Crema el sol a migdia
i el vent és absent,
busca ombra la gent
sota els arbres dia a dia...
El brancam, seu de mil verds,
aixopluga el passeig a mida
al que ja amb l'estiu al temps
la primavera ens convida.
I al poble, voltes i arcs
ens faciliten la vida.
*
3 comentaris:
la poesia d'una miqueta d'ombra a l'estiu
busquem ombra a l'estiu i sol a l'hivern...
Sempre enyorem el què no tenim.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada