Llisquen les gotes

Recordo com si fos ara
aquell xàfec de tarda
que em va fer córrer esfereïda,
esforç de gran inutilitat
doncs em vaig mullar
de manera integral.

Conservo l’aroma de terra regada,
de l’herba que creix sota aquella intensa ruixada,
de la humitat al meu alè enganxada...



Llisquen les gotes,
m’entren pel coll.
Es colen i em mullen
m’envaeixen el cos.

Xopat el cabell,
les sabates, els peus, la pell,
sóc ja l’aigua clara que plou
i el cel un núvol que mana al meu món.




Recordo com si fos ara
aquell xàfec de tarda
que em va fer córrer esfereïda,
esforç de gran inutilitat
doncs em vaig mullar
de manera integral.

Conservo l’aroma de terra regada,
de l’herba que creix sota aquella intensa ruixada,
de la humitat al meu alè enganxada...

Tèrbol, fumat

Tèrbol, fumat,

com una teranyina.

Fosc, tapat,

sembla un au de rapinya

acorralant una rata espantada.

Com un matalàs vell de llana,

cataracta mineral,

boira celestial entre bruta i blanca.

*

S'ha menjat els raigs

ha engolit la llum,

el cel ha devorat el sol.

Ja és un astre esporuguit,

el dia ha nascut trist.

Tan sols l'entusiasme d'un ruixat,

les gotes braves d'una pluja esperada,

tan sols un núvol generós

ens retornarà el somriure, l'alegria de viure.

Tan sols.

*

Hi ha dies

Hi ha dies que tenen tot el clima dins,
amb boira i pluja densa com l'anís,
amb ventades i hores assolellades,
ruixats efímers de tarda,
i gotes emmirallades de nit.

Dies de maig

Ja hem entrat als dies de maig,
lluminosos i llargs.

Aromes de gessamí,
roses a punt de florir,
calor i fred fan dura batalla
perquè triomfi el ruixat.

I les nits es fan amables
per poder mirar el cel
sense patir el fred de l'hivern.

I el sol del matí
ens fa fruir d'uns arbres
que sols ara llueixen flors.

I el migdia ens convida
a buscar una mitja- ombra
que ens dissimuli la calor.

I quan la tarda es fa capvespre
guardem als ulls l'ultim raig
per celebrar que és primavera
i que és bonic el mes de maig.