Són veus callades al marge
són sons dèbils de goles amb por,
són mots destinats a l'oblit,
són crits que es perden a l'aire,
són ais que nafren les nits.
Els engoleix cap al no res
la llum del matí,
els engoleix el primer brogit,
l'enrenou diürn,
el coixí sonor
del dia a dia...
Eren veus callades,
eren sons dèbils,
eren mots de l'oblit,
eren crits a l'aire
eren ais de la nit.
4 comentaris:
És molt fort!
cada dia et superes, IBM.
són coses de la vida...
gemecs de amor de matina
de cossos calents
i relaxats..
eren crits d'anònimes pors,
gemecs de dolor...
Publica un comentari a l'entrada