Va i ve

Plom, acer, reflex
s'emmiralla a l'aigua el cel.

Va i ve,
el mar no s'està quiet
i fa surar la llum que veig.

Mirall

L'aigua és un mirall:

calaixet de plata

per guardar el daurat

que la llum delata.

Al vidre que fa de mirall

Elegància natural
al vidre que fa de mirall.
Elegància majestuosa
de la tribuna principal.

Refugi de les ventades,
aixopluc tardoral.
Joc d'imatges que ens enganyen,
cases que es miren simultànias al davant.



*

La lluna duplicada

La nit fa del mar mirall,

grafit grisenc espès de llum freda,

mentre el penya-segat amb pins entre atzavares

perd amb la foscor protagonisme,

doncs és més espectacular

la lluna duplicada bressolada per les aigües.

Tot el mar



Tot el mar està esperant
que la nit pengi la lluna,
doncs vol ser el més gran mirall
del satèl·lit fulgurant.


I vindran els rogers i les orades
i els pops i les llagostes i els calamars
a dansar amb la llum daurada
mentre els humans somiem mons ideals.

I quan neixi l'albada
i el sol torni a sortir
s'amagaran la lluna i els animals
i ens convidarà el mar a prendre un bany.