Van caure molts pinyons al mar;
un d'ells restà penjat
a les roques costaneres,
sota el penya-segat.
El pinyó hi va germinar
i anava alçant-se el pi
a recer de les onades,
al mig de l'ambient marí.
I ara, veiem un paisatge zen.
Rep el pi més solitari
aigua del cel i algun cop de vent.
I mirades de banyistes amb plaer.
un d'ells restà penjat
a les roques costaneres,
sota el penya-segat.
El pinyó hi va germinar
i anava alçant-se el pi
a recer de les onades,
al mig de l'ambient marí.
I ara, veiem un paisatge zen.
Rep el pi més solitari
aigua del cel i algun cop de vent.
I mirades de banyistes amb plaer.
2 comentaris:
Certament, té molt mèrit que aquest pi resisteixi la situació on està. Per cert, On està?
Que bé trobar un altra bloc poètic!
Gracies per seguir-me
Petons
sí fra miquel, sí, és un pi-heroi!
Està a la Cala Canyelles (Lloret, anat cap a Tossa).
Gràcies a tu!
Publica un comentari a l'entrada