Cau la nit

Cau la nit

buscant l'equinocci.

j

Cada dia més a prop,

de seguida serà aquí,

i les hores de sol

i les hores del fosc

tindran durada equilibrada,

seran model d'equitat

fins que comenci

el camí cap al solstici.

n

I l'onatge rítmic del temps

ens bressola constant

pel ball més bell dels astres.

***

Dansa del sol

Foto: Mauritània

Afable dansa del sol al firmament
passeig de llum cap a l'oest.
Dia a dia, d'estiu a hivern;
solsticis i equinoccis fidels al cel.

I lentament es fa de nit.
Naveguem per l'univers
mirem la lluna, li fem un vers.
I ens captiva la llum d'algun estel.




¨¨¨¨¨¨¨¨

Per les portes del solstici

S'escapen les estacions
per les portes del solstici.
Fuig ja la primavera,
se'n va a ser flaire o record.

Alternança pròpia de joc,
harmonia orbital dels astres
que dansen per l'univers
i marquen el pas del temps.

Són al cel mapa i calendari,
són diamants pel telescopi,
diapasons amb ritme de rellotge,
són forats de llum al tel nocturn a diari.

Són els dies circulars

Són els dies circulars
i les ombres necessàries;
els cels espectaculars
de bellesa amb grandària.


Pren embranzida la calor,
rep enguany el solstici,
el temps de la nit més breu
pou i font de focs d'artifici.


Arriba ja l'estiu
i el triomf de la intempèrie.

Jugar amb els mots

M'agrada jugar amb els mots
i estirar lletres de les paraules.

Buscar al pou intern immens
la serenata amb rima i el caprici
d'aquestes hores amb llum a dins,
d'aquelles espectrals que duu la nit,
de l'esdevenir, d'aquell demà fictici,
d'un reflex llunyà, imatge o parany.
Tal vegada, de la visió un engany.

La serenata amb rima i caprici
d'un univers inventat cada solstici
que fa del poema un planeta excels.

La serenata amb rima i caprici
que vol que algú la digui
i busca veus a la llum dels estels.