Fent el formiguer

FURGA, FURGA LA FORMIGA,

FINS QUE FA EL FORMIGUER.

-FORA EL FANG DEL MEU FORAT!,

CRIDA UFANA UNA FORMIGA.

-FORADEM FORT FINS FER FIGA!,

CRIDA FINA LA SEVA AMIGA.

I ÉS AIXÍ

COM LES FORMIGUES

FAN LA FEINA DIA A DIA.

Al cor de la tardor

He somiat un mar de núvols,

he buscat un prat amb flors,

he trobat colors de somni

i mil llums al cor de la tardor...

Ambre, mel, daurats i roigs,

a cada hora un canvi de to

mentre el vent juga amb les fulles

i les branques ballen sota el sol.

És el temps de guardar els fruits,

és el temps de tancar finestres,

de tenir a punt llenya i llar de foc

i de llegir poemes en fer-se fosc.

***

Temps de castanyes

Has sentit el vent com bufa?,

has vist avui el gris al cel?.

És ja temps d'encendre l'estufa

o animar amb llenya seca el foc,

de torrar moniatos i castanyes

i explicar-uiiiiii- velles històries de por...

Amb el vent

Volen les fulles, 

volen amb el vent.

Se'n van cap al cel,

i després van caient.

Excelsa remor

La catifa de fulles ha cobert el terra

i a l'aire es respira la llum de l'hivern.

Van marxant a la calidesa del sud els ocells

i als boscos encara queden bolets

mentre els vents ens arriben bufant fred.

Qualsevol dia ens sorprendrà la nevada

i el paisatge canviarà el seu to.

Haurem d'esperar llavors, amb paciència, 

l'aparició anunciada de la primera flor.

I és així com el temps, aliat amb la Terra,

ens regala varietat d'escenes amb ritmes

de bella i vella factura,

sovint carregades d'excelsa remor... 

La tardor és pinzell daurat,

l'hivern, paradís de la neu cofoia,

les primaveres, motors de vida acolorida,

l'estiu sequera de palla i blat.

Anem deixant impressions i petjades

passant per les quatre estacions;

un dia ens aturarem a la gran parada

i serem allà una part diminuta del tot.

Seguirà girant el món

i a la Natura sonarà el cant d'excelsa remor.

Els pingüins

imatge extreta del Blog http://www.trencaclosques.cat

Ens agrada el mar,

ens agrada el vent,

ens agrada el fred.

Ens agrada viure

entre cristalls de gel.

Patinem sota el sol,

nedem sota l'aigua,

habitem vora els Pols.

***

Les bruixes

Volen les bruixes

amb escombres pel cel.

Se les mira la lluna,

se les mira un estel,

se les mira una nina

quan dormen els nens.

Entrem a l'octubre

Entrem, de nou, avesats, a l'octubre

sabent que la pluja ens pixelarà sovint els vidres,

sabent que els vents esculpiran als carrers remolins

i que les hores s'esbatussaran als rellotges

per regalar-nos pinzellades de llums, d'ocres i goigs.

 

 

Entrem al paradís somniat dels follets,

als boscos humits conquerits pels micelis,

al regnes vegetals de les fulles somortes,

a l'harmonia que rau al cor viu de la tardor.

 

 

Entrem mentre tots els blaus esdevenen tènues

i el sol esquitxa diamants a la superfície del mar,

mentre l'estiu es perd a l'àlbum mig emmagatzemat

entre els records que la memòria encara no ha etiquetat...

.......

Ser collita

bolets de tinta (foto extreta del blog http://terrassacat.blogspot.com.es/)

(Nou reclam-ara amb urgència-escrit per un bolet)

Llum canviant al cel,

preludi de la festa.

Joia immensa:

l'esclat de la tempesta.

Vents i llamps i trons,

pluja intensa.

I després, ruixats constants,

i el terra que xucla

amb sed estiuenca tota l'aigua.

I les fulles, i el brancam

regalimant les gotes-mirall.

I les teranyines fent puntes, fent el ball

de l'harmonia per les molses, els líquens,

les falgueres, les soques i els troncs.

I florir al mig del bosc

en grans i bells erols.

I ser, i viure.

I esperar a trobar el teu esguard

carregat de subtils emocions.

I rebre l'ànsia de les teves mans

a la meva pell fresca i humida.

I ser collita, 

i exhalar l'últim alè amb tu a la cuina...

Ens rep la tardor

Ens rep la tardor

amb garlandes d'or

entre somriures i plors.

Ens rep al setembre

per esvair la calor.

Ens rep la tardor

mig esmorteïda,

polsegosa i amb sed.

Enguany arriba

esculpint núvols al cel.

Ens rep la tardor,
voldríem que fos

amb el so de la pluja

fent concerts de debò.

I l'esperança de veure

als camps els colors,
a la vinya pàmpols d'ambre
i els bolets amagant-se
sota les molses del bosc.

Llegir

 

Llegir amb els ulls,

llegir amb el nas,

llegir amb els peus,

llegir amb les mans.

Ser veu, ser vent,

ser núvol fluint pel cel;

navegar amb el cap pel text

i engolir serenament els mots.

Entrar al paradís de la lectura

i quedar-s'hi hores amb fruïció

mentre el rellotge s'atura

als universos de ficció...

S'han acabat les vacances!

Regal de setembre

Foto: aula d'una escola de la illa d'Ibo (Moçambic)

És regal, és sorpresa.

és la capsa tancada

d'aquest nou curs

que al setembre s'estrena.

Estirem la llaçada,

esquincem el paper,

descobrirem dies màgics

plens de coses per fer.

Noves són les llibretes,

nous els llibres i els perquès,

desconegudes les pistes

i les cruïlles també.

Patirem dies rúfols

i en gaudirem molts més

d'estones farcides d'alegria,

sorpreses, llums i saber...

És regal, és sorpresa.

La immensa sed

Serralades, planes,

cims i muntanyes,

tots el prats i les valls,

vessants assolellades 

i ombrívoles obagues

acumuleu la immensa sed

d'un estiu calorós i sec.

Demaneu al cel

cada dia un ruixat,

demaneu als estels

nits de pluja sobre els camps,

demaneu-li al setembre

que es comporti com sempre,

que instal·li miralls

a les branques dels arbres.

Demaneu a la lluna

que jugui amb els núvols.

Digueu-li que volem anar al bosc

a cercar i trobar rovellons,

lleteroles, cama-secs, rossinyols,

ous de reig, cama-grocs i ceps

per omplir els buits cistells...

Desig

Ja ensumo la flaire del fang,

veig el cel gris i pesant

mentre cauen els ruixats...

Que ens regali la Natura

aigua fresca, pluja vital

a les ciutats i els camps.

Que netegi les façanes i els terrats,

que juguin les gotes als vidres,

que regui arrels, arbres i micelis,

que faci pessigolles al bosc

perquè espavili i ens regali els seus tresors.

Preparem les botes i els cistells,

que la tardor és a la vora

i hem d'anar a caçar bolets!

Plouen

Plouen generoses les paraules del poema,

són gotes d'aigua sobre els terrenys ressecs,

són pluges que han de fer esclatar els bolets,

són mots humits que fan ballar les fades i els follets.

Cauen amb fe, desig, força i ànsia,

cauen amb vertigen sobre els arbres,

són sons que musiquen els rierols

cauen del cel, entre els núvols, pluges de mots.

Mullen el terra, 

esborren la pols,

animen l'herba,

són brillants al bosc.

Gotes i lletres,

la gran remor,

de la collita a la tardor!

(Poema escrit sota demanda del Boletaire Gironí)

Les primeres ventades

Les primeres ventades
remouen l'estiu
que encara hores d'ara
se'ns escabull i és actiu.

Amb aromes de terra,
de pluges al desig,
i l'or de fulles que són vela
al mar immens dels cels
preparem les carteres,
preparem els cervells
entre graelles d'horaris
i les tanques del temps.

Començarem l'escalada,
de tant en tant farem un descens
i cantarem pel trajecte
o plorarem si ens esgota el pes...

Plor

Mar gris, dens, plomat,

del blau estiuenc t'has allunyat.

Ets mirall ara d'un cel blanc,

ets mirall dels grans núvols fumats.

Ets enrenou d'onades altes

sota un vent indecís i intermitent;

ens portes a la sorra negres algues

i l'avís de que el temps de platja

està arribant al seu, al meu final...

Quedaran lluny les vacances,

s'obriran els dies amb alarmes

i les hores seran forats negres 

a l'univers cabal de l'aventura vital.

Retornar

Retornar amb una tardor incipient

entre el brogit de la gent

i l'enrenou dels vols i els aeroports.

Descarregar milers d'imatges 

per retenir moments passats

mentre perd identitat l'equipatge

tot projectant futurs nous viatges...

Retornar, recuperar a casa el lloc

i fer de cada conegut indret

un nou focus d'atenció de la mirada

amb el bategar del esdevenir a cada passa.

Acumular, classificar les pedres de la Gran Muralla,

les llums, tantes llums de Palaus, Temples i Muntanyes,

els crits d'emoció turística a l'orella de milions de visitants,

i acabar amb els esmorzars diaris de vegetals i ous amb arròs blanc.

Guardar al calaix de la tauleta el Passaport

i reconèixer entre les mans, el plat i la boca

la coreografia quotidiana de la forquilla, el ganivet 

i la cullera per menjar el bistec amb patates i la sopa.

Oblidar el batibull de les dinasties,

dormir de nit i viure mentre dura el dia...

Descans

L'activitat d'aquest blog queda temporalment aturada.

Feliç agost a tothom!

                     Isabel

Les fades

Han fugit les fades

de boscos i prats,

han volat sobre del mar  

buscant noves onades

a d'altres litorals.

Amb pins i alzines

al penya-segats

i verdes atzavares 

entre vinyes i blats.

I quan les tempestes reguin els camps

i els humans tinguin aqui els boscos cuidats,

tornaran les fades a niar a les muntanyes

per tenir els nostres arbres com prínceps immortals...

Dansa

Un núvol gegant

s'apunta avui a la dansa

que al cel dicta el vent

quan de bon matí s'hi atansa.

És fet de fils blancs

i cotó espès de plata,

es mou lentament,

anuncia fosca la jornada.

Rere el núvol el sol

molts raigs amaga,

dissimula tanta i tanta calor

que ahir ens regalava.

Ja no hi ha mirall

a l'aigua de platja,

ja no hi ha brillants colors

als pètals de les flors,

ja no hi ha llum per pintar

els mil matisos de la plana

ni ganes de bany,

ni podem allargassar la mirada,

que el horitzó ja s'ha fos

entre la broma que baixa.

Un núvol gegant

s'apunta avui a la dansa.

Ballem tots amb el vent

i amb la pluja si canta...

A cada vers

Construir paradisos amb les paraules,

bufar la brisa que bressola el branquilló.

Sentir de la primera llum aquella remor

quan el Planeta ens regala el nou dia

i esperar que arribi el futur amb fe de vida.

Un munt d'ocupacions, 

un toll d'indefinides esperances

traçades al paisatge amb afilat llapis de grafit,

una esfera curulla de cel·les 

que amaguen sol·lícites mil perquès...

I anar avançant amb el cap ben alt

per gaudir del poema capbussant-hi a cada vers

en la mesura que ho permet la combinatòria de l'idioma

quan t'esprem les idees al suc dels sentiments

o quan tot el temps se t'expandeix, com passa ara mateix. 

Parlar de tots el grisos de les pedres

i de l'harmonia natural

que copien de l'univers les disciplinades lletres.

-- 

Lluny

Lluny de matinar al mig de la fosca,

lluny del fred tallant de l'hivern,

lluny d'aquell gener que mai no s'acaba

ens envolten els raigs generosos de l'estiu.

I ens duen la remor cridanera de les platges

i dels grills entre els grocs intensos dels camps

i la brisa càlida immensa de migdia

i les tardes gegants ofegades en llum.

Les nits són ara cases de la vida

sense portes ni sostres ni llenya ni fum,

són els nostres negres regnes directes,

són pantalles pels somnis esquitxats de futurs.

I de dia, els verds matisen els tons sota el sol

emmarquen les vives intensitats de les flors

i la terra, seca, demana a crits els beneficis de l'aigua

mentre les vacances ens bressolen amb onades de vida el cor.

Llegir, llegir...

Ens frega la pell l'aire fresc nou del matí.

No ens calen iot ni ferrari ni avioneta per fruir

d'una jornada d'estrena, d'un pom d'hores per gaudir

d'un bon llibre d'aventures, d'un vol amb Saint Exupery,

de compartir la gelor amb Scoot o Amudsen,

o la por de ser atacats pels vampirs (ahhhhh!) a mitja nit...

De bon matí

Surt del llit de bon matí,

que la fresca t'espavila

i la lluna encara al cel

des de dalt curiosa et mira.

Alça't i busca un llibre

que parli de l'alegria de la vida,

solca-hi l'esguard pels negres mots

i trobaràs catapulta àgil pel nou dia.

Mira com la lluna s'acomiada.

Veus el sol entre les branques

i el misteri estrany de les ombres?

Mira com la brisa marina et pentina!

Mira com els núvols busquen mirall

i el troben circumscrit a la teva retina...

I ja ho tens tot. 

El cel, la vida, els mots,

el llibre...

El teu camí

Desbrossar, a cada pas, el teu camí.

Arrencar les herbes seques i tallar els esbarzers

amb tota la precaució i guants gruixuts de jardiner.

Alimentar-te tastant les móres més madures,

les figues al seu punt i les nous o les ametlles

sense malmetre les branques del fruiters...

Fruir del cel cercant amb la mirada les ombres

veient com el ball del vent s'instal·la als arbres

mentre avances cercant els nous paisatges,

mentre et vas apropant a l'inabastable horitzó...

Sentir amb calma envolvent el cant dels ocells.

Volar sent parotet, mosca, abella o papallona

i anar buscant tots els colors entre les flors i els verds.

Caminar. Jugant, mirant, assaborint el teu camí.

Dia de sal

Dia de sal,

dia de sol,

dia de mar

de sorra blanca

i brisa com cal.

Blau i bany;

aigua serena,

llum zenital.

Plou

Plou amb ganes, plou a dojo, plou valent,

cau la pluja que neteja, cau la pluja més potent

és la pluja que musica un gran concert.

Contra el terra, contra els vidres va caient.

Són les gotes més gruixudes de l'aigua transparent,

és la dansa altiva dels núvols que es desfan,

és la festa de la natura amb orquestra envolvent,

és un no parar, és tota la activitat al cel.

Promet vida generosa, promet boscos productius,

a l'horta i als fruiters bon regadiu

i a les bestioles existència llarga arreu, a tot arreu.

I ens refresca i ens recorda selves remotes i paisatges com pintats

i els monsons forts de la Índia i els xàfecs d'Ankor fent brillar l'arbrat,

i els camins de Burma, anegats, i les pluges infinites de temps passats...

I ara ja, m'agradaria guardar dins del cap les aromes i els senyals

de tantes pluges que fins ara a la vida, com aquesta, m'han mullat.

***

Com un remolí

Com un remolí al mig del llac,
com una ventada de nit sobre el mar
aixecant a la platja altes onades,
com un llamp intempestiu a l'estiu.

Així, m'agita els dits un vers
que serà el primer vers.
I d'immediat voldrà companyia
cercant els que l'han de seguir.

I tots, com les potes d'un cavall desbocat,
seran parts d'un tot d'harmonia global,
seran poema arrenglerat amb mots ben posats (o no),
seran un ens amb entitat ell tal qual,
seran pregunta i resposta i explicació casual o causal,
seran remei, seran dubte, seran queixa, seran brisa normal,
seran ànsia o gel o aventura sobtada o estructura fractal.
Rima i ritme, cançó sideral.
Horitzó per unir llum i sauló,
per marcar la fi del camí
o situar a la vida qualsevol sensació.

I arribarà de cop el vers final
i així tancar amb clau i acabar
el poètic i únic i actual fluïd verbal...

Paradisos

No hi ha paradisos al Planeta

més bells que els amagats a la memòria

o els que tan bé dibuixes al fons del teu cor.

No hi ha paradisos a la Terra

més plaents que els estats sobtats de sorpresa,

de cantar feliç i contenta amb la flaire de la fluïdesa

o de contemplar que la porta del futur és oberta.

No hi ha paradisos 

no hi ha indrets especials

no hi ha espais de meravella

fora de la teva pròpia experiència.

Vas veure la llum del capvespre?

Aquell estel amb tremolines al cel?

Recordes el fred d'una tarda blanca de gel?

I l'espera que quasi t'ofega,

i els dies d'un estiu que comença

i l'alegria del mot que una idea et genera

i passejar pel circuït del avui estic bé

i anar a dormir amb el pes del cansament a les parpelles

i somniar, somniar amb el vol estel·lar per l'univers,

el cant sublim de les sirenes, la màgia al bosc del follets,

l'aventura sagaç del vaixell pirata

o l'atuell estrany i paradoxal que al seu sarró el savi amaga...

Poema de la lluna

Ir a descargar

Aquest és un poema d'Isabel Barriel, gravat pels xiquets i les xiquetes de 1rV (el segon grup), pel nostre ta ller de poesia.

 Aula de Musica del CP Montgo de Denia

Les primeres nits d'estiu

S'han refredat les fogueres,

les fonts ragen aigües gelades

i el blau regna al nostre hemisferi

mentre estrenem estiu de nou.

A dojo, els raigs de sol

escalfant l'aire ens fan suar

i córrer a buscar aixopluc

sota els arbres més grans.

Les nits són foscors de lluna,

estels llunyans, joies brillants,

hores serenes a una esfèrica frontera

sense passaport, ni policies ni visats...

   Sense canvi de moneda,
   que ens no cal pagar
   per contemplar un espectacle
   únic, solemne i cada nit especial.




Ja arxivem l'aroma de la crema,
queden les espurnes sense llum
i encarem l'immediat futur
des d'una clara renovada escena.

***

Hem estrenat estiu

Hem estrenat estiu

ens el porta el solstici,

arriba amb un pom florit de grocs

esquitxant calor des de l'inici.

Pintarà els camps de blat,

els capvespres, les fruites i els prats.

Bufarà càlids vents i brises

fent volar dies i nits pel paradís.

Ens convidarà als banys de mar,

a capbussar-nos a les onades,

a ser croqueta humida de platja

i a allargassar fins a mitjanit la sal.

Ens omplirà el temps d'històries,

de llibres, jocs i cabòries

i d'aventures sense fi

pel país de les memòries.

***

Ser

Ser barca cercant el port, 

ser onada al mar d'acer, 

ser esquitx de sal viatjant al vent, 

ser llum al mirall del cel... 

Ser!

S'afanya la llum

S'afanya la llum

a ser eix del dia,

a omplir de blaus el mar

i d'alegria la vida.

És un regal del cel

que envolta cada ombra,

va enlluernant la gent,

banya la natura i l'empeny.

I quan alterna amb la nit

o la llum del sol es retira

ens ha impregnat a la retina

la memòria acolorida del dia.

***

Seguir com si res

Quan la poesia t'agafa les regnes de la vida

i el cel és ja paleta de blaus a cavall de mil paisatges

i el mar un mirall de llum o profunditat metàl·lica immensa

i el passat magatzem mig florit tot prestatges d'imatges

i les utopies et maregen i després es fan independents

i els sons composen cançons d'aromes i ritmes i rimes

i les paraules s'escapen del diccionari i  emigren dels llibres

i el teclat del portàtil musica cada lletra amb l'harmonia de la nit

i la lluna omple de plata esquinçada les vores del llit...

Quan percebis que alguna cosa similar a això passa,

has d'escriure un vers, una estrofa, un poema, una oda o cançó,

has d'escriure i treure fora l'emoció, la memòria, el pom de neguits,

has de traçar un pont fet de mots filats entre totes les ribes.

I seguir com si res
quan la poesia t'agafa les regnes de la vida.

Que els mots em sorprenguin

M'agrada que els mots em sorprenguin, 

que surtin apretats com els gotims del raïm,

per atorgar estiu, suc i volum als poemes;

implicats, com les encadenades dolces cireres

per estirar fins a l'infinit les idees que penses;

flonjos, naturals, espontanis, lliures i ràpids

com els rierols que acaronen les pedres

i esquitxen gotes brillants per les flors i les herbes

els dies assolellats pels voltants de Sant Joan.

M'agrada que els mots em sorprenguin,

que surtin, que saltin, que ballin, que volin,

que m'omplin la vida de lletres i somnis,

de passats i presents i molts esdevenirs, 

de mons paral·lels, de versos primers,

que m'omplin els mots de poesia la vida sencera.

M'agrada que els mots em sorprenguin.

Poesia filosòfica

Ignorem un munt de coses,

dubtem de les imposades certeses 

mentre ens bressolen dubtes generades arreu.

Volem a caprici dels vents,

defensem arguments per sobreviure,

fugir del fracàs i fer-nos els valents.

Vivim buscant respostes

a preguntes que quasi mai no formulem

sent analfabets en moltes llengües

i conqueridors de triomfs volàtils,

fins i tot impossibles o inexistents.

Envellim amb la pols del camí a la pell;

oblidem massa sovint contemplar a plaer

les imatges que ens regala el paisatge,

saludar a la resta de caminats

i abillarnos a diari amb roba de diumenge...

Groc de flor

Groc de flor,

llum festiva,

bany de sol,

l'estiu arriba.

Minva la nit,

és llarg el dia.

Reneix, espavila,

es fa infinita

i ressorgeix la vida.

***