Calçotada

Incorporada al costumari personal,

amb tota la natura activa

sota la màgia permanent d'un cel canviant

i un seguit de regals directes del camp.

Calçots de crescuda acurada,

treball de la terra i del pagès,

salsa que amalgama els productes del temps

i la saviesa de mans hàbils i bons coneixements.

S'activen el foc, les flames dels sarments,

que la vinya és útil d'allò més...

I el bestiar hi col·labora a fer un àpat complet,

butifarres i costelles, carn amb carxofes i fesolets.

Deixo postres i begudes pel final,

quan ja no pots parar d'ingerir aliments

i vols immortalitzar l'esdeveniment ancestral.

Olor dolça,

g

flaire d'hivern

amb desig de bon temps;

caliu constant tot al voltant

que se t'arrela a la roba i al cabell

i queda incorporat a l'arxiu del teu cervell.

i

Calçotada dolça,

u

flaire d'hivern...

t

S'estimbarà l'hivern

S'estimbarà l'hivern

a una tanca florida,

saltarà llavors

l'essència d'aquella olor

dolça i acolorida

que el març ens obsequia.





I el final del fred

amb una pluja fina

ens catapultarà l'esguard al cel

per contemplar com brilla

la llum solemne dels estels

quan els núvols fugen amb el vent.

Som analfabets?

Foto: manuscrit exposat a la Biblioteca d'Alexandria

Juga la primavera

Juga la primavera,

juga a fet i amagar

entre una esperançada espera

i un fred que no acaba de marxar.





S'amaga rere la figuera,

s'amaga entre els borrons,

demana encara llenya la foguera,

no acaba de reeixir la primavera.





Veig un marge ja florit,

i la mimosa ben vistosa;

els ametllers acolorits

i la cada dia més tardana arribada de la nit.





Espavilen les abelles

i s'animen els mosquits,

s'empolainen ben polits

per fruir de les flors primeres.






I un dia qualsevol,

orenetes i falciots

passejaran llurs vols

entre els núvols i el sol.





Juga la primavera,

juga a fet i amagar

entre una esperançada espera

i un fred que no acaba de marxar.

Un dia

Dia blanc sense boires

ni cel blau ni sol ni pluges,

dia normal entre els altres.



Un dia més de la vida,

un dia més a la pila,

un dia menys de vida,

dijous serè de febrer

que fuig del fred,

vol oblidar l'hivern

i ens bressola entre les hores

que a les busques ja han passat.



Hores, dies, setmanes...

La rècula del temps,

una garlanda sense límit

que voleia amb els vents!

El trobem a faltar

Dia de sol

Dia de sol,

de cel blau i canvi,

d'arrecerar-nos del fred

gaudint d'un migdia càlid.

Dia de sol,

de cel blau i canvi,

de buscar els borrons

a les branques dels arbres,

de somiar al vespre hores de llum

protegint l'esguard amb l'ampit

gruixut del més vell mur

que ens aixopluga del fred àcid.

***

Graons

Foto: a un carrer d'un poble de Madagascar

Mitja lluna

Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.
Sols el blau profund del firmament
l'emmarca amb el silenci més fidel.

Rep mirades de molts nens
rep mirades dels més vells,
rep mirades dels poetes
i dels bojos, per guardar-la en capsetes.


Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.

Passegen paraules

Passegen paraules pel cap

buscant el ritme del ball,

les coreografies de les rimes

i l'harmonia a les veus i el cant.



Es col·loquen amb saviesa

i el poder d'anar lliscant

per la pantalla i el teclat

sense gaire previ assaig.



I van quedan les estrofes,

i els mots ben conjuntats

al poema fet d'espais i traços negres

que teniu entre les mans.

Tot això i més

El silenci als flocs quan cauen,

l'equilibri del solstici,

el fred cru d'aquest hivern,

els saltirons als rierols, la merla,

la verdor constant de l'olivera,

la seda acolorida d'un vespre a marina,

el balanceig del veler a la deriva,

la coïssor a la boca d'un àpat hindú,

el tel boirós als vidres quan matines...



Tot això i més,

vol ser un poema.



Mot a mot, vers a vers,

amb veu de remor extrema;

bressolar serenament la pena,

lligar amb un llacet les idees,

desbrossar un turó

per donar entitat a totes les herbes.



Tot això i més,

vol ser un poema.

Ens sobrevolen els mots

Ens sobrevolen els mots,

són ales que generen idees,

desplacen o mouen de cop

expectatives i premonicions;

deriven al pou del no res

esperances, desitjos i estocs.

Esdevenen silencis,

escombren remors...



Se'ls emporta el vent

o es queden per ser referents.



Romanen o no al ball

del poema escrit,

entren pel vers

-aquella coreografia que amb la fantasia

i l'estructura sagaç el llenguatge

ens regala-, i ragen harmonia, rima i poesia.

Un dia amb llum

Poema-regal

sense llaç ni embolcall

per a tu,

Olga Xirinacs.

Ha nascut un dia amb llum
acumulada a cada hora;
ens sorprèn després d'una pluja
incansable i colpidora...


Nova etapa a un oratge
que castiga llars dels pobres,
las que creixen als barrancs
i als suburbis més anònims.


Sort que el sol
avui els hi dóna
calidesa amb els seus raigs
per ressecar la zona.


I farà florir
mimoses i baladres
per decorar i acolorir,
fent-lo visible, aquell paratge.

Desert blanc

Foto: desert blanc. Egipte

Desert blanc

de llum canviant

i hores mortes

enmarcant aquest capvespre.

Ombres constants

davant l'esguard.

Arxivar-les al disc central

de les imatges importants

per tenir-les sempre a mà

i retenir-les en pantalla.

Que tinguin sempre entitat,

que desprenguin llum d'un dia,

que ens pintin de grocs, blancs i rosats

els grisos d'austeritat.

j

Que ens expliquin l'entrellat,

m

com reviuen dins del cap

n

els arxius lluminosos i visuals

j

que signen els nostres bons temps passats.

j

***

La lluna més fina

He vist,

i

p

quan s'ha fet de nit,

la lluna més fina

al cel ja enfosquit.

Gran boca somrient

de llum fluorescent

que s'empassa històries

i escup encanteris d'estels.

Sembla una barca egípcia

sembla un arc de llum al vent,

monjoia de somni i màgia,

sobreixidor de cofres amb secrets.

Inspirador de gats pels terrats,

de poetes pluriempleats,

de compositors musicals

i dissenyadors de tendències vitals.

o

La lluna més fina.

Fauna artesana

La neu

La neu cau abundosa,

abraça branques i temps

sota el vol baix de l'alosa

que divisa el tel blanc del cel.

El silenci de les volves

en volar a caprici d'un boirós vel

ens musica pau amb veus

que ens aixopluguen cada vers.

I cantarem un poema

lloant el foc i la llenya

rimat per la duresa del fred

i la fe en la primavera ja propera.

I la neu, esglai sobre del paisatge,

romandrà fins que el blau més intens

ens regali sol a tot l'engranatge,

i tanta blancor s'esvaeixi

o

amb la calidesa de l'oratge.

*****

Dedicatòria

A mestres, lectores i lectors

que gaudeixen amb els poemes

d'aquest blog

Isabel

Se m'escapen a mi els versos
van volant pel cel del món,
fan parada a les escoles
i allà són fulls de colors.

Alguns, cansats, hi dormen.
D'altres són veus, són ressò
als caps i els cors del poetes
que a l'aula reviuen cada so.

I un dia els poemes
seran cantarelles de nens i nenes.
Bressoleu, mot a mot, els poemes
abans meus i ara de tots!

L'hivern és present

Quan a migdia el cel llueix blanc


i la temperatura ambient no puja.




Quan a la radio parlen del fred


i de la immediatesa de la pluja.




Quan el mes de febrer s'esterrufa


i ens arracona a la vora de l'estufa.









És què l'hivern és present


aquí, a la vida de la gent!











I espera que arribin el raig del desgel,




les aigües trapelles als tobogans de les rieres,




els primers borrons a branques i herbes,




els colors de les pintures a totes les textures,




la primavera amb olor de planta remeiera,




i les aromes que remenen a ses olles les bruixes fetilleres...

Transparència

Transparència a cada núvol

de gest celest filagarsat,

plata i coure sobre l'aigua

que el sol ha emmirallat.

Vespre de vidre i metall,

que fa de la bellesa

un lloc il·limitat

i un temps sense final.

Flocs de neu

Flocs de neu,


catifa blanca.


Fred arreu,


merenga i nata.





Febrer ens gela


cada bri d'herba,


l'hivern celebra


ai!, una gran festa.





Estels de gel


als flocs dissenya


i al vent deté


una boira espesa.

S'amaga el sol

Entre els flocs i el fred

Ja no sabem

si és la nevada

o l'ametller

de florida blanca;

és, però, la visió més clara

que ens rep en sortir de casa.

I cap al vespre,

matisos de rosat

als pètals de l'arbre

i als núvols de marbre.

Remors de colors

tènues del febrer

que acluca l'hivern

entre els flocs i el fred.

***

I cors als vidres...

Flocs de neu,
catifa blanca.
Fred arreu
merenga i nata.

Febrer ens gela
cada bri d'herba,
l'hivern celebra
una gran festa.

Estels de gel
als flocs dissenya
i el vent deté
una boira espesa.

Dies eterns
a casa entren.
Tels visibles
per traçar amb l'índex
mots efímers
i cors als vidres...

Revifa el fred

Revifa el fred,

ens gela l'aire.


Gemega, disfressat de vent,

entre la grisor dels arbres.


Resseca pells,

trenca hàbits,

signa alés,

omple sepulcres,

envernissa nits

amb pinzells roïns

per robar vida als hàlits.





Et retè al llit,

et nega sons càlids,

et toca els ulls amb els dits,

no vol que els obris.

Dóna llum als somnis.

...

-Seguiu dormint,


fillets,


que el camp és gel


i la vida, iceberg-



...

Regaleu-me flors

No tenim pas permís
per engolir eternament la vida,
no podrem seguir sempre
contemplant aquest món.

Cal, per això,
endinsar-nos al temps
que per present és nostre
i no deixar per a un altre dia
les feines que ens pertoquen,
doncs ignorem el moment
del clau cojuntural punt final.

Regaleu-me flors
encara en vida,
que les vull ensumar
i explicar-vos amb mots
com m'agrada la florida.

Fer el poema més clar
amb la rima ben polida
i els versos sonors
a quatre estrofes sentides.

Dient que aquest pom
té una vida amb eixida
per la porta de la mort
i que reviurà sent record.

Que recull cada pètal
la natura exquisida
i que els verds del voltant
son l'esclat de la vida.

Regaleu-me flors
encara en vida!

Sovint

Continua viu el fred

Continua viu el fred,
ens emblanquina les albades,
fa del blau al cel un paradís
que ens convida a esquivar ombres.

Rigoroses condicions
ens regala enguany febrer;
copioses són les nevades
a terres de poca alçada.

I revisem mentalment
estadístiques del temps
per acabar, com sempre, dient
que aquest any és llarg l'hivern.

N'abusem de les flassades,
calefaccions i fumarades,
que s'ha de cremar la llenya
fruït de les últimes ventades.

Molt savi és l'oratge,
que combina condicions
per equilibrar els paisatges.

Continua viu el fred,
fins que una bafarada sahariana
ens durà al nostre indret la calorada.

h

Passar pàgina

*

Passar pàgina

i entrar al capítol final;

descobrir qui és l'assassí

i saber perquè ha actuat així.

*

Entendre les arrels de la violència

i saber que els llibres ens ensenyen

que ens hem de protegir

pert tal de no ser mai víctima o botxí.

*

**

***

**

*

Bressolar cada paraula

Bressolar cada paraula,

pronunciar sons amb encís

i embolicar aquesta màgia

en seda fina de llum i paradís.



Entonar composicions,

recitar en veu alta la rima

mentre l'aire l'afina

i la transporta al món de les ficcions.



I allà es fa possible

cada desig que formula el teu vers,

l'alegria d'un dia que se't va girar al revés

i divisar la meravella d'un fantàstic univers.



J

Els colors d'un capvespre

Foto: posta de sol al llac de Siwa (Egipte)

Els colors d'un capvespre

s'emmirallen al llac

i retornen la imatge

que la nit se'n durà.

b

Engoleix la foscor

llum, matís i color.

***

Sortiràs al carrer

Sortiràs al carrer,

i el sol de migdia

t'obrirà la retina:

seràs cau de llum,

seràs vol d'esparver,

seràs tot allò

que tu vulguis ser.

B

Flor d'hivern

blau del cel,

aroma de pebre,

vaixell víking

o escut guerrer,

conte de fades,

arbre de branques

que ballen a l'aire de l'est,

solc de terra calcària,

volcà adormit sense lava,

merla d'aigua,

camell o escorpí

a un paradís de sorra i sol

o processionària a les agulles d'un pi...

g

Seràs tot allò

que vulguis ser,

si llegeixes històries

als llibres electrònics

o als llibres de paper.

***

La natura reneix

Quan els Reis


han retornat a llurs palaus


i a les muntanyes hi ha allaus.







Quan l'hivern carrega fred


i una càlida ventolera anuncia


que arribarà un dia la primavera.







Quan la llum diürna


ja ens enlluerna


i les nits llueixen estrelles.







Quan l'any porta marxeta,


quan l'estiu és un projecte


i omplim de somnis la maleta...







Quan tot això succeeix,


la natura reneix


i se'ns carreguen les hores d'energies!

I el poema és onada

Uns núvols van de pas


i juguen a la pluja,


tots els mots condensats


cauen fluïts cap al mar.







Embranzida a la tinta


remugant dins la negror.


Les paraules frisen


per brillar a la foscor.







Lluny de solcar a la deriva,


cada vers amb flotador


es col·loca i revifa;


l'estrofa ja pren vida


parlant d'aquella fredor


que noten les lletres,


quan són marina, ventada o bressol.







I el poema és onada,


giravolta dins del cor,


immersió subtil salada


escuma blanca,


sonora esquitxada.

Tot el cel

Tot el cel pintat de llum blanca,

matí poderós que entra a casa

i ens convida enfredorit

a saltar contents del llit.



I ballant fan corranda

els dies d'un hivern que s'acaba,

que obren les portes al març

quan les hores lluminoses es fan grans.



Tenen ganes d'explosió,

d'incitar la gran florida,

de veure, borró a borró,

com reneix als arbres la vida.



Mentre esperem l'embranzida

lluïm paraigües,

lluïm alè tangible a l'aire,

lluïm guants de coloraines

i les ganes de flors amb colors

i la dolçor del seus aromes.


Lilàs, les roses primerenques,

els baladres, les branques dels ametllers

a caprici dels vents

quan haurà passat el fred.

Poema del mar

Tots els colors a l'aigua
naveguen i naveguen.

Els blaus ténues
quan matines,
els blaus d'intensitat
si no està el cel ennuvolat
els verds de la maragda
a s'horabaixa, cap el tard,
i els blancs que pinten a tothora,
onada a onada, l' escuma del mar.

Vermells, rosats i malves
s'emmirallen al capvespre
per, sense adonar-te, rebre
estels i lluna a la nit surant.

Disfressa't de...

Disfressa't de bomber,

de mafiós, lluç o jardiner,

de savi, metge, escarabat o romà,

foca, calamar, musclo, gamba, paella o interrogant.

D'esquelet, mòmia egípcia, lladre, policia o barber.

D'infermera, artista, batut de síndria, fan culé, Bill Gates,

rosa blanca, astronauta amb coet, lluna plena, malalt de pena,

monjo oriental, pilot d'avió, cameràman, pollastre, ànec o saler,

sirena, nenúfar, monstre de llac, cortina de lli o estam del safrà.

Pebrot, llum de plata, mort de gana o Ferran Adrià.

De guerrer medieval, de drac ancestral, dinosaure,

picapedrer, Harri Potter, bruixa amb berrugues o Avatar.

h

Disfressa't del que vulguis

i posa't a ballar,

que la dansa et porta

al millor combat,

al que dicta ara

el gran carnaval.