Podem omplir el món de poesia,
podem sortir de la monotonia
i gaudir del ball del mots a una cançó.
Podem parlar del matís d'un núvol,
del vent més fred que ens empeny el pas,
d'aquella llum tendre que a l'alba
ens pinta amb raigs un dia nou.
h
Podem escriure rimada una historieta,
o explicar mil i una il·lusió,
podem somiar estant desperts
i anar vivint fent equil·libris entre cantarelles i remors.
b
I buscar-nos rapsodes
que posin veus càlides amb so harmoniós
a les paraules estampades
als papers i a les pantalles de l'ordinador.
m
***
6 comentaris:
La veu calida de un rapsoda donan vida als sentiments de un poema es un dels millors petits o grans plaers.
El dia que vulguis et "canto" els teus poemes :)
ep! vull dir te'ls recito, eh? ara no et pensis que els he posat música, que no és la qúestió...
Bon i fred dia!
Striper, sí, tens raó, molta raó...
Arare, quedes contractada!
Doncs això és el que tu fas... omplir el món de poesia.
I sí, sempre s'hauria de llegir en veu alta la poesia.
Boniques paraules!
Carme, jo faig el que puc... de fet la poesia bressola el món, encara que no sempre ens n'adonem.
I sí, sempre en veu alta, que hem de sentir la música de les paraules i l'harmonia dels silencis i les pauses, i les inflexions.
Elvira, celebro que t'agradin i que t'arribin.
Publica un comentari a l'entrada