Cangur

Saltes alegre pel camp australià fugint del passat i anant sempre enllà amb els teus fills com un bon marsupial. Oh cangur saltarí! quina pena que no vinguis aquí.

Mona de Pasqua

Mona de Pasqua La mona, ih, ih!... la mona és aquí. Xocolata cremosa la gallina hi reposa. Molts ous petitets d’aire farcidets... La mona, ih, ih... La mona és aquí.

Melodia

Hi ha un concert al bosc de pins, hi ha un concert amb melodia. El pit-roig està cantant, li contesta l’oreneta, el pardal marxa volant, la granota està contenta. Hi ha un concert al bosc de pins, hi ha un concert amb melodia.

L'albada

L’albada Surt el sol de matinada, fuig la nit i és l’albada.

Camp de primavera

Camp de primavera Passeja l’aroma del camp sota el cel, passeja l’aroma per sobre del verd. Hi ha tints molt variats per l’herba escampats, blaus, liles i grocs fan el camp de colors. Ha plogut i fa sol, s’il·lumina un flor que atreu a l’abella com el cuc a l’arpella.

Així

Així comença la primavera:

ha marxat el fred

i l’escalfor primera

fa matinar al sol

i la comparsa de la terra.

És el mes de març

i surten els animals.

Canten els ocells

i volen les papallones,

perfumen l’ambient les flors

amb mil aromes i colors.

Metrònom primaveral

Cau l’aigua a saltirons pel desnivell de les muntanyes entre molses i falgueres quan despunten les poncelles d’orquídies, lliris i violetes. Li marca el ritme un metrònom primaveral que fa dansar la natura amb llur propi pas de ball mentre es va escurçant la nit en benefici del temps solar. Despunten els conreus se’ns fan accessibles els senders, pren color la terra, i el cel esdevé ombrel·la de pastors gossos i ovelles.

Al poble

Al poble Hi ha un gat que s'ha amagat, ha entrat per la gatera d'una casa abandonada altre temps engalanada. Una mica més enllà, asseguts a un banc de pedra, la xerrada fan petar uns avis d'abans la guerra. L'un és sord, l'altre no hi veu, però entren amb el gat, amb el cap fan la visita, i recorden que a la casa hi vivien uns senyors que moriren sense flors. El mig cec està content de sentir el gat com miola, el vell sord està content de veure el cec com xiula, ambdós s’acomiaden amb el sol a la mirada i la veu atrafegada tot sabent que a l'endemà el gat també hi serà.