statcounter
dissabte, 25 de desembre de 2010
dijous, 23 de desembre de 2010
Estirar el temps
dimecres, 22 de desembre de 2010
Sobirà hivern
diumenge, 19 de desembre de 2010
Espectacle a la foscor
dijous, 16 de desembre de 2010
dimarts, 14 de desembre de 2010
Les paraules
Han niat sota el cel les paraules,
viuen trenades als arbres del bosc.
Són la veu del vent a les branques,
són remor de les flames futures als troncs.
Són l'alè boirós de les bruixes,
són aroma de flors al cabell de les fades,
són raigs fugissers de la posta de sol...
Cerco embrancades a les herbes les lletres,
hi trobo amagats els rítmics i compassats mots.
I quan la nit amaga amb la lluna els misteris,
volen incerts centenars de mots fets poemes.
Els atrapo,
els escric;
són ales àgils de la veu,
són esquitxos i llums dels estels.
Són natura viva escampada al paper.
***
dissabte, 11 de desembre de 2010
Llum d'hivern
Llum d'hivern
al cel des de la riba,
metall ballant a mar
i el vent fluint amb vida.
Curt el dia,
la nit s'estira.
divendres, 10 de desembre de 2010
dijous, 9 de desembre de 2010
Sentint, tastant...
Sentint l'aroma fred de la rosada
amb la primera llum serena, blanca,
intensa i generosa de l'albada.
Tastant aquella gota del desgel
que llisca suau pel marbre
ters i daurat de la balustrada.
Xiulant la melodia, cantant-la.
divendres, 3 de desembre de 2010
Entre
Entre el silenci de la neu
i la música de la pluja;
entre el ritme àgil del vent
i les imatges de la lluna...
***
dijous, 2 de desembre de 2010
Tresor
Foto: magraner a Paüls
Tresor de cera
que pren el sol.
Fruit que madura
lluint color
al cercle de la natura
i de l'abundor.
dimecres, 1 de desembre de 2010
Llum verda
Coloraines entre els núvols,
mil imatges dins del cap
i una llarga trajectòria
amb llum verda al punt final.
Per escriure nous capítols
i flairar la vida anant enllà...
dimarts, 30 de novembre de 2010
Fuig novembre
Fuig novembre,
s'escola per la pica del va ser.
I empeny el temps
cap a un nou recer
fet d'absència i present.
dilluns, 29 de novembre de 2010
Aquest fred
Qui ha deixat la porta oberta?
d'on ve aquest fred que entra?
No hi ha a la llar prou caliu,
que la llenya crema lenta.
Aneu a cercar pinyes,
branquillons i herba seca
que farem gegant el foc.
Per espantar un fred feroç,
generar hores serenes
i foragitar l'alè gèlid, la tremolor...
divendres, 26 de novembre de 2010
Cara de lletra
Cara de lletra
i el dit sobre el text,
la veu que llegeix
els mots del paper.
Amb tota l'energia
a la mirada el xiquet
desxifra la vida
oculta del llibre
amb els sons que ha aprés.
I es meravella
amb històries de bruixes,
prínceps i guerrers,
estrelles de llum freda
o fantasmes que volen pel cel.
dijous, 25 de novembre de 2010
Transició
Salta, vola, el vent per damunt de la llenya,
estampa les fulles contra el mur del corral
i escampa el soroll de final de tardor a la vall.
Xiula, renega, rebota, rebufa, destarota el món vegetal
mentre les tardes s'escurçen i el dia s'ofega a la nit hivernal...
Salta,
vola,
estampa,
escampa,
xiula,
renega,
rebota,
rebufa i es calma.
El vent.
dimecres, 24 de novembre de 2010
Fuig la mirada
Foto: Marbella
Fuig la mirada,
marxa enllà,
que la llum la crida
i la posa a ballar.
Amb pas del compàs
d'un ball ancestral
que ha embogit artistes
pel color divagant...
dimarts, 23 de novembre de 2010
diumenge, 21 de novembre de 2010
No et diem, Xavi, adéu
Foto: desert libi
(Un altre poema que hagués preferit no escriure)
És un regal la vida,
és el barret d'un mag
d'on treieres somriures,
somnis i passos de ball.
I unes ànsies severes
d'anar més enllà,
de viure la Terra
a ritme vibrant.
Et quedares a mitges,
se t'acabà viatjant,
traspassant la frontera
d'on ningú mai ha tornat.
Marxares amb el vent,
la sorra a les parpelles,
les imatges als ulls,
les mirades congelades
i el Photoshop a punt.
No et diem, Xavi, adéu,
parlarem sovint de tu
i del filet de la duna
i de la llera dels rius.
A la llum de la lluna,
contemplant la pluja,
campant al desert,
rient vora mar...
No et diem, Xavi, adéu
divendres, 19 de novembre de 2010
Pluja d'hores
dimecres, 17 de novembre de 2010
Poemes al balcó
Poemes al balcó
Primeres Jornades de Poesia Infantil i Juvenil
Cocentaina (Alacant) 12-13-14 de novembre 2010
El rostre de la nit
Sortir al carrer de bon matí
per veure encara el rostre gèlid de la nit.
Encarcarat per la foscor, el fred i la por.
Essent sarcòfag pels homeless del món.
dilluns, 15 de novembre de 2010
Gotes dolces als balcons
Dedico aquesta entrada a les "Primeres Jornadas de poesia Infantil y Juvenil" celebrades a Cocentaina (Alacant) els dies 12, 13 i 14 de novembre de 2010.
A les jornades, a la seva "culpable", Dolors Insa, i als assistents.
Ha estat una experiència única!
Versos, llums, savis i poetes i savis poetes,
rima de veus amb els sons de vides diverses.
Moltes preguntes,
idees conjuntes,
línees cap aquí,
tallers cap allà,
historietes i secrets de mestres.
Sàlvia llença una pedra vital al llac de les lletres
i ja no s'aturaran mai les onades en cercles
que ens banyen a tots les orelles, les dents i les celles...
Esquitxen gotes dolces als balcons
per fer florir arreu poemes.
*
*
divendres, 12 de novembre de 2010
De nit el món
dijous, 11 de novembre de 2010
Suc de tardor
dimecres, 10 de novembre de 2010
Ens regala el cel
El cel és generós
regalant colors.
Ens regala sol,
ens regala núvols,
ens regala llum,
ens regala aigua
ens regala albades,
ens regala esclats
de llamps i tempestes,
ens regala nits
per omplir el món de somnis
i estels brillants
per il·luminar insomnis.
Ens regala espais
per dir aquests versos,
aire fresc i temps
per escriure'n més...
Ens regala el cel.
***
Ens regala sol,
ens regala núvols,
ens regala llum,
ens regala aigua
ens regala albades,
ens regala esclats
de llamps i tempestes,
ens regala nits
per omplir el món de somnis
i estels brillants
per il·luminar insomnis.
Ens regala espais
per dir aquests versos,
aire fresc i temps
per escriure'n més...
Ens regala el cel.
***
dimarts, 9 de novembre de 2010
Llum freda
Com un polsim
Com un polsim de flors,
com una pluja a l'albada,
com un raig de lluna blanca,
com la llum de mitja tarda.
Així és cada mot
que s'escola entre els altres
per dir coses belles del món
o posar-hi nom
al vol d'una pensada.
Cada dia a primera hora,
quan la lluna és encara present
i el matí un projecte d'immediatesa contrastada,
quan obres els ulls i et rentes la cara amb aigua clara,
hauries de recitar amb veu serena
la rima feta amb paraules de qualsevol poema.
***
dilluns, 8 de novembre de 2010
Pàl·lid el sol
Foto: Plaça de San Bernabé, Marbella (Màlaga)
Pàl·lid el sol,
llum de novembre
que cau, llum de sempre,
sobre els ocres sentenciats
d'una ombrel·la fràgil i frugal,
d'una ombrel·la efímera, a recer del final...
divendres, 5 de novembre de 2010
L'Ebre
L'Ebre, al seu pas per Benifallet
Sembla el riu del pessebre,
sembla un llac màgic del nord,
sembla el bany vespral del sol,
un mirall de llum amb núvols
un corrent d'aigües de plom...
És, però, el nostre Ebre,
aquest Ebre de tots
quan s'apropa ja a la mar
aixoplugant vols de blauets
i de ratpenats després.
***
dimarts, 2 de novembre de 2010
Entrem al novembre
Entrem al novembre
avançant-nos al matí,
amb les ales desplegades
i l'aroma fresc del romaní.
Les magranes, esberlades,
que ningú les agafa
i cauen a la vora del camí.
Naveguen pel cel els núvols,
ruixen la tarda, pluges i cendres.
Naveguen pel cel els núvols,
pinten de rosa els capvespres.
Naveguen pel cel els núvols,
juguen amb els raigs del sol
fins que s'enfosqueix el món.
I el cel és blau-cel·lofana,
és blau del tot,
amb transparència, esfèric,
profundament majestuós.
Copia el color del mar
quan s'hi submergeix la nit.
I s'allargassen les hores,
i és llarg i ple
i abrupte i cabut
i serè i bell
i valent i astut
el mes de novembre.
És el vermell als pàmpols vells,
és la mel als aurons i als roures,
és el verd brillant de després de la pluja,
és el blanc del pebràs i de la lluna,
és el vent, és remolí de les fulles,
és el silenci al bosc i el repòs...
És el fred de la sorpresa,
és el foc, és la llar encesa,
és la manta de llana
i els mitjons a mitja cama,
és el gat que entra a casa,
és la disfressa que la sang et glaça,
és l'alè del ramat,
és de l'hivern l'antesala
és la tempesta sobtada
és l'or volador a qualsevol plaça...
Etiquetes de comentaris:
novembre,
poema de novembre
Una branca de sajolida
divendres, 29 d’octubre de 2010
Castanyada
En caure del castanyer
s'arreceren les castanyes
entre la molsa i les pedres
fent un quadre fugisser.
I les fulles i el pelló
amb les falgueres i les herbes
entre la humitat de l'estació
posen tocs de distinció
a un art efímer en vies d'extinció,
que la gana, el fred i la gran festa de tardor
han d'esvair aquesta natural distribució.
I quedaran els castanyers, després,
esmorteïts, adormits, tristos. Amb un sol consol:
el groc brillant dels rossinyols
que han nascut als seus erols.
***
el groc brillant dels rossinyols
que han nascut als seus erols.
***
dimecres, 27 d’octubre de 2010
Un poema sense o per parlar de la tardor
Canten els arbres:
-Sí, sí, visca!... allarguem les arrels,
endinsem-les a la terra,
estirem les branques cap al cel
i amb les pluges i ventades ballem!
Canta la gent del poble:
-Gran festa al damunt de la terra,
esdeveniment d'alegria entre els arbres
quan l'estiu a casa s'acaba
i l'hivern ens anuncia la seva arribada.
Canten els nens i les nenes:
-Cauen brillants les castanyes
protegides per aquelles punxes equidistants.
Agafem-les! I també avellanes i ametlles
per tal de festejar un gran berenar!
Canten els jardins:
-Entrem als dies de descans
amb tranquil·litat i calma.
Llum cada dia més escassa,
fulles seques, pluges, ventades i alguna nevada...
-Sí, sí, visca!... allarguem les arrels,
endinsem-les a la terra,
estirem les branques cap al cel
i amb les pluges i ventades ballem!
Canta la gent del poble:
-Gran festa al damunt de la terra,
esdeveniment d'alegria entre els arbres
quan l'estiu a casa s'acaba
i l'hivern ens anuncia la seva arribada.
Canten els nens i les nenes:
-Cauen brillants les castanyes
protegides per aquelles punxes equidistants.
Agafem-les! I també avellanes i ametlles
per tal de festejar un gran berenar!
Canten els jardins:
-Entrem als dies de descans
amb tranquil·litat i calma.
Llum cada dia més escassa,
fulles seques, pluges, ventades i alguna nevada...
dimarts, 26 d’octubre de 2010
Sóc la mel
Escombraré amb vent totes les fulles,
esquitxaré llum daurada arreu,
escamparé foscors prematures
i fredor sobtada als vostres vespres.
Estamparé grocs i taronges entre els arbres,
emblanquinaré lleugerament els cims
i a poc a poc, us llençaré de cap cap a l'hivern
mentre enyoreu les nits al ras, frec a frec amb els estels.
Sóc estació anual de mil imatges,
sóc la mel a boscos i paisatges,
sóc rebost, sóc collita, sóc graner,
sóc pluja humida, sóc un cistell ple de bolets...
***
escamparé foscors prematures
i fredor sobtada als vostres vespres.
Estamparé grocs i taronges entre els arbres,
emblanquinaré lleugerament els cims
i a poc a poc, us llençaré de cap cap a l'hivern
mentre enyoreu les nits al ras, frec a frec amb els estels.
Sóc estació anual de mil imatges,
sóc la mel a boscos i paisatges,
sóc rebost, sóc collita, sóc graner,
sóc pluja humida, sóc un cistell ple de bolets...
***
dilluns, 25 d’octubre de 2010
Quan
Foto: la tardor també ha arribat a les illes Cíes (Galícia)
Quan el sol daura les fulles
i el bosc humit perfuma el cel.
Quan els núvols hi naveguen
i els veiem com pel mapa del temps.
Quan arriba el migdia
i encara ens queda dia
per jugar amb els follets,
caçar entre els arbres bolets,
buscar simetria a les teranyines,
tastar cireretes i aranyons
o trepitjar el fang sota les fulles,
és que encara hi ha al planeta boscos,
és que tenim vida i boca i ulls i nassos
i volem fruir de la tardor
i endinsar-nos-hi fins al fons...
***
diumenge, 24 d’octubre de 2010
Surt el sol
Surt tímid el sol,
l'aclapara una nuvolada.
Cada raig vol espavilar
amb lluminària apagada.
Hi ha al cel una batalla
de presències fugisseres,
doncs és cosa de la tardor
lluir cels de textura variada
i entretenir l'espectador
d'encuriosida i atenta mirada.
***
Subscriure's a:
Missatges (Atom)