Albirem dies de freda blancor,
dies de silencis prudents
i mandres amb estiraments
al llindar dels matins d'hivern.
Albirem sorolls de tanques,
el grinyolar de finestres i portes,
brogit entre llunyanies i veus perdudes,
notícies i despertadors poc oportuns...
Albirem aquell renquejar primer,
sortir del llit malgrat el pes a les parpelles,
el rebuig que ens provoca ser al món despert
i les ganes de seguir dormint per sempre
solcant els camins sota les llums dels somnis.
