Estirar el temps

Estirar el temps

sota una nit de lluna

o al matí cru de l'hivern,

contemplar l'harmonia de la pluja

aturant cada gota quan hi és.

Veure com llisca per una fulla

i sorprenden's amb tots els verds.

***

Sobirà hivern

Paradís de glaç,

palau del fred,

goig de neu i vent,

sobirà hivern.

Engendres converses

i serens capvespres,

ets seu de passeigs

pels camins dels camps,

de les petjades blanques,

dels boscos adormits,

de les nits glaçades,

de les albades clares...

***

Espectacle a la foscor

La nit encén la lluna
i la ciutat les fonts.
Aigua, llum, colors
i atenció musiquen
espectacle a la foscor.

www.moto.gat

Les paraules

Han niat sota el cel les paraules,

viuen trenades als arbres del bosc.

Són la veu del vent a les branques,

són remor de les flames futures als troncs.

Són l'alè boirós de les bruixes,

són aroma de flors al cabell de les fades,

són raigs fugissers de la posta de sol...

Cerco embrancades a les herbes les lletres,

hi trobo amagats els rítmics i compassats mots.

I quan la nit amaga amb la lluna els misteris,

volen incerts centenars de mots fets poemes.

Els atrapo,

els escric;

són ales àgils de la veu,

són esquitxos i llums dels estels.

Són natura viva escampada al paper.

***

Llum d'hivern

Llum d'hivern

al cel des de la riba,

metall ballant a mar

i el vent fluint amb vida.

Curt el dia,

la nit s'estira.

La llum

Somriu la llum
mentre ens regala raigs.
Desfà el glaç,
fa visible l'aigua.

Sentint, tastant...

Sentint l'aroma fred de la rosada

amb la primera llum serena, blanca,

intensa i generosa de l'albada.

Tastant aquella gota del desgel

que llisca suau pel marbre

ters i daurat de la balustrada.

Xiulant la melodia, cantant-la.

Entre

Entre el silenci de la neu

i la música de la pluja;

entre el ritme àgil del vent

i les imatges de la lluna...

***

Tresor

Foto: magraner a Paüls

Tresor de cera

que pren el sol.

Fruit que madura

lluint color

al cercle de la natura

i de l'abundor.

Llum verda

Coloraines entre els núvols,

mil imatges dins del cap

i una llarga trajectòria

amb llum verda al punt final.

Per escriure nous capítols

i flairar la vida anant enllà...

Fuig novembre

Fuig novembre,

s'escola per la pica del va ser.

I empeny el temps

cap a un nou recer

fet d'absència i present.

Aquest fred

Qui ha deixat la porta oberta?

d'on ve aquest fred que entra?

No hi ha a la llar prou caliu,

que la llenya crema lenta.

Aneu a cercar pinyes,

branquillons i herba seca

que farem gegant el foc.

Per espantar un fred feroç,

generar hores serenes

i foragitar l'alè gèlid, la tremolor...

Cara de lletra

Cara de lletra

i el dit sobre el text,

la veu que llegeix

els mots del paper.

Amb tota l'energia

a la mirada el xiquet

desxifra la vida

oculta del llibre

amb els sons que ha aprés.

I es meravella

amb històries de bruixes,

prínceps i guerrers,

estrelles de llum freda

o fantasmes que volen pel cel.

Transició

Salta, vola, el vent per damunt de la llenya,

estampa les fulles contra el mur del corral

i escampa el soroll de final de tardor a la vall.

Xiula, renega, rebota, rebufa, destarota el món vegetal

mentre les tardes s'escurçen i el dia s'ofega a la nit hivernal...

Salta,

vola,

estampa,

escampa,

xiula,

renega,

rebota,

rebufa i es calma.

El vent.

Fuig la mirada

Foto: Marbella

Fuig la mirada,

marxa enllà,

que la llum la crida

i la posa a ballar.

Amb pas del compàs

d'un ball ancestral

que ha embogit artistes

pel color divagant...

Paisatge de poeta

No et diem, Xavi, adéu

Foto: desert libi

(Un altre poema que hagués preferit no escriure)

És un regal la vida,

és el barret d'un mag

d'on treieres somriures,

somnis i passos de ball.

I unes ànsies severes

d'anar més enllà,

de viure la Terra

a ritme vibrant.

Et quedares a mitges,

se t'acabà viatjant,

traspassant la frontera

d'on ningú mai ha tornat.

Marxares amb el vent,

la sorra a les parpelles,

les imatges als ulls,

les mirades congelades

i el Photoshop a punt.

No et diem, Xavi, adéu,

parlarem sovint de tu

i del filet de la duna

i de la llera dels rius.

A la llum de la lluna,

contemplant la pluja,

campant al desert,

rient vora mar...

No et diem, Xavi, adéu

Pluja d'hores

Un matí avui ben gris

estrena ja la pluja d'hores

que omplirà de llum el temps

o d'avorriment fangós i trist.

Poemes al balcó

Poemes al balcó
Primeres Jornades de Poesia Infantil i Juvenil
Cocentaina (Alacant) 12-13-14 de novembre 2010

El rostre de la nit

Sortir al carrer de bon matí
per veure encara el rostre gèlid de la nit.
Encarcarat per la foscor, el fred i la por.
Essent sarcòfag pels homeless del món.

Gotes dolces als balcons

Dedico aquesta entrada a les "Primeres Jornadas de poesia Infantil y Juvenil" celebrades a Cocentaina (Alacant) els dies 12, 13 i 14 de novembre de 2010.

A les jornades, a la seva "culpable", Dolors Insa, i als assistents.

Ha estat una experiència única!

Versos, llums, savis i poetes i savis poetes,

rima de veus amb els sons de vides diverses.

Moltes preguntes,

idees conjuntes,

línees cap aquí,

tallers cap allà,

historietes i secrets de mestres.

Sàlvia llença una pedra vital al llac de les lletres

i ja no s'aturaran mai les onades en cercles

que ens banyen a tots les orelles, les dents i les celles...

Esquitxen gotes dolces als balcons

per fer florir arreu poemes.

*

De nit el món

Foto: serra de Cardó

De nit el món

gira, gira i gira

per fer volar els mots

que has dit de dia,

que són ja record.

I els monstres del bosc

se'ls mengen a poc a poc

quan es disfressen d'arbre

emulant els troncs.

Suc de tardor

Foto: serra de Cardó

Suc de tardor,

brilla la tarda.

Tast de dolçor,

fulla daurada;

cada raig de sol

és pinzellada.

Coure a la vinya,

humitat al bosc,

vespre de nina,

que aviat és fosc.

Ens regala el cel

Foto: el cel i les muntanyes de la Serra de Cardó

El cel és generós

regalant colors.

Ens regala sol,
ens regala núvols,
ens regala llum,
ens regala aigua
ens regala albades,
ens regala esclats
de llamps i tempestes,
ens regala nits
per omplir el món de somnis
i estels brillants
per il·luminar insomnis.

Ens regala espais
per dir aquests versos,
aire fresc i temps
per escriure'n més...

Ens regala el cel.


***

Llum freda

Foto: Fuengirola des de Mijas (Màlaga)

Migdia de llum freda,
núvols densos van venint.
Les ventades són de seda
i al carrer fan remolins.

Poques hores té el dia,
aviat caurà la nit,
les estrelles i la lluna
són les llums del paradís
que contemplen els teus somnis
quan estàs dormint al llit.

Com un polsim

Com un polsim de flors,

com una pluja a l'albada,

com un raig de lluna blanca,

com la llum de mitja tarda.

Així és cada mot

que s'escola entre els altres

per dir coses belles del món

o posar-hi nom

al vol d'una pensada.

Cada dia a primera hora,

quan la lluna és encara present

i el matí un projecte d'immediatesa contrastada,

quan obres els ulls i et rentes la cara amb aigua clara,

hauries de recitar amb veu serena

la rima feta amb paraules de qualsevol poema.

***

Pàl·lid el sol

Foto: Plaça de San Bernabé, Marbella (Màlaga)

Pàl·lid el sol,
llum de novembre
que cau, llum de sempre,
sobre els ocres sentenciats
d'una ombrel·la fràgil i frugal,
d'una ombrel·la efímera, a recer del final...

L'Ebre

L'Ebre, al seu pas per Benifallet

Sembla el riu del pessebre,

sembla un llac màgic del nord,

sembla el bany vespral del sol,

un mirall de llum amb núvols

un corrent d'aigües de plom...

És, però, el nostre Ebre,

aquest Ebre de tots

quan s'apropa ja a la mar

aixoplugant vols de blauets

i de ratpenats després.

***

Entrem al novembre

Entrem al novembre

avançant-nos al matí,

amb les ales desplegades

i l'aroma fresc del romaní.

Les magranes, esberlades,

que ningú les agafa

i cauen a la vora del camí.

Naveguen pel cel els núvols,

ruixen la tarda, pluges i cendres.

Naveguen pel cel els núvols,

pinten de rosa els capvespres.

Naveguen pel cel els núvols,

juguen amb els raigs del sol

fins que s'enfosqueix el món.

I el cel és blau-cel·lofana,

és blau del tot,

amb transparència, esfèric,

profundament majestuós.

Copia el color del mar

quan s'hi submergeix la nit.

I s'allargassen les hores,

i és llarg i ple

i abrupte i cabut

i serè i bell

i valent i astut

el mes de novembre.

És el vermell als pàmpols vells,

és la mel als aurons i als roures,

és el verd brillant de després de la pluja,

és el blanc del pebràs i de la lluna,

és el vent, és remolí de les fulles,

és el silenci al bosc i el repòs...

És el fred de la sorpresa,

és el foc, és la llar encesa,

és la manta de llana

i els mitjons a mitja cama,

és el gat que entra a casa,

és la disfressa que la sang et glaça,

és l'alè del ramat,

és de l'hivern l'antesala

és la tempesta sobtada

és l'or volador a qualsevol plaça...

Jornadas poesia infantil y juvenil programa

View more documents from Salvia.

Una branca de sajolida

Una branca de sajolida
presumeix d'aroma
al mig de l'esbarzer.
Posen vermell
les cireretes de l'arbocer,
i daurat i mel
les fulles del castanyer.

Castanyada

En caure del castanyer

s'arreceren les castanyes

entre la molsa i les pedres

fent un quadre fugisser.

I les fulles i el pelló

amb les falgueres i les herbes

entre la humitat de l'estació

posen tocs de distinció

a un art efímer en vies d'extinció,

que la gana, el fred i la gran festa de tardor

han d'esvair aquesta natural distribució.

I quedaran els castanyers, després,

esmorteïts, adormits, tristos. Amb un sol consol:
el groc brillant dels rossinyols
que han nascut als seus erols.


***

Un poema sense o per parlar de la tardor

Canten els arbres:

-Sí, sí, visca!... allarguem les arrels,
endinsem-les a la terra,
estirem les branques cap al cel
i amb les pluges i ventades ballem!

Canta la gent del poble:

-Gran festa al damunt de la terra,
esdeveniment d'alegria entre els arbres
quan l'estiu a casa s'acaba
i l'hivern ens anuncia la seva arribada.

Canten els nens i les nenes:

-Cauen brillants les castanyes
protegides per aquelles punxes equidistants.
Agafem-les! I també avellanes i ametlles
per tal de festejar un gran berenar!

Canten els jardins:

-Entrem als dies de descans
amb tranquil·litat i calma.
Llum cada dia més escassa,
fulles seques, pluges, ventades i alguna nevada...

Sóc la mel

Escombraré amb vent totes les fulles,

esquitxaré llum daurada arreu,
escamparé foscors prematures
i fredor sobtada als vostres vespres.

Estamparé grocs i taronges entre els arbres,
emblanquinaré lleugerament els cims
i a poc a poc, us llençaré de cap cap a l'hivern
mentre enyoreu les nits al ras, frec a frec amb els estels.

Sóc estació anual de mil imatges,
sóc la mel a boscos i paisatges,
sóc rebost, sóc collita, sóc graner,
sóc pluja humida, sóc un cistell ple de bolets...

***

Quan

Foto: la tardor també ha arribat a les illes Cíes (Galícia)

Quan el sol daura les fulles
i el bosc humit perfuma el cel.

Quan els núvols hi naveguen
i els veiem com pel mapa del temps.

Quan arriba el migdia
i encara ens queda dia
per jugar amb els follets,
caçar entre els arbres bolets,
buscar simetria a les teranyines,
tastar cireretes i aranyons
o trepitjar el fang sota les fulles,
és que encara hi ha al planeta boscos,
és que tenim vida i boca i ulls i nassos
i volem fruir de la tardor
i endinsar-nos-hi fins al fons...


***

Surt el sol

Surt tímid el sol,

l'aclapara una nuvolada.

Cada raig vol espavilar

amb lluminària apagada.

Hi ha al cel una batalla

de presències fugisseres,

doncs és cosa de la tardor

lluir cels de textura variada

i entretenir l'espectador

d'encuriosida i atenta mirada.

***