Baixa l'aigua ben gelada
saltant de pressa pel rocam,
deixa l'herba pentinada
i la fredor al seu voltant.
Remor de corrent
neta, clara i transparent
que circula amb rapidesa
per les gorges amb pendent.
I un roquerol va i ve,
sobrevola, com el vent,
un paisatge que la primavera
ens ha pintat de llum i verd.
Molses, líquens i falgueres.
Flors diminutes, allà al bosc,
posen tots els altres colors,
entre les pedres i els troncs.
****
4 comentaris:
Molt bonic!
Bonic i fresquet!
Gràcies Thera.
Genial! Llegint-lo l'he vist, i l'he sentit.
Un plaer, Isabel.
Gràcies Sther, i bona primavera!
Publica un comentari a l'entrada