Sonet de lluna plena

És nit de lluna plena,

els llops són a dormir

i somnia una nena

que el sol ja vol sortir.

És nit de lluna plena,

el cel un mar de llum,

les onades són estrelles

i les tenebres flocs de fum.

És nit de lluna plena,

l'hivern un cau de fred,

i cada paraula del poema

bàlsam dolç de l'univers.

No em destorbis,

bruixa negra de la nit

que els mots han de florir.

No m'enceguis

foscor extrema,

que vull veure el camí...








***

Lluna plena de llum freda

Lluna plena
de llum freda,
esfera blanca
fluorescent,
has crescut
de nit al cel.

T'emmarca
un fons negre de foscor,
tens a l'entorn
una boirina de colors.

Lluna plena,
suc de vida,
reina de les marees
i far als oceans.

Testimoni dels meus somnis
que generes al camp activitat,
màgia als contes ancestrals
i imatges de misteri imaginat...

Al cel de maig

Imatge: Lluna, de Dolors Todolí

Lluna plena al cel de maig,
nit lluminosa sense estels
amb brisa suau de primavera.


I les bruixes viatgen lliures,
i els boscos, vitals, tenen volum;
vibren els arbres a cada raig
i les fades riuen, i dissimulen
sota la màgia estranya de la llum.

Pleniluni

Segons els tombs que el sol fa en el firmament, així queda condicionat el cicle vital, en especial el nostre cicle festiu.
En canvi, la tradició judeocristiana està inspirada per les llunes: és, idò, una tradició lunar.
Ja sabeu que la Setmana Santa sempre s'escaurà, indefectiblement, en el cinquè pleniluni de l'any, i, per tant, tot el cicle anual anterior i posterior en quedarà condicionant per aquest ple de lluna.

M.A. Limón, «Arriba Sant Joan, la nit del solstici» (Diari de Balears, 22 de juny del 2007)

  http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=2241

Arribarem al cinquè pleniluni de l'any
amb les vacances primeres d'enguany.

Una setmana per expandir la mirada,
uns dies per giragonsar el gest de la cara
i contemplar el cel amb calma,
admirar un canvi de llum
o la lluna plena a la nit ancorada.



***

Lluna plena

Nit serena de gener
cel negre amb lluna plena;
disc de llum que hi navega,
disc daurat de l'univers.


Nit serena de gener,
cel negre amb lluna plena;
fa més fosc el seu entorn
i em demana aquest poema.


Per lluir de nit la llum del sol,
per embellir les hores més fredes,
per daurar la neu i el gebre
ha sortit avui la lluna plena.

La lluna més blanca

La lluna més blanca
a la nit més negre
llueix al desembre.

Irradia, dispara,
esperona misteris
i esquitxa arreu raigs d'espant.

Llum buida,
llum freda
de la lluna plena.

Apavaiga els estels
que regnen al cel,
assaona malsons
i embruixa el paisatge,
atia les pors
quan em neix,
en mirar-la,
amb embranzida un calfred.