statcounter

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Elogi de les vacances. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Elogi de les vacances. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de juliol del 2009

Temps fluït

Benvingudes les vacances,
font de temps il·limitat
emmarcat per vespres i albades
que gestionen els balls celestials.

Temps fluït,
buit de xifres.
Cau d'òrbites
i jocs mentals.
Espai eteri
que amalgama
força immensa
i moltes ganes de volar.
Temps fluït
amb ecos del mar,
de rieres,
rostolls als camps de blat,
so de granotes cap el tard
i la flaire de resina
que desprèn el vent
quan bufa despistat.


dilluns, 8 de juny del 2009

És la tarda inacabable

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.
A l'estiu contrast de sol i ombres
que ens fa córrer sota els arbres.
A l'estiu que daura els paisatges,
que ens regala hores salvatges,
que desglaça els cims més blancs,
que madura a poc a poc les vinyes,
que capgira sobre el mar tempestes,
que pinta als camps flors entre les herbes.

A l'estiu dels dies llargs i vespres pintats,
de jocs a la platja i aventures sota l'aigua,
de converses, sobretaules i migdiades,
de cançons amb ximpleria a les tornades,
de gespa que s'asseca i vol beure,
de llibres plens de màgia a pàgines i lletres,
de vestir robes lleugeres i dur als peus sandàlies,
de pells sobtadament vermelles mendicant crema,
de gaudir d'un temps plàstic, bonic i immens...

A l'estiu de vent que cap al setembre
despulla lentament les branques
i ens retorna a ser titella de cadira i taula,
a la devoció indiscriminada a calendaris i rellotges
i a matinar a diari fent carreres amb l’albada.

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.



divendres, 5 de juny del 2009

Remor intensa


Remor intensa,

veus d'encís.
Eco de pissarra i guix
que romanen molt endins.

Els anirem perdent,
aniran fugint;
les vacances són el vent
que foragita sons i crits,
la musiqueta de les classes
i la sonoritat dels patis.



***