Sovint m'acosto a un petit jardí urbà
que verdeja a prop dels edificis.
Desprenia avui una flaire floral
mentre s'aliava el sol crepuscular
amb una brisa septentrional, geladora.
L'aire era dolç, s'escampava,
omplia els espais buits i a mi em perfumava.
I en ensumar el seu orígen
vaig trobar una arbre atapeït, ple de flors blanques.
No era tarongina, ni era gessamí,
era un arbre que ballava i desprenia aroma fi.
statcounter
dilluns, 14 d’abril del 2008
Aromes, colors
Aiguabarreig d'aromes hi al camp.
Els colors, determinats:
cada un delimitat
per l'essència de la planta
que li dóna a cada flor entitat.
Blau violat, la farigola,
blau mariner, el romaní
lila solar els lilàs,
taronja foc, els boixacs.
Els raïms de lilàs
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqRTsRbah8uPfbf8S5_xyCgr__7Q7J1ZPYLEv1SG9-2O3l-9FS1vRHX5FjqYhiybN5Tctc8sw7rmBCVXC8EXH6CVUZrF-FTZT0oqt3Hov42VhpDWwaqkrKa_mdbv6XmTZ0Y2im/s320/Cal+D%C3%A8bil+029.jpg)
La farigola ja florida
sota els raïms de lilàs.
Les cireres són petites,
la figuera ha esclatat:
un verd tendre tot ho pinta,
ha reeixit la llum primaveral.
*
Etiquetes de comentaris:
cireres,
figuera,
hivern primavera,
lilas,
llum
Subscriure's a:
Missatges (Atom)