Hi ha un verd a la Cerdanya
que no figura als manuals:
és un relleu d'herba als prats
sota el sol de mitja tarda.
És el brancam de la noguera.
És tot l'arbrat que hi ha als camps.
És la llum que fuig del sòl.
És la verdor cobrint la terra
fil per randa a cada vall.
És l'aigua del riu fent de mirall
i els vorals crescuts de cada llera.
1 comentari:
Gràfic, cinematogràfic. Un paissatge que ja el veig al meu interior.
Un fantàstic poema!!!!!!! És on vius? On passetges? El teu refugi?
Publica un comentari a l'entrada