Segona endevinalla d'aquesta temporada

Són els colors brillants de la natura

sota les boires de poderosa densitat,

són les llegendes de les bruixes

o el crec-crec que sento en trepitjar les fulles,

són les hores d'escannejar el bosc

o les tardes que en un sospir s'esfumen,

són les sopes, és el fum, 

és la cuina que s'activa,

són els cistells i les botes sobre el fang,

és l'olor de ranci i d'humitat,

és el temps dels interludis,

és la temporada entre la platja i l'esquiar,

són els raigs que juguen amb els núvols de pas,

és el triomf de la nostàlgia

i el record de l'estiu passat,

són els arbres que reposen,

són els vents sublims d'un aire

que ens transporta i fa volar.

És el mar que es refreda

i uns banys per posposar,

és la llarga espera,

que l'hivern ha d'arribar

i després la primavera

que ufana florirà...

Són els sons de la incertesa

i l'esperança en el què vindrà.

Ja som a la tardor

Quan els mots 

respiren intempèrie

i el cel els aixopluga els sons.

Quan les nits

allargassen la foscor

i ens aixafen al fons dels llits.

Quan els matins

ens regalen frescor

i la son mandra i por.

Quan el bosc

i el fang i el foc i el vent 

i les fulles parranderes

fan un món.

Quan passa tot això,

diem: oh! ja som a la tardor...

Flames i foc

El cel no és tan blau
-esdevè quasi blanc-
ni les fulles tan verdes,
deriven ja a torrats i ambres.
La tardor arriba tard
carregada d'ordres,
de nous colors als arbres
i ganes d'amorosir les tardes.

Allargassa les nits,
dóna corda als fantasmes,
encén flames i foc
per coure les castanyes.
Passeja l'alè
dels vius per les tombes,
justifica pluges i vents
i ens apropa al dolç encant de l'hivern.

Al cor de la tardor

He somiat un mar de núvols,

he buscat un prat amb flors,

he trobat colors de somni

i mil llums al cor de la tardor...

Ambre, mel, daurats i roigs,

a cada hora un canvi de to

mentre el vent juga amb les fulles

i les branques ballen sota el sol.

És el temps de guardar els fruits,

és el temps de tancar finestres,

de tenir a punt llenya i llar de foc

i de llegir poemes en fer-se fosc.

***

La tardor s'ha fet poema

(Muntatge del blog http://quehacemoshoyenelcole.blogspot.com/

Hora de canvis

Tanca l'estiu la paradeta,

és ja hora de canviar:

obrir el pas a la fresqueta,

als bolets i les fulles enllà.

S'acaba el sol perpendicular,

les vacances plenes d'hores,

suar les gotes com diamants

i moure'ns, al ralentí, 
amb xancles pel jardí.

És temps ja d'espavilar,

d'omplir l'horari sense forats,

és temps d'estrenar sabates

i trobar castanyes per xutar.

Que entri al calendari la tardor,

que ens porti vents amb el fred del nord

i ruixats amb consistència sobre el bosc.

Que ens bressoli sense límits els mots,

que els seus regals omplin els rebosts.

Que ens ajudi a albirar les primeres nevades...

Tresor

Ens ancoren la mirada al terra,
són el gran preuat tresor
entre la fullaraca, la llenya i l'herba.

Aquesta tardor

Entra dissimulant

cavalcant a una ventada,

i a migdia va i s'amaga.

*

Serà present

fins a l'hivern

entre els plecs de les fulles

sentenciades a caure,

xiulant per la xemeneia

i humitejant al bosc la llenya.

*

Serà present

fins a l'hivern

farcint els cels de la tarda

amb núvols de fumera,

a l'esclat daurat del bolet

que ens empeny a llur cacera.

*

Serà present

fins a l'hivern

aquesta tardor

molsuda i juganera

que pinta els arbres d'or

i de coure i foc el terra.

*

**

***

Carabasses endolçades

Carabasses endolçades
amb flames inflamades,
fades màgiques fumades
escapades ja del foc.

Cantonades amb aranyes,
cucs, cadàvers i castanyes,
remolins de fulles seques
i tempestes amb molts llamps.

Penjarem els rats penats
esquelets i velles mòmies,
farem festes amb les serps
com les bruixes d'altres temps.

Ballarem i cantarem
entre sang i mans tallades,
ballarem i cantarem,
llums i ombres de fantasmes.

Temps de foc i flames

És un temps de foc i flames,

de torrar pinyes i castanyes,

d'explicar històries de por

i fer la festa gran de la Tardor.




Carabasses als fruiters,

raïm, magranes i fantasmes,

cops de vent i fulles mortes

que ballen amb aires de tristor.





És la festa de la vida,

és la festa de la mort,

és la festa que ens convida

a fruir de tants colors...



Panellets i enrenou a casa,

nit de finestres i portes tancades,

plugim, i al cel alguna nuvolada.

Esclat al foc de castanyes mal tallades.



Aromes de bosc i de bolets,

d'herba humida i de pluja amb vents

enfeinats que matinen amb l'albada,

i sopars de llarga sobretaula.

Dies de vespres grisos

Dies de vespres grisos

i blaus de totes les foscors;

cels d'aigües fredes

i vents sobtats de cop.

***

Taques de vi a les fulles,

branques nues de verdor

que duen aires d'enyor

sota uns raigs tristos

tot dolcesa de tardor.

***

Crema de castanyes,

mandonguilles amb ceps,

raïm gegant,

els últims préssecs,

xocolata desfeta

i cafè amb sobretaula de diumenge.

***

I a la més lluminosa finestra,

imatges dels viatges recents.

Sediments a la memòria

i projectes per viure amb fe.

***

Temps de nous caus,

de collites a les golfes,

d'humitats i d'abundor,

d'àpats densos

sobre estovalles de blancor.

***

De ritmes als astres

i poemes al bosc,

somnis de boletaires

entre pinyes i ombres

que juguen amb el sol,

confonen les hores al rellotge

i ens planten el fred al cos.

***

Fada malenconiosa

Quan comença a glaçar a les muntanyes

i el vent flueix fresc vora la mar.

Quan la llum esdevé seda

i perd a poc a poc la lluentor.

Quan les tardes es fan curtes

i el records bronzegen tènues l'horitzó.

Quan els silencis al bosc fan basarda

i els cinemes s'omplen d'assassins i morts.

Quan el carrer és lloc de ràpid pas

i a les cases es tanquen els balcons.

Quan succeeix això,

arriba la fada malenconiosa

que ens musica la tardor,

omple taules de bons àpats

i ens sorprèn amb panellets,

castanyes i fruits secs.

***

I... un altre poema de tardor

La tardor es vesteix de boira,

difumina els colors

i enfosqueix prompte la tarda,

que se'n va xuclant records.

Enyorem l'amalgama de calors,

l'ampit que emmirallava el sol

els insectes entre els fruits i les flors

i les llums i els aromes nocturns.

La brisa que enfollia els núvols

i els horitzonts plens de futurs.

Enyorem les hores al ras,

uns minuts de glòria i fast

per a un aiguat amb tronada

i l'olor de l'herba tallada.

Enyorem tots els verds

i la salabror d'alguna albada,

enyorem els coets al cel,

enyorem tantes nits enlluernades...

És la tardor

És la tardor estació taronja.

Taronja de taronges,
de caquis i mandarines,
de moniatos i carbasses,
de tertúlies i alegries,
de lluna gran
i vinyes adormides.

De fulles mortes.
De nits llargues vora el foc,
taronja de magrana esberlada
i del sol que fuig a mitja tarda.

De gita de bruixa
de cirereta d'arboç que ja madura.
De pinetell, d'ou de reig,
de camagrocs i rovellons al cistell.
De remenat amb dos rovells,
de sobretaula al Montseny
endevinant, rere els vidres,
un bosc de castanyers.

Taronja d'una tarta-tatin de figues
amb moscatell de la Marina en copa fina,
de formatge amb confitura espesa de codony,
taronja de l'hora incerta d'entrellums,
de la saviesa amb certidumbre i dubtes,
taronja de barreja.

Una pinzelada vermella
i quatre groguenques.
Taronja.



***

És octubre un espai

Foto: llums i ombres a l'illa de Santa Margarida. Budapest

És octubre un espai,
és tancar aviat les finestres
és sentir que les nits
t'atorguen més hores pels somnis,
és celebrar xàfecs i sobtades tempestes,
és gaudir d'una lluna gegant equinoccial
que es reflexa a les aigües més quietes.

I esperar novetats teatrals
i pel·lícules llargament anunciades
i recloure les plantes, ja sense flors, a l'interior
i sentir la progressiva absència
al cel d'ocells, i els seus cants, i els seus vols.
Retratar al jardí l'última flor,
remenar als calaixos per trobar
una recepta de llenegues en conserva.

I reservar una matí per collir aranyons,
buscar una pineda seu de rovellons
i trepitjar-la amb sublim lleugeresa
escannejant amb l'esguard cada pam de terra,
i atansar-se amb la mirada al color rosat
que pinta l'horitzó el pinzell del capvespre.

I contemplar els castanyers disfressats de tardor,
i els pàmpols inversemblants que perden ja els ceps
i els taronges capritxosos escampats entre els verds
allà, al vessant assolellat d'aquella muntanya...

És octubre un espai.

Reialme del taronja

Reialme del taronja,

caquis, magranes

pinetells i carbasses,

el cor de les flames

i les fulles dels arbres

color llar del bosc.

***

Repós, reflexió.

Les vinyes, oxidades

ànima de ferro

als pàmpols i als solcs.

***

Esperit i vida,

antesala del roig

que empeny i esperona

la victòria del foc.

***

Arxiu de collites,

present d’abundor

passat de verds tendres,

futur de fredor.

***

Reialme del taronja

amb halo de tardor,

que acull i acarona

el temps del temps millor.

***

Som al temps de les carbasses

Foto: carbasses de l'hort de la Casa Nova de Sant Miquel
Aiguafreda

Som al temps de les carbasses,
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats,
del final de la verema,
som al temps dels dies nobles
i de les nits amb més fanals.


De colors nous als arbres,
dels boscos amenaçats
i de la natura que ens esquitxa
hores pulcres per pensar.

De verd trist i vils caceres,
de sol provisional,
d'agendes atapeïdes
i d'albades ben mandroses.

Som al temps de les carbasses,

dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats.




*****

La tardor s'ha fet poema (segona part)

Clicant aquí podeu trobar la primera part

Foto: Monasterio de Cañas (La Rioja)

La tardor s'ha fer poema
per enrederir l'albada
i avançar postes de sol
a la dansa de temporada.


La tardor s'ha fet poema
per fer ploure els mots
que s'arrelen a la terra
com els naúfrags als illots.


La tardor s'ha fet poema
per parlar-nos a cau d'orella
de carbasses, foc i nous,
de castanyes, fum i panses,
de molsa humida, suro i fred,
de ruixats i grans ventades.

D'un dia que ens durà l'hivern
pintat als núvols del cel
i als rostres gelats pel vent.


***

És un somni la tardor

És un somni la tardor,
es disfressa d'or i coure
i tramita entre boires
la crescuda de foscors.


Duu llum a les memòries,
hi emmagatzema sol d'estiu
i endreça nous projectes
entre esperances i enyors.


Ens coloca els peus a terra,
ens treu la sorra de entre els dits,
ens fa calçar mitjons i botes
per anar a buscar pinetells, rovellons i ceps.


És un somni la tardor
que ens regala tardas tristes
gotes d'aigua rere els vidres
i aventures noves dins els llibres.


És un somni la tardor.

Embranzida tardorenca

Batalla matinera
amb victòria de neixent tardor.

S'imposen els núvols, la frescor,
i una llum grisa a tot l'entorn;
enyorança de cel clar i de calor,
enyorança de lleugera vestimenta,
enyorança d'estiuenc enyor...


Pluja i fang sobre la terra,
un xip-xap ja fet futur.
Paradís humit als boscos
i els camps, preparats per hivernar.



***