Vaig veure una rosella

Vaig veure una rosella
que tenia un convidat:
era un bonic insecte
que hi havia allà parat.

Un vent lleuger bufava
per doblegar un pètal vermell de cop
que atrapà el cos de l'insecte
i el deixà a la flor incorporat.

Són coses de la vida que hi ha al camp;
entre espigues, herbes i roselles
hi ha un món super-extra-interessant
que cerca nostres mirades amb interrogants.

Emmascarat el sol

A mida que avança el dia
el cel se'ns va ennuvolant,
queda emmascarat el sol
i la temperatura va baixant.

Perden brillantor els arbres,
unifica la llum els verds,
les flors es mouen amb el vent
i els pètals van caient.

Ja es prepara la tempesta,
els aiguats van de festa
per refrescar blat i roselles
i esquitxar-nos primavera.

Regalimen els terrats,
s'omple de bassals el terra,
aquells miralls que des de l'asfalt
ens tornen llum d'endevinalles.

Als camins, entre pedres i fangueig
i canals d'aigua ara tèrbola
que arrosseguen el que troben,
es reflexa ja el sol rei de la tarda.


I s'esvaeix de cop
aquell gris que fa basarda
per rebre un vespre acolorit,
antesala per lluir la màgia de la nit.

****

L'últim raig del sol

Mandrós és l'últim raig de sol,
juga amb les roselles,
s'amaga rere el blat.

Tenyeix el cel d'un suau rosat
mentre rep el primer estel.

I tot sembla transparent,
mandrós és l'últim raig de sol.