Cau la fulla més agosarada,
cau a l'asfalt espantada.
El sol la il·lumina,
la gent la trepitja
mentre s'acaba l'estiu
i l'escola s'omple i reviu.
la gent la trepitja
mentre s'acaba l'estiu
i l'escola s'omple i reviu.
statcounter
dilluns, 15 de setembre del 2008
Poema de setembre
Al llindar de re-emprendre el quotidià,
enmig d'un final, a les portes d'un principi:
a cavall de l'estiu finit i de la tardor anunciada.
Espavila la pluja,
espavila collites
entre mores i figues,
sota un sol descarat
que vol amagar-se
cada cop més aviat.
Discret, elegant,
solemne i puntual.
Carregat d'apertures,
d'oblits i principis,
d'inauguracions, de cursos i propòsits,
d'un futur previsible ple de dies daurats,
d'un futur ple de dies,
d'un futur ple,
d'un futur.
És un mes passarel·la
entre esquivar els esbarzers
i propulsar els ulls enllà, a altres cels.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)