Foto: la lluna
(aquesta foto no és meva)
La pols de la sega,
l'olor d'aviram,
al cel neix un flam.
És la lluna plena,
d'estius enrere
al sostre de vidre
que la nit va desant.
I ens retorna, de tant en tant,
com el gust dels tramussos,
com l'all refregat al pa torrat.
***
(aquesta foto no és meva)
La pols de la sega,
l'olor d'aviram,
al cel neix un flam.
És la lluna plena,
d'estius enrere
al sostre de vidre
que la nit va desant.
I ens retorna, de tant en tant,
com el gust dels tramussos,
com l'all refregat al pa torrat.
***
3 comentaris:
;)
Assumpta, t'ha deixat sense paraules?
Doncs, sí!
Una lluna tan llunyana, amb un poema tan proper!
Publica un comentari a l'entrada