Les paraules

Tenen pressa les paraules,
fan l'impossible per reeixir.

Suren al fangueig -glop, glop-
de lletres, signes, sons i mots
al disc dur dels llenguatges,
aquell tresor que no té fons.

Suren i surten,
leviten i criden
i cerquen còmplices
que suren i surten
i leviten i criden
al mateix fangueig.

I s'acoplen, es coloquen,
eficients defineixen els conceptes,
expliquen sentiments,
rememoren coincidències
i viuen als epitafis per sempre més.