Dia de Reis en moviment,
volar d'el Caire a París,
passar del confort atmosfèric
al gebre i la neu pel cel...
Seguir el trajecte,
anar amb pressa per l'aeroport Charles de Gaulle
fins trobar un avió que a Barcelona emprèn el vol.
Desfer l'equipatge,
rebre un munt de regals,
preparar el cap per tornar al quotidià
arxivant les imatges del viatge
plenes de veus i harmonia i matisos de tots els colors,
berenar un tros de tortell
i trobar-me la fava entre les dents!
Endinsar-me de nou
al mar serè dels blogs...
***
11 comentaris:
Ben arribada!
Per les vacances de Pasqua jo també aniré a Egipte. Hem triat un viatge d'aquests programats, però si tens alguna suggerència per fer-me, encantada.
Bon any!
Ben tornada! una atomòsfera digna d'una novel·la :)
Bentornada també et dic jo, ara tenim un nuset, gràcies per compartir-lo amb mi! Buff, ja et regalo el que fas ara...
Que bé, Ger!
Suggerències, moltes. Suposo que fareu la ruta clàssica, "turistificada" fins a la mèdula...però s'ha de passar per això per veure, com va dir el Carter en entrar a la tomba intacta de'n Tutankamon, "cosas maravillosas" (en anglès, clar).
1. Carregarse de precaució (sense caure en la desconfiança) amb els temes de regateig i canvis.
2. Visitar el Museu del Caire i les Piràmides a partir de migdia, per tal d'evitar les invasions de primera hora. El Museu, batibull polsegós sense desperdici, és un pou sense fons, i per tal de fer la visita rentable - i no passar-te una setmana- cal triar, entre tot el material q expossen, les millors obres. Sistema: o contractar un guia-persona allà, o portar un llibre-guia q et dirigeixi.
3. El més perillós del viatge a Egipte és travessar els carrers del Caire; t'aconsello que us poseu al costat dels vianants autóctons i travesseu amb ells sense mirar els cotxes.
Els cairotes saben com travessar sense morir atropellats o d'un atac de pànic. Són bona gent, i fins i tot t'agafen de la mà si et veuen indecissa...
4. És molt recomanable anar a Alexandria i visitar-hi la Biblioteca i la casa -museu de Cavafis.
5. Llegir, abans d'anar, sobre les historietes dels déus i un mínim de cultura egipcia fa que el viatge sigui més intens.
Ya... tornem aquí. Que tinguis un bon trimestre!
Isabel
Clídice, ara recomencem la novel·la del quotidià... quin remei!
Zel, nuset dius? Un pou negre ple de monstres!
Vaja... m'he passat.
Vaig a preparar la carteraielsdonuts per demà.
Sort!
Isabel
Bnvinguda a casa!
Ostres! m'ha encantat reviure l'aventura de travessar carrers al Caire, més que pujar en camell ;)
Bon any!
Gràcies, Sther... no sé si no és més perillós endinsar-se a la vida habitual, plena de paisatges massa coneguts!
uiiiiii, El Caire, caos absolut, burros a l'autopista (però dels de quatre potes, a part dels de dues), frenades d'aquelles de nyeeeeeeeeeeeeeeeeeec! (és la voluntat d'Alà!) travessar agafada de bracet del xofer de l'autocar per evitar
a) que la atropellen, senora
b) que se la lleven, senora
ai, quan me'n recordo, quin riure
Claustrofòbia a la piràmide i a les tombes... vaig haver de sortir per cames, però va ser l'únic contratemps
I de turista-turista-total, la nit de les disfresses al creuer, els vaig "sorprendre" vestida de mòmia amb paper de water... les altres us juro que anaven moníssimes, d'egípcies amb les xilabes que havien comprat!!!
i... ui, que m'estic passant!
aiii, el museu de El Caire... uun magatzem!!! però taaaaaaaaaaaan interessant!
isabel, no et va agradar aquell bressol de norecordoquinfaraó?
Arare, si no ets més explícita... bressol? ara no hi caic; ja veig que hauré de tornar!
Publica un comentari a l'entrada