Jo sóc un robot

Jo sóc un robot

i faig poesia.

Sempre, mot a mot

n'escric cada dia

mentre tingui llum

i un poc d'energia.

Jo sóc un robot

i faig poesia.

Coses que podem fer a la vida

Aprendre els trucs de màgia

per enganyar la percepció,

ser follet d'un bosc o bruixa sàvia

o inventar una bella cançó...

Ser cuca de llum a mitja nit

o pintar al veler una aquarel·la

per penjar al mur del castell

quan la vida et faci princesa.

Llegir mil volums d'una enciclopèdia

per interpretar el llenguatge secret

d'una antiga i llunyana ètnia

que articulava fonemes al vent...

Mirar insistenment al fons d'un mirall

fins que ens segresti a dins la imatge,

comptar els estels de tempesta

un agost, la nit de San Llorenç...

Si jo fos poeta

Si jo fos poeta

escriuria vents a les onades.

Si jo fos poeta

pintaria lletres als núvols.

Si jo fos poeta

congelaria al jardí les flors.

Si jo fos poeta

estamparia versos als llibres.

Si jo fos poeta

retrataria bombolles de llum.

Si jo fos poeta

farciria els melons amb canyella i rom.

Si jo fos poeta

esvairia els maldestres amb fum.

Si jo fos poeta

trenaria amb temps els haikus,

rauria mil anys als oceans.

afegiria arròs als plats plens de fam,

editaria dietaris amb poemaris anuals,

m'enjogassaria amb els mots més depreciats,

penjaria pancartes rimades als terrats,

redactaria rètols a les parets dels supermercats...

Si jo fos poeta.

Jardí vertical

Foto: recinte Caixa-forum. Madrid

Aroma sobtat

Aroma airosa de flor blanca,

la dolçor solcant per l'aire,

i aquella calma que una tarda

de juny ens regala i embolcalla...

Episodis sensorials

amb els que la vivència

ens decora la quotidiana existència!

Hi ha un fil

Hi ha un fil que connecta

el pensament més subtil

amb els dits gestors de les lletres

quan ballen pel teclat

coreografiant els poemes.

*

Hi ha una llum que espurneja,

hi ha una salabror per dins,

hi ha una força que t'empeny,

hi ha una necessitat imperiosa,

hi ha la urgència per dir

allò que s'escapa per tal de fugir diluït

entre tanta i tanta matèria tediosa...

*

I esperem que un rampell

mogui amb efecte el fil,

i esperem que les articulacions s'agilitzin,

que el moment s'imposi al temps

i que el món dansi a ritme del vers.

*

Estiu poderós

Veure com s'esvaeix la boira
i triomfen sota el sol tots els colors.
Ensumar encara l'olor de terra molla
i encarar el migdia ressec sota una gran ombra...

Situar-se a recer d'un estiu poderós,
deixar-se embolcallar pels sorolls
diürns intensos i grocs entre els rostolls
tot somiant amb la música ambiental
que la nit durà envoltada de guspires a la foscor.
Esperar aquella cataracta sobtada regal de la tempesta,
anar al bosc per ensumar l'aroma de la resina
i encastar-la ja als illots blancs al mar del cel.
Dur la mirada inquieta a la vinya insistenment
per apreciar un raïm encara petit en procés de creixement.
Beure aigua fresca d'aquella font
que ens regala el vessant més ombrívol
vora el primer erol de rossinyols
que ens ubica allà el gps de la memòria.

Deixar-se conquerir pels tomàquets de l'horta,
buidar tota tota la fredor que l'hivern ens ha llegat
i festejar una tardor que ens arribarà un dia rica i generosa.

Marxes amb la primavera

Poema dedicat a la Roser,

que ha saltat a un altre cercle.

Rememorar instants vitals

d'extrema i intensa instància,

contemplar amb la memòria

aquell teu seguit de gestos ràpids

i anar enllestint amb el cervell

les hores entre el rellotge i la pell.



Belluguet, neguit

del matí a la nit.

Curiosa, analítica i viatgera,

sarcàstica subtil, resolutiva i juganera.



Àgil i ocurrent

marxes amb la primavera

i ja no has pogut rebre

aquest estrany estiu

que neix enguany fred i amb gebre;

t'han esquinçat del jardí,

la natura et crida a ser univers.

Has saltat a un altre cercle...




(Aquest és un poema que hagués preferit no escriure)

Celebrar San Joan

Celebrar San Joan

amb un gelat gegant a taula

fet de turró de Xixona o Alacant.

El dia més allunyat del Nadal

ens l'aproparà al paladar de sobte.

***

Quan la nit

Quan la nit és escenari

i les llums són estel·lars,

quan la foscor és un mar immens

i el silenci té un ritme planetari.

*

Quan el vent mou una branca

i el moviment foragita la calma,

les parpelles són el teló

i el somni un teatre de llums i ombres.

*

Quan l'estiu ens treu a fora,

sota els llençols de la ingravidesa,

l'infinit de l'univers

i el ritme de l'alè són cau de noves sorpreses...

***

No hi ha trampa ni secret

Contemplarem el contorn de cada fulla, dels bolets,

pintarem al cervell del bosc tots els verds.

Ensumarem la flaire de la pluja

i allargassarem indefinidament els bons moments.

*

No hi trampa ni secret,

sols la bellesa que traspúa el què viu i és,

sols el valor que li atorga una mirada, un gest,

o la manera que ens ho relata algun poema, un vers...

*

La Natura, el temps,

harmonia i ritme fins que

tornem un dia al gran univers.

*

**

****

Solstici d'estiu

Solstici d'estiu,

diada llarga,

hores i hores de sol

entre nits de màgia.

*

Al camp, herbes d'olor,

bany de sal a platja,

flor de Sant Joan al pati de casa,

aigua abundosa a les fonts

i el llac, mirall gris de plata.

***

Expansió estel·lar

Foto: flors primaverals de la riera de Peratallada (Baix Empordà)

*

Expansió estel·lar

des del centre enllà.

Esfèrica harmonia

entre les herbes del camp.

***

Entrem a l'estiu

Entrem a l'estiu

pel portal més viu

de la merla d'aigua

volant sobre el riu,

de l'heura que s'embranca

per la plata mòbil dels àlbers,

de les roses que a la vinya

creixen posant contrapunt

als verds més contundents.

*

Entrem a l'estiu

pel portal més viu.

*

Les nits seran nostres

i de la lluna i el vent;

les albades, dels rellotges

i el primer raig al cel

l'inici del temps.

*

Per ballar amb la brisa

i solcar al mar serè,

per cantar amb veu dels ocells

i estimbar petjades pel terra,

per embogir vora el romaní

com fa a la pineda l'abella,

per mirar, tot esperant la nit,

al vespre la primera estrella,

per ensumar la dolçor

de les flors pansides del jardí,

per somiar amb nous camins

pels paradisos de la Terra.

*

Entrem a l'estiu
pel portal més viu.

*

Un paradís

Juny de llum brillant,
mes de les nits més breus,
juny de sol intens al cel
que patrocina els mil verds.

Han florit els baladres,
triomfa als cims el desgel,
ressorgeixen els insectes,
les flors ens allunyen del fred.

Enrenou als boscos,
serenates dels ocells,
calma i silenci a l'albada,
trons de nit, i els coets.

Antesala de vacances,
porta gran pels aventurers
que s'endinsen amb els somnis
a un estiu de temps immens.

Els núvols seran el sostre,
la pluja un regal del cel,
l'horitzó un lloc per anar-hi,
el mar un mirall d'estels.

El món, un llibre obert,
la natura, un pou ple de secrets,
la lluna un fanal al firmament
i les vacances, un paradís al nostre cervell.
*

**

****

Plourà intensament

Van ràpids els núvols,

plourà intensament

canviarà de sobte

el color del cel.

*

I de nou els sostres

regalimaran goteig,

es mullaran els vidres,

i el cel farà negre

un dia ja fosc i lleig...

*

Com torna la calma a mar

i el vent als camps,

tornarà el blau a dalt

amb un sol font de raigs.

***

Tancarem les aules

Tancarem les aules,

el curs serà record

i vacances un bell mot

a l'abast de tots.

*

Entrarem als dies

daurats pel sol,

veurem llum i pluja,

veurem als cels jocs

amb núvols que busquen

terra seca i cargols
per ploure-hi fort.

Veurem nits tardanes

d'alegria i foc,

veurem com l'estiu

regna al nostre món.

*

Crema el sol

Crema el sol a migdia

i el vent és absent,

busca ombra la gent

sota els arbres dia a dia...

El brancam, seu de mil verds,

aixopluga el passeig a mida

al que ja amb l'estiu al temps

la primavera ens convida.

I al poble, voltes i arcs

ens faciliten la vida.

*

Brollen les paraules

Brollen les paraules,

van dansant sense cap por,

doncs saben col·locar-se

com convé, al seu lloc.

I composen una rima,

i després ja són dos

fins que l'estrofa és finita

i el poema un pom de mots.

Brollen les paraules

i estiren d'altres que s'amaguen a l'interior;

són baules d'una cadena,

són racons il·luminats per la raó.

És la pluja responsable

És la pluja responsable

dels mil verds primaverals,

de les flors més presumides,

de les tiges tan crescudes,

de les vinyes jovenívoles,

dels boscos exuberants...

És la pluja responsable.

Espavilen les paraules

Quadre blanc de llum viva

ple d'esperances en uns mots

fets amb reguitzells de lletres

que dansen juntes essent sons.

Espavilen les paraules,
troben causes i raons

per relatar amb aquest poema

la sinergia i el palpitar del món.

Quedaran silents i quietes,

unides a cada vers,

fins que un dia seran lectura

o oblit al pou del no res.

Última hora del blog

Aspecte nou, i nou premi:

atorgat per... EL CUC

Gràcies, Esmeralda!

***

Quan el silenci

Quan el silenci es fa nit

i els mots serenament desprenen hàlit.

Quan la lluna és més que llum

i sols el temps s'empassa el teu neguit.

Quan els somnis rasquen al coixí

i l'alè remena pel pou cec més àcid

i els records es seqüencien

per donar sentit a l'expresió d'un desig.

Quan vida i mort prenen sentit

i t'has d'anar a mirar la imatge al mirall

i respires intensament i se t'entela la cara

mentre es dilata l'arribada de l'alba.

Quan et rebrega l'insomni al llit,

els poders són corcons

i les parpelles, finestres àgils...

Cel cobert

Teranyina ennuvolada,

cel cobert, pluja anunciada.

*

Promesa de verds lluents

fent catifa amb la florida de temporada

a camps i vinyes sota els vents.

*

Esclat sonor,

tempesta i ruixada

gotellada rugent,

transparència de cel·lofana,

renaixença assegurada!

*

::::::

Amb l'estàtica mirada

T’has quedat per sempre quieta

definint amb l'estàtica mirada

davant teu el lleu moviment

d’una presa exquisida, desitjada.

I estàs, per sempre més

guineu, condemnada

a romandre immòbil, absorta i extasiada,

a ser fixe objecte de nostra mirada.

I estic, ara una llarga estona,

jo mateixa condemnada

a romandre atenta a una imatge inusitada

que em té, pixel a pixel, captivada.

***

Participació al 164è joc literari del blog "Tens un racó dalt del món"

***

La casa natal de Cervantes

Alcalá de Henares (Madrid)

*

Eloqüents i sibarites
les paraules a l'ambient
que es respiren entre els murs
a la casa-bressol de tan il·lustre naixement.



Incunables, antigues publicacions
del Quixot a les vitrines
i per en Cervantes, totes les ovacions...


*

Et cremes, les cremes

Dedicat a Clidice

Pigues, pigues,

vermellor!

Puja i puja el color.

Ai! et cremes, et cremes

si no t'untes ja les cremes

de molta i alta protecció.

Pigues, pigues,

vermellor!

Puja i puja el color.

Indumentària

Foto: passejant per Lhasa (Tibet)

Juny de sol furiós

que ens modifiques la indumentària:

necessitem ombrel·les i parasols!

vNecessitem gran protecció,

els teus raigs són font de vida

i també causa d'incomòdes insolacions...

Diumenge a plaça

Foto: mercat a la plaça de Portugalete, Vizcaia. Euskadi.

Hi havia mercat diumenge a plaça,

era un hivern de matins freds

i arbres amb branques nues d'arcada.

Era hivern, era un dia de llum clara,

molts compradors i una venedora

que oferia bones verdures de l'horta.

Es un retall de vida passada

repetida tot l'any cada setmana,

es una escena valuosa, viva, que es renova...

*
**
***

Pitágoras

Històries

Foto: un dels patis de l'antiga Universitat d'Alcalá de Henares (Madrid)

***

Per poemar

Pots escriure una recepta,

homenatges a les pedres,

cantar a la primavera

o explicar històries velles.

Una cançoneta, un haikú,

tres quartetes per a l'àvia

un poema a la tempesta

o rodolins amb cantarella.

Una imatge, un aroma,

un sabor quasi oblidat,

una festa amb ball a França

tot és motiu per poemar.

Una casa abandonada,

un llamp al mig del camp,

una platja inventada

i un veler que solca el mar.

Un vaixell fantasma

o un cementiri pirata,

una illa amb volcà,

una papallona blanca,

un gat que ens vol parlar...