S'emporta el vent les paraules,
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.
I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.
Les capturem les poetes,
les ensumen entre la pluja
o dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres antigues d'un palau.
Rimen, s'ordenen al cos del vers,
aclaparen la bellesa del ritme
i fan dels poemes obres d'art.
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.
I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.
Les capturem les poetes,
les ensumen entre la pluja
o dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres antigues d'un palau.
Rimen, s'ordenen al cos del vers,
aclaparen la bellesa del ritme
i fan dels poemes obres d'art.
***
6 comentaris:
poemes que juguen, entristeixen o fan somriure natros sentiments , que per aixo es poesia.
és un món obert a tothom!
algunes persones tenen el passi a la biblioteca dels mots, d'altres maldem amb la paperassa encara :)
Clídice, de maldir amb la paperassa res de res... aquí
no estem d'acord... Tens un prestatge consolidat a la biblioteca dels mots, secció històries dignament explicades...
M'agradaria somiar paraules tan belles i saber-les agafar amb el meu paraigües per ordenar-les com saps fer-ho tu. Felicitats!
M.Antònia, gràcies!
Les paraules són bona gent i es van colocant soles si les deixes fluir tranquil·lament, s'ordenen com qui no vol. Què et passa a tu amb el traç i les pinzellades?
Publica un comentari a l'entrada