Jornades de boires i núvols,
dies clars i hores de sol,
nits de lluna i albades en calma,
l'oratge a tothora canviant.
Primaveres de llum i ventades,
hores llargues d'estius a la vora de l'aigua,
tardors fugisseres de fulles seques per terra,
hiverns blancs que somien ja amb el desglaç.
Viatge vital sense parades,
que avança i corre per les vies dels anys
entre l'harmonia i saviesa de la natura
que ens regala paisatges al llindar de l'esguard.
I gires, i mires, i vas,
i cantes i pintes les ombres
quan la llum ja va declinant,
fins que el temps es mou ràpid
i tu tens cada dia el batec més lent
fins que toques les arrels del xiprer...
2 comentaris:
Potser podria ser el dia.
o no...
Publica un comentari a l'entrada