la Biblioteca d'Alexandria
Sonen les paraules,
tenen veu, són vives,
marquen ritme
i arroseguen pel poema
sons que ballen
entre els silencis de la por,
contra l'oblid i per salvar records,
sons que salten
dels pensaments
als quatre vents,
sons que expliquen de debò
que n'és de bonic o no el món.
2 comentaris:
Un pou de cultura feliç.
... i ple de possibilitats...
Publica un comentari a l'entrada