T’has quedat per sempre quieta
definint amb l'estàtica mirada
d’una presa exquisida, desitjada.
I estàs, per sempre més
guineu, condemnada
a romandre immòbil, absorta i extasiada,
a ser fixe objecte de nostra mirada.
I estic, ara una llarga estona,
jo mateixa condemnada
a romandre atenta a una imatge inusitada
que em té, pixel a pixel, captivada.
***
Participació al 164è joc literari del blog "Tens un racó dalt del món"
***
10 comentaris:
gràcies per participar un cop mes, en aquesta cita mensual on mai faltes
és un plaer...
I això que no guanyo mai el premi!
doncs és llàstima, perquè t'has capbussat a banda i banda de la pantalla :)
aviat em quedaré a viure-hi...
Molt maco aquest joc de mirades, la teva que ens parla, mentre la guineu ens mira.
Heu acabat immobilitzades les dues.
La qui s'ha quedat muda, quieta, parada, extasiada he estat jo tot llegint la teva proposta ....molt maca!
M'ha agradat el doble joc de perspectives.
Salut i Terra
Una guineu emparentada amb els poders de la mítica Gorgona. Bonic poema. ^_^
La Meva Perdició, sort que no ens quedem petrificats mirant-la...
Publica un comentari a l'entrada