Ventades sobtades
rebenten onades
que es trenquen de cop.
Bressolada contínua
de brillants lluminosos
surant sobre el mar.
Harmonia de blaus
amb que l'estiu avia
les masses celestials,
els mars i oceans
i el soroll de la vida
que ens empeny pas a pas
pels camins de vacances
i els senders sensorials.
Pels temps farcits
de noves aventures,
de mirades i llunes,
de profundes nits,
de sabors i cultures,
de llindars infinits.
Què bufi el vent!
Què es trenquin les onades!
És temps per fruir
d'aires marins i denses volades.
***
2 comentaris:
Necessito maaaaaar!
I aquest any ho tinc difícil, ja ho veurem.
De moment aprofito a pasejar-me per aquí...
Sí, fes unes quantes capbussades aquí... El mar porta, però, uns dies inhòspit, molt mogut.
Publica un comentari a l'entrada