L'octubre

M'agrada que s'obri el teló

i el bosc s'abilli de tardor,

que entri l'octubre a escena

carregat de boires i núvols,

que el cel ens regali pluges

entre pinzellades de fum

i els últims raigs càlids del vespre.

Que l'hummus del terra rebenti

i esclatin els bolets,

que a la roureda creixin els ceps

i el vent a l'albada de sobte ens geli.

I anirem a muntanya,

i sentirem el picot, veurem un pit-roig

i la mallerenga es mourà inquieta

entre les pinyes i les cireretes d'arboç.

Correran els dies, passaran les nits,

cauran, com les fulles, les figues

i els grocs tenyiran al camp la vida

competint amb ocres, taronges i foc.

Fugirà l'octubre

madurant castanyes,

despertant fredors,

signant projectes,

emparant colors.

Fugirà en silenci

mudant enyors,

generant paraules

per bastir el món.

M'agrada que es tanqui el teló

i fruir, quan marxi l'octubre, del més grat record...

RODOLINS DE TARDOR

RODOLINS DE TARDOR

Amb poques flors ve una tardor

que pinta camps i arbres de color.

Pluges sobtades o animades ventades:

fan paraigües i ombrel·les destrossades.

Ha posat l’estiu final a el calor,

i ja comença el fred amb la tardor.

Octubre de figues, nous i magranes,

noviembre de bolets, pinyons i castanyes.

Ja arriben pomes i mandarines

per perfumar-nos les genives.

Dolça matèria

Dolça matèria

que ens promet deliciós llepar,

caramels que il·luminen

las tardes de pluja

o els matins de Nadal,

caramels que ens enganxen

al sucre amb colorants...

Presumida, la lluna

Foto: la lluna il·lumina la nit a Hiroshima (Japó)

Presumida, la lluna

ens omple la nit

envoltada d'estrelles

i foscors d'infinit.

Quin misteri insinua?

Quants secrets callarà?

És al món de les bruixes

fanalet d'embruixar,

és al gran univers

un cos sense més,

és la lluna font d'encanteri

i bon bressol per somniar

és gran reina al paradís sideral

és la llum d'intempèrie

que fa de la nit un imperi astral.

Domina els fluïts de la Terra,

orbita al nostre voltant

mentre determina

si una llavor germina

o si es corca un bolet,

si arriba al Nord la marea viva

o si han de nèixer els vedells.

Presumida, la lluna.

***

Elegants

Elegants són les lletres

que, quietes al teclat,

esperen amb ànsia

el ball de les nostres mans.

***

Ens regala la natura

Ens regala la natura

aromes ancestrals,

imatges de somni,

sabors del mar i del camp,

gotes fresques de pluja

i la bellesa que mai no s'atura...

Ens regala la natura.

***

Tempestes sobtades

Tempestes sobtades,

ruixats minerals.

La transparència em xucla

com a la pluja el fang.

Veig els mons aquosos

d'esponges, algues i coralls,

veig l'univers dels planetes

amb llunes de plata al voltant.

I m'atrapen els somnis

entre els trons i els llamps

per viure de nit mil històries

que invento pel cel volant.

Amb espurnes que esclaten

i cavalls alats,

amb màgia emmirallada

a bocins i trossets de passats.

Em desperta l'albada

amb gotes d'aigua lliscant

pels vidres que els núvols

han volgut atrapar...

Escric la vida

"Escric la vida

a raigs de tinta,

escampo mots

per tot el món."

Això cantava

un vell poeta

nit, matí i tarda

davant l'horitzó.

El sentien les estrelles,

el bressolaven cops de vent,

el saludaven les primaveres,

l'aixoplugava el sol d'hivern.

Un estiu de gran durada

i calor desmesurada

volia fer callar el poeta

a pinzellades de sol rogent

i dutxes de suor punyent.

Va tenir, però, de sobte sort

i el setembre portà pluges de tardor

per musicar-li amb aigua cada vers

i donar ritme de tempesta al seu poema.

***

L'últim jorn d'estiu

L'últim jorn d'estiu

d'hores tènues i blanques

ens regala la més suau llum

que inunda totes les estances.

I ja demà,

haurem de tancar balcons i portes,

que ens durà el temps de tardor

frescor al carrer, pluges i ventades

amb ganes d'ocupar els habitacles...

S'acabaren els sopars al ras

i les nits de converses amb les estrelles,

les hores mortes a la vora del mar

i seguir amb l'esguard les papallones més belles.

S'acabaren els inacabables berenars

i les cavalcades sobre les onades,

els banys al riu esperant martinets blancs

i els ràpids blauets de vol angular i figura fugaç.

S'acabaren les dutxes a deshores,

les sopes fredes i els saltirons per les pedres.

Dormir amb els peus a l'aire

i somiar que ets pingüí a les glaceres de l'Àrtic...

Aquesta tardor

Entra dissimulant

cavalcant a una ventada,

i a migdia va i s'amaga.

*

Serà present

fins a l'hivern

entre els plecs de les fulles

sentenciades a caure,

xiulant per la xemeneia

i humitejant al bosc la llenya.

*

Serà present

fins a l'hivern

farcint els cels de la tarda

amb núvols de fumera,

a l'esclat daurat del bolet

que ens empeny a llur cacera.

*

Serà present

fins a l'hivern

aquesta tardor

molsuda i juganera

que pinta els arbres d'or

i de coure i foc el terra.

*

**

***

Aire de feina

Aire de feina,

frescor al matí;

tardor que arriba,

l'estiu s'en va.

Inici de setmana

amb anunci de pluja

i dies de festa gran.

Serena calma,

dilluns flagrant.

L'esguard s'espavila,

el món t'està esperant.

Enfilem la marxa

d'anar-hi anant,

per gaudir d'un paisatge

subtilment canviant.

***

Gran passejada

Escombra setembre

els últims raigs de l'estiu,

ancora les nits estelades

i els vespres vora mar.

Esdevenen ara protagonistes

els espais amb fantasmes,

mitjons i mànigues llargues

i les peroles coent hores al foc.

Gran passejada solemne:

van entrant pluges i tempestes,

la fúria d'oblidades ventades

i les jornades de projectes plens de mots...

A poc a poc

Setmana rere setmana,

la monotonia llima a poc a poc l'enginy

com fan a muntanya les aigües braves

amb els tallants vèrtexs de granit.

Cada dia té una fragància

Cada dia té una fragància,

cada hora, un color

i les nits aromes de somnis

que apavaiguen la foscor.

Dilluns fa olor de llapis

dimarts de pèsols fins,

dimecres exhala núvols de tempesta

dijous és pintura a l'oli i vernís,

divendres, preludi airós de festa

i dissabte té l'aroma del paradís.

Diumenge fa olor de dolces pomes

que van perdent, ai!, el seu encís...

Ball de setembre

Foto: un dels patis de la Universitat d'Alcalà de Henares

Ball de setembre,

imatges, silencis i mots.

Ritme amb fèrrea tanca

que amaga al cor

aromes, llums i els sons

màgics del record.

Ball de setembre.

He vist

He vist les fulles seques

començant a envair el terra,

he vist la llum trista aquest matí,

he vist l'estiu ja quasi finit...

I els núvols que s'atansen

a un món bressol de gris.

Arriba un temps que ens tanca

als espais privats de cel.
I ens apreta entre parets,
ens afecta cos i cervell
i deriva els nostres somnis
cap a indrets fets de màgia, llum i vers.

El curs neix

Gust de pluja,

remor d'aigua,

tardor incipient.

Dia núvol,

fresc l'ambient

i el curs

neix rabent

ple de dies i hores

que omplirem de farciments.

Les històries i problemes,

colors, plors, riures i deures.

Jocs, gargots i converses

i tantes, tantes coses diverses.

***

No són, no, infinites les vacances,

són nostàlgies retallades i enyorances...

Serenament, la nostàlgia

Serenament, la nostàlgia

pinta crits de migdia a la vora del mar,

matins a la sorra que es mulla i s'asseca

amb ritme constant.

I el record poderós d'estar allà nedant...

Sabates netes

Sabates netes de bon matí,

tot el dia per empolsegar-se amb guix.

Dits àgils per escriure,

mans disposades a explicar-se a l'aire,

veu modulada en constant actuar,

i al cap, centenars d'històries per gestionar.

I llistes, i noms, i vides que omplen les aules,

i un calendari que ens omple les hores

en palpitants reguitzells trimestrals...

Fem horaris

Empresonem el temps a les caselles,

fem horaris per encabir el que fem.

El rellotge serà el rei

d'un imperi fet de ritmes que inventem.

Entrem al setembre

Entrem al setembre

amb llum dins dels ulls,

sorra a les soles

i estels als records.

Entrem al setembre

amb el pas ben formal

per cumplir cada dia

la jornada escolar.

Entrem al setembre

amb el coll ben planxat,

un gest d'alegria

i els plors ben guardats...