Flocs de neu

Flocs de neu,


catifa blanca.


Fred arreu,


merenga i nata.





Febrer ens gela


cada bri d'herba,


l'hivern celebra


ai!, una gran festa.





Estels de gel


als flocs dissenya


i al vent deté


una boira espesa.

Entre els flocs i el fred

Ja no sabem

si és la nevada

o l'ametller

de florida blanca;

és, però, la visió més clara

que ens rep en sortir de casa.

I cap al vespre,

matisos de rosat

als pètals de l'arbre

i als núvols de marbre.

Remors de colors

tènues del febrer

que acluca l'hivern

entre els flocs i el fred.

***

Fugisser hivern

Foto: placa de gel a Gaibiel (Castelló)

Fugisser hivern.

T'esmicoles entre les hores

blaves del febrer

disfressat de caramell efímer

que el sol fa esdevenir goteig.

Saltes frisós entre els ametllers

capturant rosats i blancs

per pintar al cel unes estampes

carregades de sol i temps.

T'amagues juganer entre les branques

que dissimulen els brots d'espàrrecs,

crides els pollets de gavines a tastar el primer peix

i decretes florides acoloridament sobtades.

Vols ser el rei de les geleres

tot sabent que la banquisa

et porta indefinidament al cor,

i que tu regnes per sempre als pols...

Que ets gestor dels icebergs

que aculls pingüins i óssos,

que aixoplugues totes les blancors,

que emmiralles de nit llums dels estels.

Duus a casa corona blanca,

un ceptre gelat de noranta dies

i aquells crus vespres d'acer

que ens demanen si us plau fogueres.

Neves copiós als mars i oceans,

geles els vents

h

i t'enganxes a la terra

amb el risc de ser un dia fang,

de tenyir amb rovell aiguabareigs,

de fer inútils els camins,

de jugar amb el sol a esculpir allaus,

d'escombrar vessant avall les branques seques,

de rememorar Nadals que ja han passat,

d'aferrar-te a l'existència

i barrar al pas a un oratge amable

que ja està a punt d'arribar,

que reclama entre nosaltres una vital presència...

Fugisser hivern.

El fred a casa

Ja tenim el fred a casa,
escombra amb el vent
nit, matí, migdia i tarda.

Renova els camps,
despulla els arbres,
momifica els nostres paisatges.

Ens diu, en la llengua del temps,
la que interpreta amb la llum el cel:

-Obriu els porticons,
tanqueu-hi les portes,
enceneu a la llar
la flama i el foc,
que l'hivern és a prop
i la vida un tresor
que a redós del caliu nia.

Es disfressen

Es disfressen cims i valls,
s'abillen de primavera
quan l'hivern encara és viu
i l'oratge ens congela.

Ametllers florits als camps,
branques de blancs i rosats
sota un cel blau lluminós
que ens convida a emprendre el vol.

Volaríem sota el sol,
volaríem entre núvols,
volaríem sobre els prats.
Vol d'alçada planejant fins el vol ras.