Lluna plena de llum freda

Lluna plena
de llum freda,
esfera blanca
fluorescent,
has crescut
de nit al cel.

T'emmarca
un fons negre de foscor,
tens a l'entorn
una boirina de colors.

Lluna plena,
suc de vida,
reina de les marees
i far als oceans.

Testimoni dels meus somnis
que generes al camp activitat,
màgia als contes ancestrals
i imatges de misteri imaginat...

Aquell feix de llum de lluna

Un feix de llum de lluna,
Júpiter al mig del cel
i una mirada que recapta
un espectacle nocturn tan bell.


I segueix la gent amb pressa
formiguejant pels carrers
mentre algú s'entrompessa
amb l'estorat per la sorpresa.


Ja són quatre els encantats
i fan a la vorera una barrera,
obturant el veloç pas
dels que venen al darrera.


I és així com a poc a poc,
els vianants queden apilats
contemplant massivament

la lluminària de la nit ritual.

S'aturen les carreres

queda tothom contemplant

aquell feix de llum de lluna

i Júpiter a dalt regnant.

***

Milions de mirades

Té cràters i valls i mars,
té pols immòbil, silencis
i un món secret sideral.

Té magnetisme i misteri,
contes i llegendes amb música i balls,
històries de nits i miralls.

És discreta i prudent,
solemne al cel.
Llum blanca de fantasma,
fanal a voltes d'acer,
a voltes de plata,
llum fluorescent,
lluminescència aliena,
bola de vidre amb foguera
bola de vidre de mida canviant;
s'esvaeix amb l'albada,
conserva encara d'Armstrog la petjada,
i la memòria de milions de mirades
contemplant el salt al gris de la pantalla.

Ens mira la lluna

Ens mira la lluna,
des del fons de la nit.

Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.

Passa una bruixa
que accelera audaç
llur escombra de plata
per arribar fugaç
al meu poema, és maga.

I es queda a aquesta estrofa
per contemplar amb mi
la lluna que ens mira
des del fons de la nit.


Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.