Contemplar l'albada des del llit,
admirar el circuit del sol pujant pel cel
sabent que avui prescindirem de l’hora que és,
que el despertador ha esdevingut mut,
que no musica avui el nostre ball,
que la mandra esdevé plaer
i s'expandeix en el temps
que estira la llum
pel dia.
Com que això passa de tant en tant
i és tan poc freqüent,
m'agrada celebrar-ho.
2 comentaris:
Feina fuig!
Mandra, no em deixis
;)
bon dissabte!
Viure d'esquena a les reixes horàries... oh!
Publica un comentari a l'entrada