Assortides les paraules

Assortides les paraules,
com una safata de rebosteria
que mai no s'acaba i sempre ens abasteix
el desig de dolçor.
Ni nata, ni crema, ni fruites, ni sucre,
sols lletres artesanes per bastir els mots
i construir paradisos d'illes, nàufrags i rom
o explicar converses silents entre la lluna i el sol.
Les que sonen de dia
i de nit són remor.
Les que pinten els núvols
amb espurnes d'or.
Les que volen amb el vent
i no les detura ni el propi record.

Assortides les paraules.