statcounter

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris por. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris por. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 d’octubre del 2009

M'espantes

Foto: núvols etíops



M'espantes quan passes pel cel
i sembles un fantasma
de llençol boterut i condemna perpètua.

M'espantes quan t'enfosqueixes
i ens envies por gris, quasi negra,
als diminuts mortals de la Terra.

M'espantes quan trones amb aquell soroll
summa decibèlica de terratrèmol i volcà
pròpia de país tropical en vies de millora.

M'espantes, núvol de tempesta,
d'evolució tardoral,
de nata muntada amb matís de glacera.

M'espantes.


dimarts, 12 de maig del 2009

Poema de por, por

Em van xuclar la sang
tots els monstres, tots els monstres,
em van xuclar la sang
i se la endugueren cap a dalt.


Em deixaren sense vida,

em deixaren ressecat.


Sóc jo ara mòmia errant
i els vius, vampirs que van xuclant.

No hi ha més gran desgràcia
que aquest món de mort i sang.

No hi ha més gran desgràcia
que ser mòmia i anar errant.


******

dilluns, 11 de maig del 2009

Poema de por

M'espanta la nit
quan s'omple de boira
i no veig llum vora el llit.

M'espanta aquella mirada
sense cos, cap ni cara,
són ulls d'un terrible esperit.

Em tapo amb la manta
i em bufa alè fred i bava de gel
al clatell, al coll i a l'espatlla.

M'espanto amb la foscor
i el terror d'aquell monstre
que viu al meu somni
i es desperta amb mi
a un món sideral de dos habitants:
l'ésser que us he explicat i el meu jo espantat.

I ja mai més tornaré
a ser el de sempre,
ni a viure al meu poble
ni a ser com abans.

Ara ja em quedaré
a dins d'un malson
tremolant de por,
rebregant-me,
podrit al mig del no res,
convertit en un monstre
amb la mirada fixa al teu clatell
i la bava flonja i verda i freda, de gel.


T'espaaaantaarà la niiiitttttt!


diumenge, 28 d’octubre del 2007

Lluna minvant

Lluna minvant,
-la més gran de l'any-
amb corona brillant
presidint un gran escenari.
*
El preludi necessari
perquè bruixes, esquelets,
esperits, rats penats i fantasmes
sortin de l'anonimat
i ens facin tremolar
amb la por més fosca.
*
La lluna minvant.