots els marrons del món.


Conserven el seu verd
les fines fulles del pi,
l'alzina i el romaní
quan l'estiu toca a la fi.

La lluna duplicada

La nit fa del mar mirall,

grafit grisenc espès de llum freda,

mentre el penya-segat amb pins entre atzavares

perd amb la foscor protagonisme,

doncs és més espectacular

la lluna duplicada bressolada per les aigües.

De setembre a Nadal

Quan el Nadal és un projecte,
quan als calendaris regna encara l'estiu,
quan al cel el sol tot el dia és viu,
quan els avets creixen sota la lluna de setembre,
quan somies que ha arribat el fred,
quan la sopa no ens abelleix,
quan les vacances queden enrere,
quan t'empeny l'horari amb quadre negre d'esquela,
quan has de matinar per anar d'hora a estudiar,
quan li queda a l'any uns mesos per acabar...

Quan tot això està passant
has de tenir paciència i bon humor per aguantar,
que el temps passa de pressa i l'has d'aprofitar
mentre esperes amb delí aquell Nadal que un dia ha d'arribar!

L'escola ja pren vida

Obriu portes i finestres,
que entri la llum del sol
a pissarres i pupitres
barrejada amb les lliçons!

L'escola ja pren vida,
a cada aula neix un món
fet de lletres i paraules,
nens, mestres i sons.

És el que té el setembre
quan s'engega el curs,
que estrena a cada classe
un espai viu entre els murs.

Setembre

Els núvols de plom
enfosqueixen l'horitzó
i la nit arriba lenta
a un cel de llamps i trons.

Per omplir els ulls de por,
per sentir sols la remor
d'ofecs sospirs i plors
que ens obliguen a tancar l'agost.

I a rebre un setembre
que ens portarà tristor
disfressada de pluja i tardor.