Avui, dia del blogaire en crisi

Aquest blog es solidaritza amb la campanya.

Obtindreu més informació clicant AQUÍ.

Sense apunts

ni fotos, ni lletres, ni sons,

quin seria -pobret- el futur del meu blog?

Quin seria -pobret- el futur del meu blog?

eh? eh? eh?

eh? eh?

eh?

*

**

***

S'esvaeix el mes de maig

S'esvaeix el mes de maig

entre roses, nespres,

i la florida de brots tendres

àvids de sol i pluja a raigs.

*

Antesala de tempestes,

de la vida intensa al camp,

d'aurores matineres

i de l'inici dels grans temps.

*

Frontera del fred,

protocol floral efímer

nits nítides amb lluna

i regal de llum d'estels...

*

Aniversari Albéniz

Avui fa 150 anys que va néixer el mestre Isaac Albéniz.

***

Moviment

A l'aventura

Et fons amb el temps

i et vas fent gran dia a dia,

creixes cap a munt

i la roba se't queda petita.

*

Cada espelma, una mida

i el teu aniversari una fita.

Et va empenyent la vida

a l'aventura dita biografia.

A l'aventura.

*

Harmonia

Es van saturant els colors

a mesura que avança el dia,

passeja pel cel el sol

i al vespre tot és harmonia.

*

Núvols, camps,

mars amb simfonia,

silencis entre sons.

Tanta i tanta poesia...

*

Marc

Clar cel,

marc de la vida.

Llum del matí,

tribuna del dia.

*

***

Esfèrica primavera

Mira cada gota el terra
amb ulls de veure-la verda.

Mira cada núvol el vent
amb desig de moviment.

Mira esfèrica la primavera
per posar-hi tots els verds
sota la nostra atmosfera

i esquitxar-los amb els colors

que llueixen avui amb el sol les flors.

***

Sols el silenci

Foto: un lloc inhabitat dels Monegros

Ningú habita ja aquests murs
ni vénen mai les visites;
no hi ha enrenou,
no hi ha brogit.

Sols el silenci amb trencadisses
dels vents i ocells sobre les espigues
fa pensar que és un món viu
aquest que ara al davant divises...

161è Joc Literari bis. Poc temps i molta sort

Tot i que aquest blog és de poesia, avui em permeto incloure un text en prosa. És un text inspirat en la fotografia de l'Araceli Merino, sobre la que en Jesús M. Tibau ha proposat el 161è joc literari al seu blog Tens un racó dalt del món.

És el segon text que presento a aquesta convocatòria, doncs fa uns dies vaig publicar el poema "És la vida".

--

Poc temps i molta sort

Van néixer el mateix dia a la mateixa hora, el mateix mes del mateix any.

La Cindy, sobre un farcellet de col llombarda, tota envoltada de gebre i romaní.

En Pol va venir a aquest món, per una errada dels serveis de neteja municipals, a un abocador incontrolat. Naixia envoltat d'andròmines rovellades, de piles i bateries en descomposició, de mercuri, cadmi i zinc, de fluïts amb estranys reflexes... i de pudor, molta pudor.

Ambdós, als seus actuals divuit anys, gaudeixen d’una mútua amistat que perdurarà malgrat els seus divergents processos de maduració.

La Cindy es ara objecte d’un estudi anomenat “Antiaging and vegetables”; una empresa agrícola de nova generació instal·lada vora el llac, intenta demostrar el valor rejovenidor d’unes cols transgèniques procedents d’un paradís caribeny.

En Pol no és objecte de cap estudi i té poc temps de vida pel davant: ha estat víctima d'un procés degeneratiu d'origen indeterminat; és, però, gran la seva alegria, doncs sap que la Cindy hi serà al seu costat fins al final. Té poc temps i molta sort.

El teu tros de cel

Que sigui el teu tros de cel

un espai profund i ampli,

amb colors i els reflexs

que la llum canviant desitgi.

*

Que sigui el teu tros de cel

un temps dolç de gaudi

amb minuts rics i eterns

per fer poms aromàtics d'infinit.

*

Que sigui el teu tros de cel

el més voluminós diccionari

amb mots per definir

els instants màgics a diari.

*

Que sigui el teu tros de cel

un cau de núvols savis

per regar amb pluja els moments

i ombrejar-te els camins.

*

Que trobis veus i silencis,

saviesa per interrogar

a la natura pels motius de la bellesa,

i llarga vida mimada per la sorpresa.

***

Fantasma

Focus, llum, colors i límits,

fantasma sense entitat,

visió que amb la foscor serà record.

Al cau del silenci

no ha existit...

***

Tanka del capvespre

Passa la tarda

xuclant la llum al sol

fins ser capvespre.

Colors ja de silenci,

detonants de foscor.

***

Aigua

Aquarel·la del blog La paleta de colors de Maria Antònia

*

Aigua quieta a banda i banda,

l'horitzó allà al davant,

una via, i la llum que t'està esperant.

És el viatge més sublim

que et porta a les portes de la nit

i t'atrapa entre els núvols i les boires...

***

Combinatòria

Vint-i-sis lletres i uns quants sons,
combinatòria matemàtica
al servei de les idees i dels mots.

Llibres de totes les magnituds,
diccionaris, poemaris,
romancers, auques, cançoners,
cantates, refranyers, grafitis,
tríptics i fulletons,
actes, separates, publicacions,
revistes, còmics, webs i blogs.

Vint-i-sis lletres i uns quants sons,
combinatòria matemàtica
al servei de les idees i dels mots
per escriure textos a milions.

***

Mar de primavera

Mar de primavera,
seu de tots els blaus
que ens pinten la vida
amb esquitxos de llum i sal.


El sol il·lumina
aquest gran mirall,
trencadís de vidre,
boira, aigua, lluna i blanc.


Remolí amb tempestes,
onades gegants,
ruixats amb empenta
i naufragis astrals.


Mar de primavera,
record ancestral
d'hores, somnis i aquella subtil paleta
de llenguatge universal.

161è Joc Literari

És la vida

És la vida llar d'infants,
és asil dels avis orfes,
és la llum fina de l'albada,
és somriure al carrer,
és rialla amb la trobada,
és parar de caminar,
mirar enllà
i somiar i somiar...

Faquirs de punyals propers,
som tu i jo i aquell
contemplant el gris sever
mes fosc de l'asfalt negrer.

Llunyania a l'esguard
i l'esperança al ras.
Rialles càlides de tarda,
solemnitat a cada pas.

És la vida llar d'infants,
és asil dels avis orfes,
és la llum fina de l'albada,
és somriure al carrer,
és rialla amb la trobada,
és parar de caminar,
mirar enllà
i somiar i somiar...



***
Participació al 161è Joc Literari del blog "Tens un racó dalt del món",

d'en Jesús M. Tibau.



***

Quatre núvols

Quatre núvols,

vent de l'est,

blau el cel,

el blat és verd.

Jo vull veure les onades

de les espigues i roselles,

jo vull veure els ocells

sent part del moviment.

I celebrar que la Terra

ens regala, si mirem,

espectacles de primera

a les persones i la gent.

***

Isabelle

Som cabussets

Som cabussets que al mes de maig

ens endinsem a la florida primavera

amb un mantell de pluja i fang

que ens envolta amb la calor primera.

Som orenetes ja niant,

som cigonyes a les torres,

som marietes oscil·lant

a les tiges i fulles i nous brots

que perfilen bellesa al camp,

som la llum de l'hora més matinera,

som els rosats del cel al capvespre,

som el vent gestionant a mar onades,

som la boira, som els núvols,

som els llamps, som els trons,

som la inefable tempesta,

som, ja al final del poema,

la pròpia primavera.

***

Poetes a la xarxa

Hem saltat de la pantalla
som al paper,
som al llibre gestat a Vilafranca.

Som els poetes a la xarxa.

***

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Nit de poesia a Navata

Poesia a la trama de la lluna,

veus que a la nit

pronuncien cada escrit

i pren força la paraula.

*

Cada cançó ens embolcalla

i al pentagrama cau la pluja...

***

Música

So que esculpeix el temps

amb silencis que el dimensionen

a un espai ple

de sonors documents.



Melodies reconegudes,

pulsacions rítmiques a l'aire,

ones invisibles. Sons...



Poemes sense mots.

Passarel·les són els mots

Passarel·les són els mots,

circuïts alats

que ens porten al passat,

ens fan travessar les boires

i aterrar als més estranys mons.

Entre bruixes i bruixots,

fades, monstres, sirenes i colors,

entre tempestes i els tresors

de les fronteres interiors.

Preguntes, dubtes, interrogants

acompanyen als mots-guies

de les nostres processons.

::::::

Harmonia en verd

Foto: orquídia endèmica de Madagascar

Transparència a cada pètal,

la llum no té recer

il·lumina tot el límit

d'una orquídia d'harmonia

que ha atrapat tots els verds

i a mitja tarda els llueix.

***

Dies de pluja, temps de monsó

Gerros d'aigua cauen del cel,

ofeguen aranyes i formigues

i al meu carrer fan grans bassals.

*

No s'asseca mai l'herba,

els jardins són oceans

i el ritme de la pluja

ens imposa harmonia al compàs.

*

Gotes gegants

estructuren esquitxades

i els ruixats són constants.

*

I la terra ja no és terra,

la terra és ara fang.

I les fulles illes verdes

a les aigües braves dels barrancs.

***

Poesia

Trama feta de temps,

aldarulls interns,

mots en harmònica brollada

i un xic picant, flaire dolça o salada.

*

Poesia,

que en llegir-la

es fa viva.

*

I ens manté en activitat;

espurna i embranzida,

text bressol del pensament,

gegantina bastida

de la saviesa col·lectiva.

*

Poesia.

*

Un raig de glòria

He trobat dies gèlids,

he patit vents sobtats,

he suat sota el sol tòrrid,

he sofert sota els aiguats.

*

He viscut - és pur atzar-

les històries més terribles

i he begut porcions de cel

en caminar solemne

pels territoris més variats.

*

I els núvols i els llamps,

i la dolçor feta flaire de les flors

i un munt de bells paratges

m'han, ens han, acompanyat.

*

Al bagul de la memòria

queda tot compactat fet sediment

i un dia, al servei del temps,

hi sortirà cap amunt un raig de glòria.

***

Anem, anem

Foto: a Lhasa, capital del Tibet, fidels budistes i visitans fan

la kora al voltant del temple sagrat de Jokhang.

Anem, anem
cap al davant.

Cap al fum
de l'univers,
flaire d'herbes
llum creixent.

No hi ha
tornada enrera,
no hi ha
volta al passat.

Hem de mirar endavant
i caminar seguint l'esguard;
tot el que anem deixant
s'embolcalla dins del cap
i ens empeny enllà, enllà...

***

Encasto els mots

Encasto els mots al fil
que tensa la memòria
i va embolicant l'oblit.


Amb l'agulla més fina
i la lupa que determina
subtilment, com un alè,
el poema amb mots, silenci i rima.

Amb l'agulla més fina.

***

Paraigües

Paradetes de paraigües,

gran negoci lucratiu

a les estacions del metro,

les portalades dels bancs

i a les sortides dels bars.

Paraigües de flors,

estampats, llisos,

ratlles, quadres i colors,

automàtics, manuals,

discrets o bolets gegants.

Sobrevolar la ciutat,

entre els núvols i l'asfalt

per mirar, per contemplar

la coreografia, el ball

d'ombrel·les i paraigües allà baix...

Roques, mar i flors

Foto: illa de la Palma. Canàries

*

Roques, mar i flors:

ball de colors,

i harmonia dels aromes.

Volcanisme, ferro i moviment,

onades, remolins, salat el vent

i dels grocs tots els gradients.

Ball de colors,

i harmonia dels aromes.



***

Temps primaveral

Temps primaveral

farcit d'intervals;

núvols, bancs de boires,

ruixats i tempestes,

clarianes, cels blaus,

llum tardana als capvespres

i albades matineres a mar.

*

Si som Sapiens o Neardentals

éssers màgics terrestres

o exemplars universals,

si som humans o una mica animals,

si som artistes del món cultural,

ministres, pagessos, firaires, brokers o aturats,

ens mullem la closca si plou

i suem sota el sol de raigs insistents

mentre ho permetin l'ennuvolada i el vent.

*

Sotracs a l'oratge,

primavera de faula,

acordió a la lectura

de totes les estacions,

que la meteorologia

ens regala emocions...

Saltirons de dolçor

La Mona de Pasqua,

la coca de Sant Joan,

panellets per Tots Sants,

torrons de Nadal,

el tortell de Reis

i bunyols de quaresma...

Saltirons de dolçor

d'anual repetició.

(mmmmmmmmmmmm)

*

Garlandes

Fan garlandes tots el pètals,

fan garlandes moltes flors

ben petites entre l'herba,

d'altres altes pel racons.

*

A les branques dels arbres,

diminutes pels marges,

als jardins, parterres i tanques

fan garlandes a milers

i atrapen primaveres

que han migrat als temps.

*

I ens retornen entre aromes

i el record de poms secs,

gerros d'aigua amb aspirina

i la cortina que mou el vent.

*

Fan garlandes tots el pètals,

fan garlandes moltes flors...

*

No vull

No vull una vil·la a Capri,

ni un veler d'eslora gran.

No vull un Lamborghini

ni una mansió als Alps.

Només vull anar aquí i allà,

només vull temps per caminar,

salut al cor i a la mirada

i accedir al tresor del món

infinit gegant dels mots.

Cantar amb rima fluida

la bondat del sol de maig,

la presència dolça de la lluna

una nit llarga de primavera

o les paraules tristes

d'un dia gris, patrimoni del passat.

Vull dansar amb les abelles

i sobrevolar sabanes per veure els nyus migrar,

vull ser núvol de tempesta

o el primer raig a un país d'orient llunyà.

Veure al mar tots els blaus

i a cada indret tastar cuines locals,

sentir els ritmes de la terra

i el silenci al cel si cal...

Surten les paraules

Surten les paraules,
han vingut aquí a jugar:
si et descuides fan rotllana
i es posen a ballar.

Envolten una fulla
o una flor que acaba d'esclatar
i contemplen a l'abella
que no para de volar.

Surten les paraules,
han vingut aquí a jugar:
si et descuides, fan filera
i es posen a cantar.

Segueixen a la vaca
o a uns bens acabats d'infantar
i contemplen a la pleta
les bestioles pasturar.

Surten les paraules,
han vingut aquí a jugar:
si et descuides fan poemes
i es posen a rimar.

Parlen sàvies de la vida
i d'anar pel món enllà,
ens acaronen a l'oïda

i expliquen el que hi ha.

***

Viuen els monstres

Viuen els monstres

als llacs més calmats,

els desperta la lluna

quan comença el maig.





Aixequen onades,

treuen bilis pel nas,

esquitxen mesquineses

tot al seu voltant.





I els guardes dels parcs

no tenen pas potestat

per reduir-los, quan surten

els bitxos esverats.




Cal mirar llavors cap a dalt,

veure els núvols, volar alt.

I esperar que una pedregada

foragiti l'immens odi dels dracs.

Hem de fugir de llurs atacs,

allunyar-nos dels llacs

i buscar la calma a les muntanyes,

els rius, les valls, les carenes o els prats.

***

A la trama de la sintaxi

Furguen els mots pel cap

fins que surten ben trenats

a la trama de la sintaxi

per rescatar de cop una emoció

emparada pel ritme del so.




A aquella estructura dita poema

que d'immediat ens allibera,

que ens condueix a la sortida

pels foscos camins del laberint,

que de rima, silenci i veu s'alimenta.

A aquesta estructura dita poema...