Incipient florida

La natura descansa,



la flora dorm,



els arbres deliren



per un raig de sol.







I les espurnes d'albada



que l'hivern ens regala



volen activar



una incipient florida



a cada branquilló,





florida vida,





fluída expansió.










Borrons tendres i flors



desafien ventades i freds febrerals,



que reneixen als arbres





per expandir-ne arreu els colors.

A mi m'agrada febrer

Foto: la Mediterrània, des de una finestra del passeig marítim d'Alexandria

És el mes dels dies rendables,

és el mes de les llums especials,

és el mes dels espàrrecs als marges,

és el mes de cremar els sarments dels ceps.





A mi m'agrada febrer,

antesala de la primavera

que ens duu als fruiters poncelles

i noves verdors sota el blanc del desgel.


A mi m'agrada febrer,

que ens promet jornades de festa,

ens porta en safata balls de carnaval

i alleugera l'abillament de l'hivern.


A mi m'agrada febrer,

que anuncia albades sonades

de vacances de pasqua i de rams

amb vetllades entranyables pel març.



A mi m'agrada febrer,

que a poc a poc foragita el fred,

i ens convida a obrir les finestres

perquè entri a casa el vent juganer...


A mi m'agrada febrer,

translúcid com un caramel,

hserè i cabal i àgil i genial,

iel que ens catapulta a viure

ntotes les meravelles joioses de l'any.

***

(Gràcies, Striper. Una frase teva ha generat aquest poema)






***

Trepitjar

Té la pau

Foto: monestir tibetà de Labrang

Té la pau un ritme

de conversa en calma

i mots d'entusiasme.

Té la pau color

de rosada i blanca albada.

Té la pau el gust

de pinyons i alfàbrega.

Té la pau l'aroma

d'un carrer de poble.

Té la pau la llum

de desig, de futur.

Té la pau el tacte

de la seda salvatge

amb cintes de lli i vellut...

Té la pau.

Febrer

Fa giragonses el vent

Fa giragonses el vent
llença remolins al cel,
arrossega enllà els núvols eteris
i barreja les gotes de pluja
amb esquitxos de les onades del mar.



Genera tempestes
com els mots poemes,
s'emporta de les dunes la sorra
com els llibres s'enduen els buits del cervell,
esborra placideses,
escombra els jardins,
trontolla fulles entre canyes
i ens emblanquina el terra
quan arrossega els pètals dels ametllers.




Xiula per fora
i anuncia, xiquetes i xiquets,
que arriba una bruixa
a sobre d'una escombra
cercant al firmament
l'eòlic corrent
que evita la llum
i circula per l'ombra
per endinsar-se, amb misteri infinit,
a la foscor de la nit.

Luxes

Dutxes termostàtiques,

escales de marbre,

cortines automàtiques,

vidrieres romàntiques

arreu fustes nobles,

parets amb sedes i voris,

sala de cinema al final del passadís,

taller d'art a les golfes

amb telescopi Svarosvsky

per apropar-te de nit als estels...

!!!!!

Cal gestionar els comptes del Palau;

és condició sine qua non

per disposar del luxes exposats

a l'estrofa que hem llegit abans.

L'any

Escalfa gener
els motors del temps
i engega el final de l'hivern.
Llarg és el mes!

I dansen ja els dies
amb coreografia per l'orografia
que determina l'oratge un cop més.

Entrarem al febrer
per disfressar-nos la vida
i canviar de recer.

Vindrà ja després
el mes de març, solemne temporada
de sobtat desglaç sota els vents.

I a l'abril, aromes de lletres
furgant a una primavera que neix,
esclat de la vida, cau de tots els verds.

Maig contundent
amb diürna presència de sol arreu
i nits estelades que esvaeixen els freds.

I arriba juny,
brogit de revetlles, espurnes i coets;
i l'equinocci, equilibri entrellums, l'equitat feta temps.

Juliol, estiu estrenat,
festes i collites,
sopars, nits infinites de converses al ras.

L'agost daura ja el blat
i declina capvespres
als balls de les festes grans.

I arriba setembre,
el raïm ja madur,
la vinya reclama verema; serà el vi futur.

Inevitable octubre,
la tardor feta mes
que esdevè paleta de daurats, ambres, grocs i roigs i mels.

I novembre, pluges i ja els freds,
llar de foc, humides albades i gust de panellets,
I al bosc, els bolets.

Arriba l'any a un desembre
de dies minsos i nits de cançons
per abocar-se, inevitablement, a la mort.

Blocs de dies
que ens teixeixen la trama vital
per datar tradicions, costums i esdeveniments naturals
a redós d'un gran i sublim firmament sideral.

Escalfa gener

els motors del temps

i engega el final de l'hivern.

Núvols, vents...

Foto: port pesquer i sky-line d'Alexandria

Temps

Llisquen els dies per l'any,
llisca l'any pel calendari
i hi arribarà al desembre ja vell
per empènyer el que ha de nèixer.


És convenció la mesura del temps,
i llurs noms, herències d'altres èpoques.
Ens articula eixos vitals i ritmes,
ens duu tendències de novíssimes temporades.

Estimula il·lusions,
obre el temps les portes blaves
perquè entri amb solvència a casa el futur.


Diposita el passat
als arxius tallats per la memòria.
i engega al cor mil esdevenirs.


Flirteja amb el present,
l'enlenteix o l'accelera
amb independencia d'horaris i graelles.


Tenyeix el temps
el color del cel,
tenyeix les temples,
ens fa navegar per aigües sense estrenar,
et fa llençat, sublim o covard
et fa solcar, a voltes, pels núvols de la solemnitat.


I al final, posa la mort
al teu camí l'avís fatal,
al meu camí punt i apart.

Trobar una sortida digna

Com ja és habitual, en Jesus M. Tibau ens convida a participar en un projecte col·lectiu.

Al seu blog "Tens un racó dalt del món", la visita del qual us racomano vivament, podeu veureu els detalls.

Trobar una sortida digna,
que l'estel de gel esdevingui gota.




Que la nit s'esvaeixi en l'aurora.
Que l'aranya caci el mosquit i la mosca
amb geomètrica artesania sedosa.




Que el cuc de la poma
t'albiri l'interior de la boca.




Que la sang brolli roja,
doncs la blava no és bona.




Que els caçadors errin mil trets
i es mantingui arreu viva la vida.




Trobar una sortida digna,
que el gat faci útils les gateres
i que la lluna pinti al mar reflexes.




Que les hores comptin pulcres
les sonores campanades de molts raïms
i les velles fonts canalitzin les aigües noves.

DENIP .Nou poema per la pau. Si la pau

Si tots els noticiaris

esdevinguéssin cançons,

si els exèrcits canviéssin els míssils per violins,

els tancs d'atac per trombons,

i els fussells i les mines per fagots.



Si les instruccions fóssin partitures

i el general amb batuta un director.



Si els aeroplans bombardegéssin poemaris

i pinzells, pintures, fulls blancs i bombons.



Si les batalles fóssin gestes medievals

i les guerres historietes del passat.



Si la pau generés albades

carregades de futurs i hores d'art.



Si els condicionals esdevinguéssin un dia veritats...

DENIP

Ens apropem al DENIP (dia escolar de la no-violència i la pau)

S'escau el 30 de gener, data significativa, aniversari de la mort del Mahatma Gandhi. Va ser assassinat.

Al blog Bibliopoemes, fan la proposta de celebrar-hi l'esdeveniment a les aules, i ens remeten a dos dels possibles poemes per tal de reflexionar-hi.

Pau
Els canons, de neu

I ara, us proposo un altre:

Quan la lluna

S'acaba gener

Gener esgota ja els seus dies

i vol enllestir tots els freds,

per ballar amb la llum renovada

i allargassar les nits al firmament.

***

Gener ens coloca a un any ja en marxa

cap els mesos màgics de calor,

de camps i boscos plens de color,

cap a esdeveniments i rituals marcats pel sol.

***

I a poc a poc, amb l'harmonia del temps,

passejarem amb el Planeta per l'univers

contemplant nits estelades

i jornades de núvols i hores assolellades.

***

I serà un dia el primer de primavera,

cantarem la vida de borrons i de poncelles,

del desgel ja esperat,

d'allaus aqüosos que musiquen els prats.

***

I anirem avançant cap a l'estiu

que ha de madurar els fruits

i regalar-nos hores llargues de vacances

per bronzejar-nos la pell dels pensaments.

***

I lentament, amb l'alegria d'esgarrapar

minuts de glòria a les vesprades,

encapsularem tardors de mel i castanyes

descobrint tresorades micològiques sota els arbres.

***

I ja, de nou, amb el solstici pel davant,

entrarem als dies minsos hivernals

a la vora del foc, entre avets i garlandes

i el raïm ben conservat d'un any que s'acaba...

***

Aprendre a mirar

Cal educar la mirada,

ens cal saber que hi ha mil llocs per guaitar,

que el món és ple d'estètiques per destriar.

Que tan sols hem d'aprendre a mirar...

Amb el ulls del sentits.

Degustar,

olorar,

escoltar,

contemplar,

aïllar,

retallar,

esbrinar,

interpretar,

captar,

copsar i explicar.

Retenir,

retratar,

processar,

recordar.

I sempre, anar cercant.

He rebut un regal

Moltes gràcies, Arare.

Unes flors que anuncien el bon temps

i un concert per levitar amb el so més exquisit.

Al seu blog "Des del meu mar",

de nova estètica i vívids continguts,

m'he trobat la gentil sorpresa.

Rachmaninov, interpretat per Artur Rubinstein

Ens bressola la natura

Foto: fulla de ginko biloba caiguda al terra d'un racó del jardí de la Huerta de San Vicente, a Granada, la finca de la família Garcia Lorca on el poeta va passar llargues temporades. Actualment, es pot visitar com a casa-museu de Federico Garcia Lorca.

Estrelles del gel

Estrelles harmòniques del gel
que jugueu amb tots els blancs
entre l'opac i el transparent.

Sou carpaccios d'essència efímera,
sou records ja sota el sol,
sou puntes de coixí damunt les pedres,
gotes traslúcides que giren cap el blau,
sou art entre la molsa
i a les teranyines trampes fredes pels mosquits.

Sou gel als caramells,
sou l'art pur del fred
sou escultures de l'aigua
fetes amb saviesa per l'hivern.

Sou gebre brillant a sobre els prats,
sou flocs estels-fractals,
sou geleres i neus perpètues allà dalt.

Llegint

T'entra el món pels ulls

i la salabror per la boca;

l'aroma de l'arròs al foc

i el perfum de cada mot.

Llargues les nits

Són ara llargues les nits,
les albades esperen
a ensenyar la llum primera,
no arriben amb pressa.

Són ara llargues les nits,
i la foscor una sala de ball
per fantasmes i neguits,
assaig de la gran orquestra.

Són ara llargues les nits,
antesales d'hores ben destres
que ens duran espurnes als ulls
i paraules amb ritme.

Són ara llargues les nits.
I els dies, caus de poesia,
bressols de tempestes
i silencis per teixir la vida...

Va fugint

Va fugint un gener

de dies ràpids

rere l'esperança d'escurçar les nits,

de veure els primers borrons

fent carreres amb les poncelles als fruiters,

d'arxivar mantes i bufandes

i activar-les només per canviar d'hemisferi.

L'esperança en anys de milions d'albades,

de farciment proteïnic als cossos més afamats,

d'equitat sense justificacions,

de silencis esfèrics que inutilitzin veus d'inútils.

Veus de tòpics, veus de cínics,

veus dels clàssics nyigo-nyago aprenents d'aduladors.

L'esperança en merescudes sorts

que s'amaguen disfressades de circumstàncies

essent subtils, essent fonamentals essències...

Va fugint.

***

Aires musicals

Es cançó de la vida,

és cançó de pastor

que passeja remor

per la llera eixerida

entre prats tot verdor

i entorns grocs de sol.

Ambient estiuenc,

aires musicals,

flors acolorides

i els insectes volant.

Escena inspirada

per la gràcil lectura

de Iba tocando mi flauta

poema musical, dansa de paraules

del gran poeta andalús...

Escapisme

Quan voleien els mots

i cada lletra t'aclapara,

se t'enganxa a un dit

i es baralla per aparèixer en pantalla.

Quan a la finestra tot és gatzara

i pugna cada imatge per ser panorama,

quan somies que vas a la muntanya

i l'asfalt cap a la ruralitat et dispara.

Quan tu ets un element rar a la maranya quotidiana

i el dia nou t'aixeca d'un matalàs aliè fet de matèria estranya,

quan el més prosaïc deriva a diminutiu

i el iogurt natural sap a llimona...

Quan succeeix alguna d'aquestes coses poemades

és que tens ganes boges d'apretar a córrer

i de pinzellar camins entre boscos a la carrera

amb raigs de sol pintant amb llum la més diminuta pedra.

...

En vol

(apunt programat)

A punt

Feixuc es fa gener

entre el raïm i les taronges,
bressolat pel fred intens
i les florides promptes.

A punt ja les primeres poncelles
que als ametlles han d'esclatar
per demanar al cel bronzir d'abelles
i les aromes dolces del sol al seu voltant.


I als boscos floriran
l'argelaga, el timó i el romaní,
i un esglai de pluja fresca
farà brunyir, gota a gota tots els colors.



***


(apunt programat)

****

brogit

Brogit sord,
soroll llunyà de trànsit intens
i el silenci tot per dins.
A cada estona es fa més dens,
solidifica en làmines d'acer...

Creix

Creix de nou un nou dia,

el cel poc a poc, s'il·lumina.

Té, al darrera, una xifra

i pel davant, els interrogants.

Tots els signes,

tots els mots,

cada vers o molts poemes

escriuran les solucions...

S'ha enganxat al terra

S'ha enganxat al terra
la foscor d'un matí gris,
i les gotes fines lesionen
el concepte de plugim.

Semblen rostolls
del tros més allunyat,
semblen el troncs ferits
d'un bosc negre cremat.

Semblen aquells esdevenirs
incerts d'un "ves per on,
aquest mal temps
té els dies comptats..."

D'on ve aquest degoteig continuat?
És una pluja intensa i fina,
tupida i gestionada per l'harmonia
d'un ritme cadencial.

Recorda climes extrems,
recorda escenes sublims de "La Regenta",
els camins costeruts gallegs eternament humits,
recorda les obagues-cases dels follets infantils.

I ens cau a sobre i ens refresca
i ens recorda que l'hivern juga pel cel,
que els núvols li donen entrada
per tal de portar-nos oreig o vents d'un altre indret.

Cada dia és el dia de la Terra

Dient poesia

Mira al teu voltant:

a cada racó, un color;

pels vidres, el sol,

per la porta, un so.

Per a cada sensació, un mot.

I cada mot al seu lloc

per fer aquesta cançó.

Tot el sostre blanc,

els raigs em desperten;

sento l'activitat

dels veïns de l'escala,

de la radio que parla,

sento bordar

el gos a la plaça...

I estreno aquest dia

t

dient paraules de poesia.

***

Arxiu pistes B I

ImageChef.com Poetry Blender



ImageChef.com Poetry Blender

Matí de sol

Matí de sol acolorit,

parafernàlia de núvols lleugers;

llum a les façanes, a la nuesa dels arbres,

llum que fa de la ciutat un anunci d'activitat.

Blancor il·limitada matisada pels gocs i rosats

que ens posa en safata tot el temps clar pel davant.

***

No us volia decebre

El ritme intern de cada poema,

el cor que dins li batega,

l'alè, una harmonia per desenvolupar el tema,

la rima que modela el vers,

aquella inesperada cantarella.

Els sons de cada mot,

l'inici de l'estrofa primera,

aquell començar quan no hi ha res

a una pantalla que espera;

la màgia d'una lletra,

un grafisme que s'autogenera...

No us volia decebre,

però he de dir que la poeta no inventa,

que és de les paraules que ballen, titella.

Que sols tecleja i tecleja...

***

Tot enfosqueix

El cel pinta de gris

les jornades més negres

que el calendari ens ensenya.

Gelor a la nit,

absents les estrelles,

la lluna no hi és.

Tot, tot enfosqueix.

***

Fred

S'ha quedat el fred enganxat a les façanes,

als nassos dels vianants

i a les mans dels operaris

que van reparant cables pels terrats.



Ens tanca dins de casa

i ens congela l'escalfor.

No hi ha prou llenya al bosc

per escalfar-nos amb el foc.



No remet aquest hivern el fred,

és a tothora intens,

ens fa evident l'alè

i solidifica totes les llàgrimes...

Premi

a la Creativitat i Dedicació 2009 que otorga a blogs amics http://creativonline.blogspot.com/ .

Un premi concedit alhora per dos blogs de visita obligada i entrades interessants:

Diana Educació

Un desert a casa

Moltes gràcies a les autores respectives, Diana i Àfrica. I llarga vida als vostres blogs.

La iniciativa d'aquest premi és del blog "Creativeonline". L'objectiu és valorar la creativitat i la dedicació en el món blogaire i animar-nos a continuar. S'ha de donar el premi a 5 blogs que no apareguin a la llista inicial de "Creativonline". Aquests blocs ens acompanyen setmana rere setmana, sigui amb les seves paraules, amb propostes, reflexions que ens ajuden a repensar el nostre dia a dia i la nostra forma de vida, amb unes idees increïbles... Moltes gràcies!

Passo el premi a:

El racó de la biblioteca


Menjalletres


M. Solduga

Idees i contraidees

Pescantidees

Reixeta

Passegem per un quadre de doble entrada,

reixeta de ratlles fines a manera de teranyina:

les verticals les posa el temps,

les horitzontals són de l'espai.

Elàstiques, canviants,

ens fan saltar a forats profunds,

a cels lluminosos farcits d'espurnes,

o a divagar-hi mentre ens bressola la foscor...

El futur

He rebut aquest arxiu.
Els alumnes de 4t de'n Joanvi canten així de bé.
Lletra: Poema "El futur" (publicat al blog aulapoesianadal)
Música: La base instrumental està extreta de la cançó "Everything is gonna be alright" de Sweetbox la que al mateix temps té com a base Suite Air nº 3 de Bach.





El futur

Quan tanquem el capítol castanyada
i el novembre ens rep amb els primers freds,
quan l'estiu és un arxiu llunyà i espés
i el futur un pom de dies tots iguals,
quan s'alternen pluja i vent
i les fulles seques són protagonistes dels paisatges,
quan s'acaben a les escoles els murals de la tardor,
es fa ja imprescindible pensar en un temps d'antiga tradició.

Hi ha qui renta les cortines,
hi ha qui estrena copes i plats,
hi ha qui assaja velles nadales,
hi ha qui amaga sota l'ala el cap,
hi ha qui escriu mails i postals,
hi ha qui fuig a indrets llunyans,
hi ha qui espera amb moltes ganes
que arribi aviat de nou el Nadal...

I comencem a preparar garlandes
a somiar en la carta dels regals,
a cercar pinyes, molsa, suro i capses tancades
i a disenyar aquells menús tan especials.

Hivern eixut

Fantasma alat
amorf, buit i gelat
que aclapara voluntats
i s'arreplega
refusant el teu esguard,
amarant crostes
de feixugues nafres
que el temps no guarirà...

Hivern eixut,
de cels sòlids i/o sòrdids,
gris corcat
i silencis que tallen el futur
en làmines de formes impossibles.
per estavellar-s'hi en cruels intents d'harmonies.



***

Solcar l'hivern

Fred intens,

cara gelada.

Neu, gel,

vent d'alta volada;

solcar l'hivern

buscant el sol

amb la mirada.

I esperar la nit,

nit estrellada

amb lluna blanca

i raigs de plata.

S'emporta el vent les paraules

S'emporta el vent les paraules,
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.

I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.

Les capturem les poetes,
les ensumen entre la pluja
o dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres antigues d'un palau.

Rimen, s'ordenen al cos del vers,
aclaparen la bellesa del ritme
i fan dels poemes obres d'art.

***

Divertimento

Sonen les paraules

Un extraordinari magatzem de paraules:

la Biblioteca d'Alexandria

Sonen les paraules,

tenen veu, són vives,

marquen ritme

i arroseguen pel poema

sons que ballen

entre els silencis de la por,

contra l'oblid i per salvar records,

sons que salten

dels pensaments

als quatre vents,

sons que expliquen de debò

que n'és de bonic o no el món.

Omplir el món de poesia

Podem omplir el món de poesia,

podem sortir de la monotonia

i gaudir del ball del mots a una cançó.

Podem parlar del matís d'un núvol,

del vent més fred que ens empeny el pas,

d'aquella llum tendre que a l'alba

ens pinta amb raigs un dia nou.

h

Podem escriure rimada una historieta,

o explicar mil i una il·lusió,

podem somiar estant desperts

i anar vivint fent equil·libris entre cantarelles i remors.

b

I buscar-nos rapsodes

que posin veus càlides amb so harmoniós

a les paraules estampades

als papers i a les pantalles de l'ordinador.

m

***

Gener

Guardem les joguines

Guardem les joguines,

llencem embolcalls,

preparem la motxilla

anem al llit aviat,

que demà és el dia

de tornar a començar.

k

Amb els ulls mig tancats

i els records de les festes

incrustats dins del cap.

i

Any nou a la classe,

amb el fred de l'hivern,

la millor companyia

per anar endavant,

feinejar entre els llibres

i estrenar activitat:

el gener fa set dies

que ha començat.

k

La lluna, minvant.

La nit, plujosa

i els estels entelats

ens duen a les vacances

el negre punt final...