Són els colors brillants de la natura
sota les boires de poderosa densitat,
són les llegendes de les bruixes
o el crec-crec que sento en trepitjar les fulles,
són les hores d'escannejar el bosc
o les tardes que en un sospir s'esfumen,
són les sopes, és el fum,
és la cuina que s'activa,
són els cistells i les botes sobre el fang,
és l'olor de ranci i d'humitat,
és el temps dels interludis,
és la temporada entre la platja i l'esquiar,
són els raigs que juguen amb els núvols de pas,
és el triomf de la nostàlgia
i el record de l'estiu passat,
són els arbres que reposen,
són els vents sublims d'un aire
que ens transporta i fa volar.
És el mar que es refreda
i uns banys per postpossar,
és la llarga espera,
que l'hivern ha d'arribar
i després la primavera
que ufana florirà...
Són els sons de la incertesa
i l'esperança en el què vindrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada