La primera nevada

Ha caigut la primera nevada

a territori de muntanya.

Benvingut siguis, hivern!

A poc a poc ens aniràs atrapant,

i faràs de l'ambient regne del fred,

pintaràs de blanc el territori

i abastiràs de neu glaceres i llacs.

***

Lluna plena

Nit serena de gener
cel negre amb lluna plena;
disc de llum que hi navega,
disc daurat de l'univers.


Nit serena de gener,
cel negre amb lluna plena;
fa més fosc el seu entorn
i em demana aquest poema.


Per lluir de nit la llum del sol,
per embellir les hores més fredes,
per daurar la neu i el gebre
ha sortit avui la lluna plena.

Ha nevat

Ha nevat ja vora mar,
les vinyes s'emblanquinen
i les branques de pins i alzines
s'arquejen sota el blanc.

Volves fredes des del cel,
imatge gélida, és hivern.

Anunciant l'hivern

Quan li queden a l'arbre poques fulles al brancam,
quan el fred s'apodera de les cases a ciutat
i les albades ens regalen a muntanya les nevades
i a les planes d'interior les autèntiques gebrades.

Quan els dies se'ns escurcen
i la nit comença massa aviat.
Quan el fum és benvingut
i la llar de foc demana molta llenya.

Quan la roba sempre és poca
i de cop i volta sobra.
Quan el cel deriva a blanc
i en mirar-lo ens desconsola.

Quan els boscos es despullen
i queden esquifits els troncs i alguna soca,
quan els camps s'adormen
desdibuixats, impersonals i solitaris.

Quan les calàndries ja no canten
i ningú treu el cap pel balcó,
és que aviat serem al hivern,
que enguany arriba precedit pel fred intens.

I el solstici regnarà al firmament
i seran a la Terra dies de festa
i celebrarem el canvi d'estació
amb música i banquets de l'abundor.